Espanya es resigna i no portarà a votació l'oficialitat del català a la UE

Brussel·lesLa trobada dels Vint-i-set d'aquest dimarts era l'última oportunitat d'aconseguir l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, però diferents fonts diplomàtiques han avançat a l'ARA que Espanya aquest diumenge ja va informar la resta de socis europeus que finalment no ho portarà a votació. A més, aquesta tarda el govern espanyol ha actualitzat l'agenda de la reunió i ha retirat de l'ordre del dia que "possiblement" s'acabi prenent una decisió definitiva, i senzillament recull que es discutirà sobre l'estat de la qüestió de la iniciativa.

D'aquesta manera, la situació de l'oficialitat del català a la UE es troba més encallada que mai i Espanya ha deixat escapar la seva última oportunitat de portar-ho a votació. El ministre d'Exteriors, José Luis Albares, ni tan sols assistirà a la trobada –té un viatge oficial al Marroc– i ha delegat la representació espanyola en el secretari d'Estat per a la UE, Pascual Navarro.

A més, el país que li agafa el relleu al capdavant de la presidència del Consell de la UE, Bèlgica, no té cap interès especial que aquesta iniciativa prosperi o, almenys, no pressionarà tant com teòricament ho feia el govern espanyol. En aquest sentit, la Moncloa ja no tindrà el poder per adaptar l'ordre del dia de les reunions i, per tant, perdrà influència per aconseguir l'oficialitat del català a la UE. Des de Junts, el partit que va posar l'oficialitat del català a Europa com a línia vermella per investir Sánchez, no consideren que el govern espanyol hagi faltat a la seva paraula i confien que segueixi insistint en el tema en els pròxims mesos.

A la reunió d'aquest dimarts s'hi arribava amb l'informe preliminar de la Comissió Europea sobre quant costaria l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a les institucions europees, prop d'uns 132 milions d'euros. Tot i això, diferents delegacions diplomàtiques dels Vint-i-set asseguren que necessiten més informació sobre els pressupostos i les implicacions legals i polítiques que comportaria acceptar aquestes tres llengües com a oficials.

De fet, constaten que l'informe preliminar de la Comissió, que s'ha fet esperar mesos, s'ha limitat a quantificar el que va costar l'admissió de l'irlandès com a llengua oficial de la UE el 2015 i hi ha sumat l'augment de preus des d'aleshores fins ara. En aquest sentit, els estats membres fa temps que demanen a Espanya un informe molt més detallat dels costos que pot comportar, i també es mantenen escèptics sobre la seva promesa d'assumir aquestes despeses perquè no hi ha cap precedent legal.

El mateix estudi de la Comissió Europea, al qual ha tingut accés l'ARA, admet que els costos d'atorgar l'oficialitat a una nova llengua depenen de la facilitat de trobar intèrprets i traductors de l'idioma en qüestió, i la quantitat de professionals que ja treballen a les institucions europees i dominen la llengua. També hi influeix la riquesa de l'idioma en matèria de vocabulari tècnic i legal.

En aquest sentit, cal recordar que la situació del català i l'irlandès és molt diferent. La llengua catalana suma al voltant d'uns deu milions de parlants, mentre que només unes 100.000 persones parlen irlandès de forma diària fora de l'àmbit escolar i laboral. A més, el català ja compta amb un vocabulari jurídic tant o més ric que les 24 llengües oficials que actualment hi ha a la UE, i hi ha molts professionals de les institucions europees, també en els equips de traducció, que són catalanoparlants. En canvi, va costar més de 15 anys trobar i formar els professionals suficients i prou ben preparats per treballar en aquest departament en irlandès.

Espanya prepara una altra proposta

D'altra banda, fonts diplomàtiques també asseguren a l'ARA que Espanya està preparant una actualització de la proposta de la iniciativa i que es preveu que la presenti a la resta de socis europeus al Consell de la UE d'aquest dimarts o durant els pròxims dies. Tanmateix, avisen que en cap cas es tractarà de cap document "revolucionari" i que anirà en la mateixa línia de la qual ja van presentar just abans de l'última trobada en què els Vint-i-set van discutir l'oficialitat del català.

En aquesta última proposta, Espanya només va afegir una sèrie de clàusules per intentar aplacar els temors d'alguns estats membres sobre les conseqüències polítiques que podria comportar amb les comunitats lingüístiques minoritzades que tenen dins de les seves fronteres. Anava dirigit sobretot a les repúbliques bàltiques, que tenen minories russòfones, i estats com França, que tenen multitud de llengües sense reconeixement oficial.

Concretament, el text del govern espanyol planteja com a condició per aconseguir l'oficialitat que sigui una llengua "originària" d'un estat membre, que compti amb un "reconeixement constitucional" o, entre d'altres, que sigui "llengua de treball al Parlament nacional".

En aquest sentit, Albares ha dit en la roda de premsa posterior al Consell d'Exteriors d'aquest dilluns a Brussel·les que el plantejament "es va adaptant" a les diferents posicions i preocupacions dels estats membres "fins que acabi sent no una proposta de només Espanya, sinó dels Vint-i-set". També ha posat d'exemple el cas de l'irlandès, que la seva acceptació com a llengua oficial es va allargar és de dos anys "malgrat que Irlanda no estava de braços plegats i ho tenia més fàcil" que Espanya.