El primer detingut de l'1-O: un jove amb trastorn autista que acaba de ser amnistiat

BarcelonaEl cas d'Òscar Morros va com anell al dit al relat de la violència que van denunciar les forces de seguretat l'1-O del 2017: un noi atropellava un agent de la Guàrdia Civil a Dosrius. Però l'atropellament va ser fortuït. I la Guàrdia Civil, que aquell dia va provocar una vintena de ferits carregant sense contemplacions contra la gent que defensava l'escola, el va agredir i el va denunciar posteriorment. Ell va ser el primer dels sis detinguts de l'1-O i just la vigília del setè aniversari, acaba de ser amnistiat, segons ha pogut saber l'ARA, després de ser condemnat per un delicte d'atemptat a l'autoritat i de lesions. De res va servir la pericial d'un metge que va concloure que Morros té diagnosticat un trastorn d’espectre autista que l'impedeix mentir o cometre una agressió.

Però què va passar exactament? Aquell diumenge d'ara fa set anys, Morros va anar amb el ciclomotor als afores de Dosrius per fotografiar els furgons de la Guàrdia Civil que s’hi havien concentrat a l'espera de rebre noves ordres després d'atacar el veïnat de Canyamars. Quatre agents van córrer cap a ell i li van exigir que s’identifiqués, però es va espantar, va engegar la moto i va intentar fugir. Un dels agents va posar el peu davant la roda i el noi, que llavors tenia 29 anys, no es va aturar. "Jo no volia fer mal a ningú, però amb els nervis vaig arrencar la moto i ell va posar-me el peu", explica Morros.  

Llavors, un altre agent es va abraonar sobre seu i van caure a terra. Després el van portar a un camí que estava protegit per una cadena, on el van empentar i s'hi va entrebancar. "Sort que portava el casc!", subratlla Morros. A terra, assegura que li van començar a clavar puntades de peu fins que un superior ho va aturar. Les vexacions, però, no s'havien acabat. Quan el van tornar al lloc de l'incident, aprofitant que estava immobilitzat per altres agents, el guàrdia civil a qui havia trepitjat el peu li va dir: "Tu m'has trepitjat el peu, jo et trenco un dit", recorda Morros. No era una amenaça. L'hi va trencar. De camí a la caserna de Premià de Mar, l'agent que el custodiava li trepitjava els peus i li posava una vegada i una altra l'himne franquista amb el mòbil.

Quatre dies plorant sense parlar

Els següents quatre dies se'ls va passar plorant, sense parlar amb ningú. "Estava en xoc i no entenia res", diu l'encausat. La seva mare, Pilar Travessa, assegura que el Procés ha servit al seu fill per relacionar-se: "Ho va viure molt intensament i era una forma de distreure’s, però tothom sap que és una bona persona i que fuig de les situacions tenses". Va denunciar els abusos policials, però la causa de seguida es va arxivar. En canvi, la causa contra ell sí que va tirar endavant. I al juny, Morros era condemnat a nou mesos de presó i a multes de 500 euros a l’agent que el va fer caure a terra i de 150 euros al guàrdia civil a qui va trepitjar el peu amb la moto. La jutgessa també va dictaminar que havia d'assumir les costes processals. "Amb tot el procés judicial m'he gastat més de 10.000 euros perquè la pericial ja en costava uns 3.000 i la Caixa de Resistència, amb qui vaig contactar, no és que no m'hagi ajudat, és que ni m'ha respost", denuncia Travessa.

Ella ja no confia en la justícia: "La primera culpable és la jutgessa instructora, que va arxivar la denúncia que vam presentar". Andreu van den Eynde, el seu advocat, sosté que la jutgessa no va tenir "la valentia de rebatre la Guàrdia Civil", tot i que l'agent de la trepitjada només va estar de baixa dos dies i el que va caure a terra ni se la va agafar. L'amnistia alleuja la seva mare, però no del tot. “Jo el que vull és l’absolució perquè el meu fill no va fer res amb mala intenció, però el més greu és que no ha anat a la presó perquè s'ha acceptat com a atenuant que el judici es va aturar més de tres anys, no perquè el consideri innocent”, lamenta Travessa.

Qui encara no ha estat amnistiat és l'exalcalde Marc Bosch, que va rebre empentes i cops de porra de la Guàrdia Civil sense dialogar i malgrat tenir els braços alçats. "Estic investigat per desobediència i resistència greu amb un altre regidor i estem pendents de l'amnistia, com també els antiavalots que ens van agredir, però hem reclamat que no se'ls hi apliqui perquè hi ha lesions i si hi ha violència no hi entren", assenyala Bosch, que va acabar a l'Hospital de Mataró, d'on en va sortir amb un collaret cervical.  

L'exbatlle d'Esquerra celebra que Morros sigui amnistiat. "És un bon nano que no diu mentides i aquest relat que som violents és una fantasia per criminalitzar l’independentisme". Ella i el seu fill, però, segueixen al peu del canó. El viacrucis judicial no els ha fet desmobilitzar-se.