Dani Gallardo: "Hauran de venir a buscar-me perquè no tornaré fins que no s'apliqui l'amnistia"

BarcelonaAquest dijous ha fet tres setmanes que Dani Gallardo hauria de ser a la presó. Però aquest jove andalús de 25 anys va desobeir l'ordre judicial i va decidir no ingressar voluntàriament en un centre penitenciari. És el primer activista condemnat pel Procés. També el primer que pot beneficiar-se de la llei d’amnistia, però mentre no arriba aquesta mesura de gràcia ha decidit amagar-se. En la primera entrevista que concedeix a un mitjà des que la justícia va dictar l’ordre de cerca i captura a principis de març, Gallardo explica els motius de la seva fugida i com afronta viure en la clandestinitat. No ho fa en persona, sinó responent un qüestionari que li ha fet arribar gent del seu entorn.

L’activista no revela on es troba. Assegura, però, que no ha volgut exiliar-se ni a Bèlgica ni a Suïssa, com han fet altres dirigents independentistes aquests últims anys. “No vull anar-hi per un delicte que no he comès”, afirma reiterant, un cop més, la seva innocència. Sigui com sigui, l'Audiència de Madrid ha tramitat una euroordre de detenció a Alemanya, on viu la seva mare, amb la sospita que és allà. Té coll avall que un dia o altre serà arrestat: "És molt possible que em detinguin. Han activat una euroordre urgent i m'estan buscant per tot arreu".

Gallardo admet que està pendent que s’aprovi la llei d’amnistia per tornar. Mentre el text estigui al Senat i no passi a ser llei orgànica en vigor, l'anarquista hauria d'ingressar a la presó i ell vol ajornar tant com pugui la seva reclusió (ja es va passar tretze mesos en presó preventiva). "Estic esperant que s'aprovi la llei d'amnistia per poder tornar", diu. Quan la justícia va desestimar l’últim recurs que havia presentat i va ratificar la condemna a quatre anys de presó per desordres públics, resistència a l'autoritat i lesions per pegar un policia amb un pal en una manifestació a Madrid contra la sentència de l'1-O, li va caure el món a sobre: "Vaig patir atacs d'ansietat, però ara em sento bé i cuidat, conscient que és una cursa de fons i és tot molt incert".

Tres setmanes sense sortir de l'amagatall

Fa més de tres setmanes que no surt de la casa on s'amaga, després de deixar la feina que tenia en una empresa de jardineria de Montblanc i també el pis on vivia amb la seva parella a la capital de la Conca de Barberà. "Em mantinc amb ajuda de la meva gent". Malgrat els obstacles que suposa viure en la clandestinitat, tenia clar que no es lliuraria: "Sí, des del primer moment. Si em volen agafar hauran de venir a buscar-me". Gallardo sempre ha explicat que l’any que va estar en presó preventiva va ser molt dur. El record d’aquells llargs mesos de reclusió no han influït, però, en la decisió de no lliurar-se ara: "Va ser molt dur, però la raó per no lliurar-me no és aquesta. Ni jo ni cap company del nostre col·lectiu ens lliurarem mai a l'enemic".

I com el fa sentir ser el primer activista condemnat pel Procés que no ha nascut a Catalunya? "Igual que em sentiria si fos nascut a Catalunya. Vaig defensar aquesta causa com si fos meva, com si fos català", subratlla Gallardo, que va deixar Madrid per instal·lar-se a Catalunya l'estiu del 2021, on se l'ha vist en alguns talls de Meridiana Resisteix. "La meva i la resta de causes judicials demostren que es persegueix el dret a la manifestació i que vivim en un país feixista i repressor", denuncia. Tot i esperar amb candeletes l'amnistia, Gallardo avisa: "La lluita no s'acaba aquí, el conflicte del poble català no es resol amb la llei d'amnistia i ara ve un nou capítol de la mateixa història". Abans, però, intentarà esquivar un capítol més espinós: el que el portarà uns mesos a la presó si l'atrapen.