ERC i Junts també s'enfronten pel català a Europa

Brussel·lesERC i Junts fa anys que mantenen una lluita oberta per ser el principal partit independentista a tots els nivells: des de l'ajuntament més petit fins al Congrés de Diputats, passant pel Palau de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Ara, l'oficialitat del català a les institucions europees també ha traslladat el pols a Brussel·les i les dues formacions hi mantenen una batalla per veure qui queda com el defensor més efectiu de la llengua. Per un costat, els republicans reivindiquen la importància que en un potencial futur es pugui parlar català al Parlament Europeu i, per l'altre, des de l'espai postconvergent ho minimitzen comparant-ho amb la possibilitat que sigui oficial al global de la Unió Europea.

El primer que va obtenir un compromís concret sobre el català va ser Esquerra quan a l'estiu del 2022 va pactar amb la Moncloa a la taula de diàleg que Espanya sol·licités que es pogués fer servir la llengua catalana al Parlament Europeu. Ara bé, tot i que el govern espanyol es comprometia "a treballar per aconseguir una majoria suficient" a l'Eurocambra que avalés la petició, la realitat és que la demanda està encallada a la mesa de l'Eurocambra des de fa més d'un any.

En aquest context, Junts ha aprofitat que té la clau de la potencial investidura de Pedro Sánchez per apujar l'aposta i demanar que el català sigui oficial al global de la UE. Fonts postconvergents remarquen a l'ARA que aquesta petició, que també permetria directament l'ús del català a l'Eurocambra, és una "exigència" seva al govern espanyol i no d'Esquerra, i que el Govern (d'Esquerra) "només gesticula".

També hi ha fonts pròximes a les negociacions sobre l'oficialitat del català a la UE que consideren que pressionar ara mateix perquè es pugui parlar català al Parlament Europeu pot ser contraproduent per aconseguir l'oficialitat a totes les institucions europees. Defensen que pot comportar que alguns estats membres creguin que fent servir el català a l'Eurocambra ja n'hi ha prou i que, per tant, no calgui l'oficialitat al conjunt de la UE. De fet, posen d'exemple la proposta que va plantejar en una entrevista a l'ARA el ministre d'Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz, d'atorgar un segell d'"estadi intermedi" al català.

En canvi, fonts d'Esquerra assenyalen que la petició de Junts és "massa ambiciosa" i veuen que el fet que es pugui parlar català al Parlament Europeu és "molt més factible" que no pas a totes les institucions i pot ser "el pas previ" que adobi el camí cap a l'oficialitat total. A més, recorden que l'11 de setembre la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, finalment ho va portar a debat a la mesa, que ja va decidir el mateix dia encarregar un informe tècnic de les implicacions que comportaria permetre l'ús del català, el gallec i l'euskera al Parlament Europeu. "És un moviment molt positiu", remarquen fonts republicanes.

En aquest sentit, fonts europarlamentàries constaten que també ha estat determinant el fet que el PSOE necessiti ara el suport d'ERC al Congrés. Fa més d'un any de l'acord de la taula de diàleg amb la Moncloa i no ha estat fins ara que els socialdemòcrates no han pressionat la resta de grups parlamentaris de la mesa, sobretot els liberals i Metsola, perquè la iniciativa fes aquest primer pas.

Cal recordar que un dels principals esculls de l'ús del català al Parlament Europeu fins ara ha estat Ciutadans a través del seu grup parlamentari, el dels liberals —és el que pot decantar la balança a la mesa del Parlament Europeu a favor del sí o del no—, i que el grup taronja cada vegada té menys influència a l'Eurocambra. Tot i que disposa de set eurodiputats, la formació està en vies de desaparició a menys d'un any de les eleccions europees i, a més, al grup europarlamentari liberal també hi ha el PNB, que és un ferm defensor de l'ús de l'euskera a l'Eurocambra i que es preveu que mantingui representació. Per aquest motiu, Ciutadans no ha aconseguit convèncer aquesta vegada la seva formació a escala europea perquè bloquegés la decisió de Metsola de demanar l'informe tècnic.

Junts i ERC s'intercanvien els papers

Si fins ara era Esquerra qui valorava més positivament els gestos del govern espanyol liderat pel PSOE, després del Consell de la UE del 19 de setembre en què es va debatre sobre l'oficialitat del català la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueres, va ser qui va destacar els "esforços" del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en les negociacions amb la resta d'estats membres. En la mateixa línia, encara que no va fer cap referència a la situació de la llengua a l'Eurocambra, l'expresident de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, va escriure per Twitter que el català al bloc europeu "no havia arribat mai tan lluny".

D'altra banda, Patrícia Plaja, la portaveu del Govern monocolor d'ERC, va criticar aquell mateix dia que la Moncloa fes la feina "tard i malament" amb el català a la UE i va assegurar que no havia "complert el compromís" al qual va arribar amb Junts perquè al Consell de la UE del 19 de setembre els Vint-i-set no van admetre el català com a llengua oficial de la UE.