La desconeguda primera presidenta de l'ANC: "No ho vaig dir mai a ningú"

BarcelonaCarme Forcadell no va ser la primera presidenta de l'ANC. Ni l'entitat es va fundar el 2012. L'Assemblea ja tenia vida un any abans. Amb estatuts, compte corrent i els seus quatre càrrecs orgànics, com es requereix a qualsevol entitat que es constitueix legalment. I Dolors Marin (1960) va ser la primera presidenta de l'ANC quan va constituir-se el 25 de maig del 2011. L'acompanyaven Jordi Manyà com a vicepresident, Enric Ainsa, de secretari, i Josep Soldevila, de tresorer. És una de les històries menys conegudes de l'organització.

"No em vaig sentir mai presidenta i no ho vaig dir mai a ningú, ho era per un tema burocràtic, no polític", assenyala Marin en la primera entrevista que concedeix a un mitjà per parlar d'aquella època. "El primer any l’objectiu va ser crear les assemblees locals, fer socis; el meu focus va estar en la consistència interna, no en la projecció externa", diu l'activista, que remarca que llavors els mitjans encara "passaven" de l'Assemblea. Però és que aquesta psicòloga de Barcelona no volia ser presidenta i va arribar-hi de rebot.

Després de les consultes sobre la independència, va assistir a la conferència nacional per l'estat propi, que seria l'embrió de l'ANC. Era el 30 d'abril del 2011 i la reunió va aplegar 1.500 persones al Palau de Congressos de Montjuïc. Allà s'aprovaria la declaració fundacional i el full de ruta de l'ANC. En aquesta conferència es va escollir un grup de setanta personalitats que seria el consell permanent, i ella va ser una de les escollides amb Ferran Requejo, Josep Maria Terricabras, Quim Torra o Lluís Llach. "No m'ho esperava, no havia fet mai política i venia només a donar suport", revela.

En el primer plenari, Marin es va queixar que a les comissions de treball que s'estaven creant no hi havia cap dona i que això restava credibilitat al projecte. "Al final a la comissió de comunicació van posar la Carme Forcadell", assegura. Al segon plenari es van triar els tres primers càrrecs orgànics i tots eren homes. Marin va tornar a posar el crit al cel i un dels assistents va proposar que la presidenta provisional fos una dona. Forcadell va ser qui va posar sobre la taula el seu nom i Miquel Strubell, un dels dos fundadors de l'ANC, amb Pere Pugès, va avalar la proposta.

"Tenia una gran ascendència i la gent ho va acceptar, tot i que jo era l'últim mico i no volia ser-ho, a diferència de la resta", deixa clar l'expresidenta. Aquest, però, no era el desenllaç que hi havia previst, confessa: "Se'ls hi va escapar de les mans, perquè el president havia de ser Jordi Manyà", subratlla. Pugès corrobora que la cosa va anar així. "Ella va reclamar que fos una dona i li vam dir: doncs tu mateixa!", diu rient. "Vaig preferir que fos una dona perquè hi havia índexs molt alts de testosterona", subscriu rient Forcadell.

Zapatero li complica les coses

Marin va acabar acceptant presidir l'entitat perquè el mandat només havia de durar quatre mesos, amb l'estiu pel mig. El 29 de juliol del 2011, però, l'aleshores president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciava que avançava les eleccions al 20-N, quatre mesos abans de la data límit, i això va alterar els plans de l'entitat. "Era el mateix cap de setmana que teníem previst fer la presentació pública de l’ANC i interferia i contaminava el llançament del projecte", explica l'activista. Al final va ser presidenta gairebé un any i la presentació pública de l'Assemblea no es va fer fins al 10 de març.

No guarda un bon record d'aquella època: "Vaig sortir tocada, perquè Pugès i Sellarès, que eren l'estat major, teledirigien les assemblees locals, i tot ho veien perillós i les coses s'havien de fer de manera molt ordenada". Marin, impulsora del Butlletí de l'ANC, es mostra molt crítica amb el funcionament de l'organització. "No és una assemblea, on les decisions es prenen de baix a dalt, d'assembleària només té el nom". Després de ser la coordinadora de la sectorial de psicologia de l'ANC del 2015 al 2018, el 2020 va deixar l'entitat per centrar-se en la família.

Tot i el mal regust del seu pas per la direcció de l'Assemblea, Marin va encapçalar la candidatura de l'ANC a les eleccions al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) del 2018. "Aquesta acció va portar a assolir un any més tard la junta independentista de la Cambra de Comerç amb Eines de País; va ser l'embrió i la inspiració", subratlla orgullosa. El detonant de presentar llista va ser que el COPC s'inhibís de donar suport a la parella de Jordi Sànchez, Susanna Barreda, també psicòloga, quan va ser empresonat amb Jordi Cuixart, argumentant que no feien política.

"Des de l’ANC només volíem donar suport a candidatures clarament independentistes i no n’hi havia cap ni una. Vam haver de capgirar el pla i crear una llista de 10 psicòlegs que ni ens coneixíem a correcuita perquè van avançar eleccions més de mig any abans", explica Marin. Malgrat tots aquests obstacles van guanyar a Girona i van quedar segons a la resta de demarcacions. "Ens van faltar 15 dies per guanyar", lamenta Marin, que ara forma part del grup d'investigació de la Fundació Randa. "Tot el contingut teòric de l’assemblea beu de Lluís Maria Xirinacs", conclou la que va ser la primera líder de l'ANC.