Dolors Feliu: "Descarto formar part de la llista cívica, no hi ha un tema personal pel mig"

BarcelonaA les portes de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, explica que l'objectiu és acordar un pacte nacional per aconseguir la independència amb les entitats, mentre minimitza la crisi que ha sacsejat l'entitat amb 15 dimissions al secretariat i la sortida definitiva de Jordi Pesarrodona de la direcció.

Com defineix la situació ara mateix de l’ANC?

— De debat i fortalesa.

No parla de la crisi.

— Sí, ja fa uns dies, de fet. Ara estem centrats en la Conferència Nacional.

Què n’ha de sortir d'aquesta conferència?

— Debatre com fer la independència, com ens podem institucionalitzar, què pensem fer internacionalment, com ho enfoquem financerament o com podríem aguantar la transició cap a la independència assolint un pacte nacional pel moviment civil independentista.

I la independència com es fa?

— Com vam fer amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir o amb el Pacte Nacional pel Referèndum. Hem d'acordar uns punts en comú per bastir un pacte que pot ser molt de mínims.

I aquí hi seria també Òmnium?

— Sí.

Confia que Òmnium, que insisteix que hi va a escoltar, se sumi al pacte?

— Sí. Està compromesa en fer la independència.

Pensa en la llista cívica quan parla d'institucionalitzar?

— Aquest punt no generarà tant d'acord, perquè anem molt a màxims amb la llista cívica. Encara hi ha debat a l’Assemblea i no és un tema tancat, però la conferència servirà per posar-ho sobre la taula.

És partidària de la llista cívica?

— El nostre full de ruta recull impulsar aquesta llista cívica, que hauria de ser una llista independent. Està pensada per trencar aquest immobilisme que hi ha al Parlament, que té un 52% de vot independentista i cap projecte per fer la independència. Només per trencar aquest immobilisme ja és important que la llista cívica estigui sobre la taula. Si els partits veuen clar que han de fer un projecte per la independència pot ser que els escenaris canviïn. Mentre no arriba aquest moment és una opció real.

Aquest immobilisme dels partits és perquè no volen o no poden?

— Cal treballar per aconseguir-ho. També hi ha un acomodament en aquest autonomisme nou i van venent petites victòries que no porten enlloc.

Si el 2017 la independència no va ser possible, ara sí que ho és?

— El 2017 també era possible. Simplement no ho vam acabar de fer. Però des del 2017 la comunitat internacional s'ha anat pronunciant contra la repressió de l'Estat.

Com s'aixeca la DUI?

— Mantenint-la i deixant enrere la por davant la repressió.

I l'Estat no exerciria aquesta repressió ara?

— Continuem tenint gent a l'exili, però l'Estat s'ha vist forçat a fer els indults, i fins i tot a canviar el Codi Penal, encara que han intentat demonitzar la mobilització. L'Estat no pot aguantar aquesta repressió tant de temps. La democràcia va avançant i hem d'estar decidits a no tenir tanta por. Va faltar la decisió de fer la independència i no només declarar-la.

Avui no es podria tornar a aplicar un 155?

— El 155 era un tros de paper.

Un tros de paper que té uns efectes molt importants.

— La mateixa sentència de l'1-O diu que el Procés es va aturar amb només una decisió del Senat.

Als estatuts, l'Assemblea descarta presentar-se a cap mena d'eleccions. ¿Això es podria continuar afirmant amb aquesta llista cívica?

— Aquí està el repte. Cal impulsar-la, no convertir-se en un partit.

On està la diferència?

— L'agrupació d'electors és una opció perquè requereix un grup promotor que ja estaria separat de l'assemblea i de l'aval d'un 1% del cens que no pot sortir només de l'Assemblea.

És una línia fina aquesta d'impulsar sense ser la seva llista.

— Sí.

Li agradaria formar-ne part?

— Jo ja estic des del principi descartada, només faltaria. Primer, perquè formo part del secretariat i després perquè no es pot confondre el que és un projecte de país amb possibles aspiracions personals que embruten el projecte. Si estàs a l'Assemblea, que és un moviment social, no et pots barrejar després en formar part de projectes que has impulsat. Que quedi clar, no hi ha un tema personal pel mig.

Què els diuen els partits independentistes?

— No els agrada, però hi ha grups dins dels partits que són més crítics amb les direccions que veuen que és un instrument per esperonar les direccions i trencar l'immobilisme.

¿Tenen enquestes sobre quin resultat podria tenir aquesta llista cívica?

— Se n'ha parlat, de fer-les, però és massa prematur. El Govern acaba d'aprovar els pressupostos i la legislatura potser s'exhaureix el 2025.

La llista cívica ha estat el detonant de la crisi interna. ¿S'esperava que Pesarrodona marxés també del secretariat?

— Després de les dimissions va adoptar una actitud més crítica.

Què ha fallat?

— Les tensions han acabat fent que determinada gent marxés, però el que passa és que el debat és molt intens a l'Assemblea. Anteriorment també hi ha hagut crisis.

Però els crítics no parlen de falta de debat, sinó de falta de democràcia interna.

— S'ha fet un esforç molt gran per ser totalment transparents i tenir la màxima participació. El comitè permanent no actua com un govern al marge del secretariat.

No falta democràcia interna?

— No. L'assemblea són tots els socis i som assemblearis.

Elisenda Paluzie és la líder a l'ombra?

— Com a expresidenta, se li pregunten coses, però realment opina amb molta lleialtat i sense voler interferir en les decisions del secretariat.

Cal convocar eleccions com reclamen els crítics?

— No té massa sentit perquè cada dos anys hi ha eleccions i ja en portem un. I entre que es convoquen, ja gairebé arribem a l'altre. S'avançarien només uns mesos i pel mig celebrarem la propera assemblea general, on s'ha d'aprovar un nou full de ruta i es poden presentar esmenes.

Els crítics sí que volen començar ben aviat els tràmits per recollir signatures per convocar una assemblea extraordinària per promoure unes eleccions.

— Estan en el seu dret de fer-ho. No hi ha res a dir.

Diuen que no els agafa el telèfon i que tenen traves per accedir a la base de dades dels socis.

— Si volen tenir una reunió m'han d'enviar un correu, no puc atendre tothom que em truca. Se’ls ha contestat i s'està preparant la informació que van demanar.

Li agradaria continuar sent la presidenta de l'ANC?

— No tinc una resposta encara. Hi pensaré quan arribi el moment.