31 d'octubre del 2017. Quan la Unió Europea va posar el focus a Catalunya, especialment per les càrregues policials durant el referèndum de l'1-O, gran part del govern català es va traslladar a Brussel·les. En una roda de premsa multitudinària, Puigdemont i els consellers Toni Comín, Quim Forn, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Meritxell Borràs, van oferir una roda de premsa des del Press Club de la capital belga. Amb una querella per rebel·lió, Puigdemont va assegurar que no es traslladava a Bèlgica per demanar asil polític, sinó per aconseguir "un judici just i amb separació de poders". Llavors va començar la batalla contra les extradicions.
El retorn de Carles Puigdemont
Els deu moments clau de l'exili de Puigdemont
Barcelona2.474 dies després –sis anys, nou mesos i gairebé una setmana–, Carles Puigdemont ha tornat a trepitjar Catalunya. El seu retorn al Principat d'aquest dijous significa el tancament d'una etapa, l'exili, que ha marcat la política catalana després de l'octubre del 2017, quan va liderar el govern que va tirar endavant el referèndum de l'1-O i la proclamació de la república catalana. El 30 d'octubre d'aquell any, el president recentment destituït per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola feia cap a Brussel·les, on iniciaria un llarg període sense trepitjar Catalunya per evitar l'acció de la justícia espanyola. Aquests deu són els moments clau del seu exili.
1 de 10
La primera compereixença a Brusel·les
2 de 10
A la seu de la fiscalia belga
5 de novembre del 2017. Nou dies després de proclamar la independència, Puigdemont i els quatre consellers que es van quedar a l'exili –Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret– van presentar-se voluntàriament a la comissaria federal de la policia judicial belga, després que la justícia espanyola emetés una euroordre de detenció contra tots cinc a Bèlgica. Després van traslladar-se a un jutjat d'instrucció, on van declarar durant cinc hores. El jutge d'instrucció els va deixar en llibertat a l'espera que es resolgués la seva situació.
3 de 10
La sortida de la presó alemanya de Neumünster
6 d'abril del 2018. Pocs quilòmetres després de travessar la frontera que separa Dinamarca i Alemanya, en un desplaçament que l'expresident va fer a Finlàndia, la policia alemanya va donar compliment a l'ordre de detenció del jutge del Suprem, Pablo Llarena, i Puigdemont va ingressar a la presó de Neumünster, al land de Schleswig-Holstein, al nord del país. Va ser-hi dotze dies, fins que el van deixar sortir en llibertat provisional, després de l'ingrés de 75.000 euros de fiança. "És una vergonya que hi hagi presos polítics a Europa", va dir en una declaració en anglès al sortir-ne, per reclamar la llibertat dels presos polítics empresonats a Madrid. La justícia va rebutjar la seva extradició per rebel·lió i sedició i la va acceptar per malversació. Ara bé, el Tribunal Suprem va rebutjar l'entrega només per aquest delicte.
4 de 10
L' acreditació d'eurodiputat
20 de desembre del 2019. Una de les garanties que la defensa de Puigdemont volia aconseguir era la immunitat parlamentària del Parlament Europeu. Després que l'expresident i Toni Comín aconseguissin el suport de les urnes per ser a l'Eurocambra com a eurodiputats, va començar el periple judicial, de més de mig any, fins que van obtenir la seva acreditació com a membres de la cambra legislativa europea. Tot plegat ho va acabar decidint el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va sentenciar que la immunitat parlamentària i la condició d'eurodiputat s'adquireix quan es proclamen els resultats dels comicis, i no amb l'acatament de la Constitució espanyola, com la Junta Electoral Central i els òrgans judicials espanyols requerien a Puigdemont i Comín, però també a Oriol Junqueras, ja sentenciat per l'1-O.
5 de 10
La sortida de la presó d'Alguer
24 de setembre del 2021. Els carabinierisvan sorprendre Puigdemont a l'aeroport de l'Alguer, on s'havia desplaçat per participar en unes jornades. Feia poc que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) havia retirat la immunitat de l'expresident en interpretar que no hi havia risc de detenció. L'euroordre del Suprem contra ell estava suspesa a l’espera que la justícia europea resolgués les qüestions prejudicials pendents, però, així i tot, va ser detingut i va passar menys de 24 hores en una presó sarda. El Tribunal d’Apel·lació de Sàsser va decidir decretar la seva llibertat sense cap mesura cautelar, i es va obrir un procés d’extradició a Itàlia, però, a diferència de quan va ser retingut a Alemanya, va poder viatjar lliurement per Europa fins que es va desestimar la petició d'entrega.
6 de 10
La retirada de la inmunitat
5 de juliol del 2023. Un dels grans revessos judicials a l'exili va ser la negativa del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) a mantenir la immunitat parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí. D'aquesta manera, Luxemburg deixava els eurodiputats sense protecció davant noves euroordres del Suprem. La defensa de Puigdemont va recórrer davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), encara pendent de resolució. Tot plegat, poc abans de les eleccions espanyoles en què els vots de Junts serien decisius.
7 de 10
La reunió amb Yolanda Díaz
4 de setembre del 2023. Els resultats de les eleccions espanyoles del 23-J van conferir a Junts el poder de fer o no fer president Pedro Sánchez. I Puigdemont va voler aprofitar-lo. Per la banda dels partits espanyols, qui va fer de trencagel va ser la vicepresidenta i líder de Sumar Yolanda Díaz, que, amb una trobada a l'Eurocambra facilitada per Jaume Asens, va obrir la via de la negociació de forma pública. Les dues parts, Sumar i Junts, van pactar explorar "totes les solucions possibles" al conflicte polític, i l'endemà Puigdemont va fixar, en una conferència, les condicions per donar llum verda al líder del PSOE: un "acord històric" amb l'amnistia i mediació internacional.
8 de 10
La trobada amb Santos Cerdán
30 d'octubre del 2023. Les negociacions per a la investidura van desllorigar-se, principalment, amb l'acord per a l'amnistia, que havia d'aplanar el camí del retorn de Puigdemont. Però més enllà del contingut dels acords, i després de la reunió amb Díaz, l'expresident volia que des del PSOE se'l reconegués públicament com a interlocutor, i va aconseguir que el número 3 dels socialistes espanyols es reunís amb ell al Parlament Europeu. La fotografia a Brussel·les era una exigència en les negociacions per part del líder de Junts, que hauria volgut aconseguir fer-se-la amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Finalment, va ser amb un dels principals negociadors i la seva mà dreta, Santos Cerdán.
9 de 10
La conferència d'Elna
22 de març del 2024. Sis anys i mig després d'emprendre el camí de l'exili, l'expresident va anunciar que tenia ganes de tancar l'etapa, però per la porta gran: tornant a Catalunya per ser investit president de la Generalitat. Davant la convocatòria d'eleccions anticipades per al 12 de maig, l'expresident va anunciar que lideraria la candidatura de Junts al Parlament i en campanya electoral va prometre que seria al debat d'investidura. Ara bé, el PSC va guanyar les eleccions, amb 42 diputats, i les forces independentistes van perdre la majoria absoluta. Durant aquests mesos, i amb l'amenaça de fer caure el govern espanyol, ha reclamat ser investit, a través d'un pacte amb ERC i l'abstenció dels socialistes –primers a les eleccions–. Una via que cap dels actors li ha comprat, i ha sigut Salvador Illa qui ha aconseguit els vots d'ERC i els comuns per ser investit aquest dijous.
10 de 10
Puigdemont, a l'Arc de Triomf en el seu retorn de l'exili
La imatge de l’expresident a Arc de Triomf significa, en principi, el final del seu exili. Tothom creia que després de l’acte de rebuda intentaria entrar al Parlament, però no ha estat així. Sigui com sigui, el passeig Lluís Companys ha estat testimoni del retorn de l’expresident a Catalunya, poc menys de set anys després de marxar a Brussel·les a l’exili.