El dictamen de l'ONU, "munició" per a ERC i Junts de cara a la batalla d'Estrasburg

BarcelonaEl dictamen del Comitè de Drets Humans de l'ONU condemnant Espanya per haver suspès els drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva no només és una "victòria moral" de l'independentisme, en paraules del mateix Romeva, sinó que també posa deures a Espanya. El principal: ha de dur a terme reformes legislatives en un termini de 180 dies perquè això no torni a passar. En una roda de premsa conjunta aquest divendres, Romeva, Rull i també l'advocat que ha coordinat la causa, Nico Krisch, des de Ginebra, han instat l'Estat a actuar. "Espanya ha d'acabar l'estratègia d'opressió", ha dit Krisch, mentre que Romeva ha apostat per l'amnistia com la principal "resposta política". Ara bé, també s'ha de tenir en compte que "el dany és irreparable" –no poden tornar a ser càrrecs electes– i que de moment la primera reacció d'Espanya, tal com ha afirmat Rull, ha sigut el "menysteniment". Per tot plegat, l'independentisme prefereix centrar-se en el que depèn d'ell i no confiar massa en el que pugui venir de l'Estat, i això vol dir aprofitar el dictamen de l'ONU per les causes que estan pendents de resolució a Europa.

Ho ha resumit Rull: "Soc poc optimista amb el fet que l’Estat mogui fitxa en aquests 180 dies. Però tindrem una bona munició jurídica per a les causes que tenim obertes. Ens donarà una força extraordinària". El mateix advocat de Rull, Jordi Pina, ho ha refermat poc després: "Per tot el que ens ve a sobre és molt important". L'independentisme té una marea de causes que estan en mans de la justícia europea, des de les qüestions prejudicials de les euroordres que ara analitza el Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) fins als recursos de la condemna del Tribunal Suprem que tots els presos polítics ja han portat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Pel camí, però, hi ha altres causes pendents de resolució, com la de Jordi Sànchez al TEDH pel fet que la justícia no el deixés sortir de la presó per ser investit president de la Generalitat el 2018.

Ara, la resolució de les Nacions Unides s'anirà incorporant per part de les defenses en aquests casos. "Aquesta serà una carpeta fonamental perquè les causes a Estrasburg tinguin el seu recorregut", ha afirmat Romeva. El principal argument, segons fonts de les defenses, és que la resolució de l'ONU demostra la persecució política d'Espanya als líders independentistes, i això directament comporta que es posi en dubte, per exemple, que hagin tingut un judici just.

Pendents de judici

Per a Junts i ERC, però, el dictamen no només pot fer canviar el rumb d'algunes causes que ja estan a Europa, sinó que també pot afectar diversos casos que encara no han sigut jutjats. Sobretot pel fet que, en paraules de Rull, la resolució referma que processar pel delicte de rebel·lió pel referèndum de l'1-O és "un frau de llei". Encara que la sentència del Suprem condemnés la majoria dels líders independentistes per sedició –descartant la rebel·lió–, les Nacions Unides també asseguren ara que els fets del 2017 no encaixen amb la rebel·lió. Ara el dictamen també pot servir, doncs, per jugar partides judicials com la que afecta la secretària general d'ERC, Marta Rovira, tal com ha apuntat l'exconseller Carles Mundó, també membre de l'equip de la defensa dels presos polítics: "Qualsevol acusació de rebel·lió seria abusiva, desproporcionada i il·legal, i l'ONU ho ha dit".