El dia que Pujol va fer pujar dos periodistes al Canigó per a res

Prada de ConflentDurant una setmana a l'any, Prada de Conflent, aquesta localitat de 6.000 habitants de la Catalunya Nord, canvia els seus hàbits per acollir la Universitat Catalana d'Estiu. Li costa sortir de la seva quotidianitat, de no anar a dormir tard i d'aixecar-se d'hora, però des de fa ja molts estius conviu amb els catalans del sud que sopen a quarts de deu o que allarguen –no més enllà de les onze– amb els concerts a l'escenari que l'UCE posa a la plaça del poble. A les nou del matí, el mercat està ple i s'hi sent bàsicament el francès. A la tarda i al vespre, almenys aquesta setmana, a Prada hi predomina el català.

El municipi va ser l'epicentre de l'exili català, i la tomba del cementiri amb les flors més fresques és la de Pompeu Fabra. Cada any s'hi fa un homenatge que aquest any es va veure interromput uns minuts per la veu d'en Xicu, que assajava a la plaça del poble. Va rebre un missatge al mòbil perquè ho deixés per més tard i el tradicional minut de silenci va prosseguir. I és que l'UCE també té una part important de pelegrinatge per als catalans del sud, i en 54 edicions no para d'acumular anècdotes, algunes d'elles vinculades precisament al simbolisme.

Cada any es fa una caminada fins al pic del Canigó. La llista dels que s'hi apunten sempre és més llarga dels que finalment s'hi acaben animant. Qui s'hi va atrevir un any va ser el president Jordi Pujol, que es va obsessionar en pujar-hi i atendre la premsa des del cim. El van acompanyar dos periodistes i, després d'una caminada de més de vuit hores amb un equip molt pesant perquè volien entrar en directe i eren altres temps, Pujol es va desdir. Alguns dels habituals també recorden quan Pujol va enviar a Prada un equip de la BBC que el volia entrevistar. De camí a l'entrevista, el productor britànic va veure una estelada enorme que havien portat uns participants de l'UCE. Tant sí com no la volia de fons de l'entrevista. Finalment, va aconseguir que l'hi deixessin a canvi de dues ampolles de whisky.

Aquest any un dels convidats estrella ha sigut Alex Salmond, a qui van servir muscat i no whisky per dinar. L'ex primer ministre escocès va gaudir de la piscina de l'hotel abans de tancar-se en una sala per assajar el que diria en la conferència de dissabte. Ho volia tot mil·limetrat, fins al punt que necessitava un micròfon sense fils. Va acabar fent servir el que l'humorista Pep Plaza fa servir en els seus bolosi que el seu tècnic de so –el mateix que el de l'UCE– tenia a la maleta. No hi ha hagut humoristes en l'edició d'aquest any, però el servei de càtering es va encarregar de sorprendre els comensals quan va servir salmó de primer i salmó de segon per sopar el dia abans.

Diversitat

L'UCE és un punt de trobada dels Països Catalans. Hi ha gent de Catalunya, del País Valencià, de les Balears, de l'Alguer... Que si bé molts coincideixen en el rumb que hauria d'agafar el país, es divideixen quan toca posar música i s'ha de triar entre Antònia Font, Manel i Obrint Pas. També ha vingut gent de la República Txeca. Si aquest fet per si sol no és prou sorprenent, un d'ells va venir el 2019 amb una tenda de campanya i, com que a l'hora de marxar anava molt carregat, va decidir enterrar-la al costat del riu, pensant que l'any següent la recuperaria. El 2020 va ser l'any de la pandèmia, el 2021 no hi va poder anar, i aquest any ha tornat per desenterrar la seva tenda, que encara hi era.

Recorda, salvant les distàncies, el pas d'Alba Vergés per Prada quan era consellera de Salut. L'any 2019 va arribar-hi en autocaravana i després d'intervenir es va quedar uns dies més amb la seva família. Tot el contrari que l'excap del govern andorrà Marc Forné, que un any es va oblidar que s'havia compromès a fer-hi una conferència. Quan se'n va adonar ja era molt tard i la solució va ser agafar un helicòpter que el va portar fins a la porta de la sala d'actes. Els que ho van viure encara dubten que tingués cap permís per aterrar-hi.

Tots els polítics que han passat per l'UCE aquest any han optat per entrades menys estrafolàries. Aquesta edició ha sigut la del retorn del PSC i l'enèsima que Junts i ERC han platejat menús diferents. El de Laura Vilagrà, (ERC) la taula de diàleg, i el de Laura Borràs (Junts), assenyalar el seu propi partit, ERC i la CUP de frenar la independència. Uns mar i els altres muntanya: Vilagrà va dinar amanida i gall d'indi amb les autoritats de l'UCE, mentre que Borràs amanida i calamars. Altres líders polítics que en edicions anteriors van passar-hi, com Josep Lluís Carod-Rovira, van preferir anar al McDonald's.