El defensor de la via guineana i un mallorquí que vol crear un estat català a Algèria: els rivals de Puigdemont al Consell

BarcelonaEll ha vingut a parlar només del seu llibre. Així, literalment. Com quan Paco Umbral va amenaçar Mercedes Milà d'abandonar el plató si no es parlava de la seva obra, en una de las frases més mítiques de la història de la televisió. Si fa trenta anys l'escriptor espanyol volia parlar de La década roja, ell ara vol parlar de La via guineana. Parlem de Jordi Castellà, que disputa la presidència del Consell de la República a Carles Puigdemont en les eleccions telemàtiques que es faran del 15 al 19 de febrer. El seu únic objectiu és que aquesta entitat posi en marxa a Catalunya el procés que va portar Guinea Equatorial a independitzar-se d'Espanya i que ha recollit en un llibre.

"No busco guanyar, la victòria més important seria que el Consell canalitzés aquesta proposta si, com ha passat sempre, la negociació bilateral amb l'Estat fracassa", afirma Castellà, que és regidor de Primàries a Canet de Mar. Però en què consisteix la via guineana? "Es tracta de sol·licitar a les Nacions Unides que reconeguin el dret a l'autodeterminació de Catalunya, com van concedir a Guinea el 1965, que va acabar assolint la independència el 1968", diu.

"És legal, pacífic i democràtic, i amb la virtut que no ha de passar per Espanya", afirma. I subratlla que "una vuitantena de països, sobretot africans, i recentment Kosovo, han aconseguit el seu alliberament amb la mediació de l'ONU". Castellà defensa la necessitat d'explorar aquesta opció, tot i que l'ONU només la reconeix en el cas de les colònies: "Aquest any en farà 35 que el Parlament va aprovar el dret a l’autodeterminació i Catalunya mai s’ha adreçat a les Nacions Unides per exigir aquest dret. Aquella votació no es pot desar en un calaix quan és un anhel majoritari". Explica que Puigdemont ja té el llibre i signat. "Quan vaig presentar el llibre a Gràcia em va acompanyar l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas i em va demanar un exemplar per ell i un altre per l'expresident. El que no sé és si l'ha llegit", admet.

Més estrambòtica encara és la proposta que posa sobre la taula el tercer candidat a presidir el Consell. El mallorquí Lluís Felipe Lorenzo advoca per crear un estat català a Algèria. Concretament a Bab-el-Oued, un barri d'Alger on es van instal·lar milers de valencians, menorquins i rossellonesos al segle XIX: "Si s’independitza aquest territori africà, s’haurà independitzat ja Catalunya, i aquest petit Estat pot reconèixer el resultat de l’1-O i negociar la unificació dels Països Catalans".

Lorenzo també s'inspira en un llibre, El sol sortí pel sud, però en aquest cas només en el títol, i no és seu, sinó de Joan Riera. "Europa sempre ens ha donat l'esquena, també Andorra, que depèn d'Espanya i de França, el nostre sud és Algèria", conclou. I Algèria què hi guanyaria? "Reforçar el seu republicanisme plurilingüístic, una victòria diplomàtica o enfortir la democràcia", respon.  

Lorenzo, que havia fet de periodista, ara és guia turístic i és precisament la seva professió el que l'ha dut a fer el pas de postular-se: "Una persona em va dir que soc un bon guia i això em va animar a presentar-m'hi". No seria el primer càrrec que ocuparia. El 2022 ja va ser secretari de la delegació de l’Obra Cultural Balear a Palma. "Vaig sortir-ne al cap d'uns mesos perquè era l'època que es van destapar diferents casos d'infiltrats i, com que el meu pare és de Vox, no volia que pensessin que podia ser un infiltrat", revela.  

Vot de càstig a Puigdemont?

Tots dos candidats tenen clar que les seves possibilitats són escasses. L'última vegada va ser l'assemblea de representants qui va votar el president del Consell i Puigdemont es va imposar amb un 86% dels vots. Ara, però, aquestes segones eleccions són les primeres en què els inscrits voten directament el president. I arriben després que un 75% de les bases (un 4,5% del cens) que van participar en la consulta de la investidura de Pedro Sánchez votessin a favor de bloquejar-la i l'expresident –i Junts– en fes cas omís.

El regidor de Primàries, que abans va cofundar ERC i després el PI a Canet, creu que l'aposta pel diàleg de Junts el pot beneficiar amb un vot de càstig a Puigdemont: "Hi ha molta gent descontenta pels seus pactes: l'amnistia és només per a una minoria, el català no és oficial a la UE, no tindrem concert econòmic i la situació jurídica no variarà. Pot ser que tingui un bon resultat, però no ens hem de fixar en percentatges i ser realistes".

Lorenzo, l'altre candidat, no es mostra tan crític amb l'expresident. De fet, paradoxalment, no descarta votar-lo en comptes d'optar per ell mateix: "Seria capaç de votar-lo perquè s’ho mereix, depèn del dia que tingui el votaré a ell o em votaré a mi, l'important és compartir la meva proposta, no estar al capdavant". No amaga, però, que li faria gràcia ser ell l'escollit per un motiu. "La meva família és de Castella i Lleó i em diuen Felipe, i que un Felipe pogués succeir un Carles, com va passar després de la Guerra de Successió, seria un missatge graciós cap a Espanya". Primer caldrà que es voti.