Els encausats que no volen ser amnistiats

BarcelonaDes de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

Un d'ells és l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, que va anunciar la setmana passada que no demanarà d’acollir-se a la llei d’amnistia en resposta a la providència que el magistrat del Suprem, Manuel Marchena, li va enviar perquè manifestés si considera que el seu cas és compatible. Costa va decidir recórrer la sentència que el va absoldre –juntament amb la resta de membres de la mesa– amb la voluntat de continuar lluitant fins que es reconegui la inviolabilitat del Parlament. L'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós ha seguit els passos de Costa amb el mateix argument.

Aprofitant el recurs que va presentar en entendre que es van violar els seus drets polítics com a parlamentari en ser acusat i jutjat, Costa ha presentat un escrit al Suprem perquè no vol que l'amnistia serveixi per exonerar els jutges que el van encausar.

Els expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i d'Òmnium Jordi Cuixart també han declinat acollir-se a la llei d'amnistia i aposten per anar al Tribunal Europeu de Drets Humans per buscar reparació al seu empresonament. "Indult i amnistia són el mateix, pedaços del govern espanyol", va dir recentment en una entrevista l'exsecretari general de Junts.

També hi ha activistes que han donat l'esquena a l'amnistia. Un dels més coneguts és Roger Español, a qui un policia nacional va buidar un ull l'1-O i que està acusat d'atemptat contra l'autoritat. L'endemà que la Fiscalia demanés l’arxivament de la causa oberta contra els policies per la seva actuació l'1-O, la defensa, representada per Irídia, ha demanat l’obertura de judici contra els quatre agents que li van fer perdre l'ull amb una bala de goma per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i un delicte de tortura.

Un altre cas és el de Carles Ruiz, conegut com a Xarly, encausat per l'escrache que va patir el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena el mes de juliol del 2018 quan sortia de sopar d'un restaurant de Mont-ras (Baix Empordà) en una protesta organitzada pels CDR. "No vull cap indult ni amnistia", escrivia fa només uns dies a X davant la providència que va rebre del jutjat de Girona.

En conversa amb l'ARA, aquest empordanès de 39 anys diu que el fet que la pena que li reclamen (18 mesos) no comporti presó no és el motiu que el porta a rebutjar l'amnistia: "Amb una infracció de trànsit podria entrar a presó perquè les penes s'acumulen; ho faig per convicció perquè soc innocent". Admet que és dels "pocs" que han optat per aquesta via, però deixa clar que altres encausats li han dit que també ho farien. "L'accepten obligats pel seu entorn", diu en referència a les famílies.

Sigui com sigui, la pilota és ara a la teulada de la Fiscalia. "Si retira l'acusació ja no hi ha cas, no es pot defensar algú d’allò que no se l’acusa; per tant, aquí no hi ha cap pacte", exposa Josep Rossell, el seu advocat. L’any passat ja hi havia prevista la celebració d’una vista de conformitat per arribar a un acord amb la Fiscalia que la defensa va rebutjar. "Volem arribar fins al final per demostrar la meva innocència", diu en Xarly.

Alerta Solidària revela que de les 419 persones susceptibles de ser amnistiades, n'hi ha una dotzena que han reclamat no moure fitxa per poder-se beneficiar d'aquesta llei. "Ens han dit expressament de no fer res per acollir-se a l'amnistia o fins i tot oposar-nos-hi", diuen fonts de l'entitat antirepressiva.