Procés

Els deu principis de l'ANC per assolir la independència

L'entitat traça les línies mestres del nou mandat de Lluís Llach

BarcelonaL'ANC creu que la independència de Catalunya haurà de ser "radicalment i obstinadament unilateral amb processos de resistència i rebel·lió que obliguin Espanya a negociar entre iguals". És un dels punts del decàleg que, sota el títol Les tesis d'agost i l'autoria de l'escriptor i secretari Julià de Jòdar, posa les bases del nou full de ruta de l'entitat presidida per Lluís Llach.

1.

El Procés segueix viu

Tot i que alguns partits o entitats independentistes ja no amaguen que cal girar full a l'1-O, l'Assemblea continua aferrant-se al referèndum del 2017 i a la proclamació de la República Catalana. "El Procés continua i continuarà viu mentre la seva gent lluiti per fundar la República de Catalunya al si dels Països Catalans", diu el document.

Cargando
No hay anuncios
2.

Sostenir la DUI

En la seva revisió del Procés, l'Assemblea lamenta que els partits independentistes no defensessin la DUI: "La lluita insubornable per imposar el poder propi des del carrer i les institucions no va ser, però, corresposta amb el sosteniment de la independència pels partits parlamentaris, incapaços de defensar-la i de respondre a la causa general repressiva per part de l’Estat".

Cargando
No hay anuncios
3.

Contra la negociació amb l'Estat

Davant la negativa de l'Estat a acceptar l'autodeterminació de Catalunya, l'entitat rebutja el diàleg amb el govern espanyol: "La tàctica d’establir taules de negociació, en condicions d’inferioritat, només ha servit per ajudar a mantenir, una vegada més, l’estabilitat de l’estat opressor i afeblir les reivindicacions de Catalunya". Per aquest motiu, defensa la via unilateral, com sempre ha fet l'Assemblea, amb la desobediència com a pilar, com a única via: "Altrament, la independència no serà".

Cargando
No hay anuncios
4.

Lideratge del carrer

Sense uns partits proactius, el carrer ha de ser qui empenyi. Sota aquesta premissa, l'ANC considera que "el poble mobilitzat no pot tornar a ser la força auxiliar d’unes institucions que, subordinades al domini de l’estat opressor, impedeixin tota possibilitat de respondre al desig d’emancipació nacional". Així, fa una crida a "recuperar el lideratge des del carrer i a evitar que les conquestes restin hipotecades per unes institucions subordinades a Espanya".

Cargando
No hay anuncios
5.

Defensa activa de tots els represaliats

"La claudicació institucional d’octubre del 2017 va deixar el moviment abandonat a la seva sort". Amb aquesta contundència, el text denuncia la repressió que han patit milers d'independentistes en diferents mobilitzacions sense tenir el suport de les institucions: "Mai més una estratègia per aconseguir la independència ha de permetre que el poble sigui l’ase de tots els cops de la força cega del totalitarisme espanyol".

Cargando
No hay anuncios
6.

Impedir la governabilitat de l'Estat

No apuntalar cap govern espanyol. Els pactes de l'independentisme amb el PSOE, segons el parer de l'Assemblea, només han beneficiat l'Estat. "Ajudar a fer governs a Madrid, mentre es proclama la voluntat de fer la independència, és una trampa del catalanisme subordinat, que només serveix per maquillar la faç repressora de l’Estat". Una estratègia que ha comportat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament i la constitució d’un Govern "profundament espanyolista amb afegits del catalanisme més venut i reaccionari". L'amnistia, conclou, només ha comportat que l'Estat la utilitzi, "en la millor tradició de les dictadures, per perdonar els seus sicaris".

Cargando
No hay anuncios
7.

Diversificar la lluita

La manifestació de la Diada es va fonamentar en la reivindicació de drets fonamentals com l'habitatge i la nova direcció de l'entitat aposta per fer forat en totes les lluites socials. "La depredació colonial que practica Espanya ens obligarà a idear formes de lluita específiques, flexibles i audaces per trencar les línies enemigues, desarticular-ne les forces i passar a l’ofensiva en els espais econòmic, social, cultural i militar del seu domini", apunta el text.

Cargando
No hay anuncios
8.

Les manifestacions no ho són tot

Les massives manifestacions de la primera fase del Procés han de ser un exemple, però en un context de "pacificació d’empremta colonial", l'entitat advoca per refer "tàctiques i formes de lluita per tornar a ser útils a les exigències actuals".

Cargando
No hay anuncios
9.

No caure en l'abstencionisme

Davant l'abstencionisme independentista, l'Assemblea crida a no defugir cap camp de batalla: "L’independentisme civil no es pot abstenir de menar una batalla permanent en tots els terrenys possibles, i amb tots els recursos al seu abast, per capgirar la subordinació de les institucions pròpies a Espanya".

10.

Partits i entitats, junts

Després del distanciament de l'Assemblea amb les formacions independentistes els darrers anys, l'entitat desterra la llista cívica i reclama unitat d'acció per fer-hi "pinya" o fer-les "anar al pas si es desvien". "Entitats refundades i organitzacions polítiques de nova planta han de crear blocs unitaris de lluita com a punta de llança en l’embat final per la independència", diu el text.