Dolors Feliu renuncia a presentar-se a la reelecció de l'ANC

BarcelonaLa presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, no es presenta a la reelecció. Tot i que encara li quedaven dos dels quatre anys de mandat que els estatuts permeten als membres de la direcció, la màxima representant de l’entitat ha decidit no presentar candidatura al secretariat, segons ha pogut saber l’ARA. Feliu, ferma defensora de la llista cívica, fa un pas al costat, doncs, després que els socis rebutgessin, per la mínima, impulsar una agrupació d’electors als comicis del Parlament.

Feliu havia afirmat que hi hauria una renovació del secretariat si el no s’imposava a la consulta, però just després de donar a conèixer els resultats a l’assemblea general no va revelar si optaria o no a fer un segon mandat. I tampoc ho ha dit posteriorment. El bon clima que hi va haver a l’assemblea i el resultat ajustat de la votació van fer que Feliu volgués meditar amb calma la seva decisió. Al final, però, com a cap visible de la direcció, que ha sortit tocada amb l’esmena dels socis a teixir una candidatura electoral, ha decidit tancar aquesta etapa.  

No segueix el mateix camí Uriel Bertran, la seva mà dreta, segons han confirmat a l'ARA fonts de l'entitat. El coordinador de la comissió d’estratègia i discurs de l’Assemblea ha presentat candidatura al secretariat, tot i que havia assegurat públicament que no seguiria si els socis tombaven la llista cívica. Ho farà per l'anomenat bloc nacional –i no a través de les territorials–, d'on han sortit tots els presidents que ha tingut l'entitat, tot i que no es preveu que l'exdiputat de Solidaritat pugui presidir l'Assemblea.

No és l'únic membre del secretariat que es presenta en aquest bloc. També Manel Manzanas, Conxita Bosch, Mercè Feliu o Joan Marc Passada. I pel bloc territorial també hi ha altres secretaris com Joan Busquiel o Mariana Muchnik, que eren al grup de treball de la llista cívica. "La majoria de secretaris nacionals que poden repetir es tornen a presentar", assenyalen fonts d'aquest sector. Un altre que s'ha inscrit el bloc territorial és Joan Mollà, el soci que va posar la primera pedra de la llista cívica al reclamar el 2021, sense èxit, que l'Assemblea donés suport a noves organitzacions polítiques.

L'actual direcció de l'Assemblea, doncs, no tira la tovallola i presenta batalla a les eleccions per dirigir l'entitat. La derrota ajustada en la consulta de la llista cívica ha esperonat els defensors de la llista cívica a no plegar veles, de manera que la majoria dels secretaris que encara poden fer un segon mandat presenten candidatura a la reelecció. No serà, per tant, un passeig triomfal dels crítics, que han fet una inscripció massiva al secretariat i han postulat fins i tot Lluís Llach per presidir l'entitat per evitar que l'ANC faci més temptatives de convertir-se en un actor polític i es limiti a la mobilització al carrer amb un nou full de ruta.

"No volem una Assemblea que sigui la sectorial de mobilitzacions de Puigdemont"

Precisament aquest objectiu del sector crític aixeca recels entre l'actual direcció, que alerta de la proximitat de molts dels candidats a dirigir l'entitat amb Junts. "Entre els crítics cada cop es veu més la proximitat total amb Junts, i seria una Assemblea monocolor sectorial de mobilitzacions de Puigdemont", denuncien fonts d'aquest corrent. En aquest sentit, posen d'exemple la piulada que va fer Llach aquest dimecres lloant el candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín. "Una persona que aspira a la presidència de l'Assemblea no pot fer aquests tuits", sostenen mentre recorden que cap president de l'entitat ho havia fet mai.

També ha aixecat polseguera una piulada d'un altre dels candidats al secretariat pel bloc nacional, Toni Strubell, que el mateix dimecres va demanar directament el vot per l'expresident Carles Puigdemont a les eleccions al Parlament.

"No ens podem limitar a fer acampades contra la repressió a la plaça Catalunya", afirmen fonts d'aquest sector, que reclamen un secretariat transversal que impulsi mobilitzacions però que també faci política. L'objectiu dels crítics de girar full a la disputa entre partidaris i detractors de la llista cívica, per tant, no prosperarà. "Volen continuar amb l'enfrontament entre els dos blocs", lamenten fonts d'aquest sector, que confiaven que la irrupció de candidats com Llach, Pesarrodona, Strubell o l'advocat i historiador Pep Cruanyes, exvicepresident de l'ANC del 2018 al 2020, durant el primer mandat d'Elisenda Paluzie, servís perquè l'actual direcció fes un pas enrere. No serà així. Hi ha partit.