La CUP accelera el debat sobre la seva participació a les europees

BarcelonaEl 15 de desembre va fer tres anys que la CUP va decidir no presentar-se a les eleccions europees, com ja havia fet el 2014. El document en contra de concórrer als comicis, que va ser aprovat per majoria absoluta al consell polític, argumentava que, vistes les "reaccions" de la UE sobre l'1-O, els exiliats i la repressió de l'Estat, aquesta institució no era l'espai on trobar "els suports a l'exercici de l'autodeterminació". La formació anticapitalista acordava llavors focalitzar la seva tasca en les municipals. Però ara, amb la seva aposta per internacionalitzar el conflicte –ja ha posat en marxa l'oficina internacional per fer front a la repressió– i la proposta de celebrar un referèndum al mateix temps que Escòcia, el debat sobre presentar batalla al Parlament Europeu torna a estar sobre la taula. I la CUP no es vol esperar a uns mesos abans dels comicis (2024), com ha fet els últims cops, per prendre una decisió.

"No volem arribar a sis mesos de les eleccions per decidir-ho", remarca el portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernàndez. Això explica la voluntat de fixar les bases per debatre quin ha de ser el paper dels anticapitalistes en aquesta cita electoral com més aviat millor. La resolució, però, no es prendrà de forma immediata. “El govern espanyol del PSOE i Podem és un mur i no està posant solucions, que han de ser democràtiques, referendàries i han de passar per la comunitat internacional. Per tant, és pertinent avaluar quina ha de ser la nostra participació", afirma la diputada al Congrés, Mireia Vehí, si bé deixa clar que "queden molts passos per decidir si hi haurà o no candidatura" europea. Fernàndez treu ferro al fet que aquesta qüestió hagi quedat fora de la ponència política aprovada ara a l'assemblea nacional del desembre. "No s'hi fa referència perquè era una esmena que va caure, però el pla de treball internacional ja està activat", exposa. I apunta que, tot i que el calendari per adoptar una posició l'haurà de prendre el nou secretariat, el debat s'hauria d'engegar "cap a l'estiu".

Si finalment la CUP aposta per buscar representació a l'Eurocambra –l'única institució a la qual no ha aspirat a entrar des que va fer el salt al Congrés el 2019–, fonts de la formació revelen que no es plantegen que l'exdiputada Anna Gabriel, ara exiliada a Ginebra, encapçali la llista, perquè està centrada en la seva nova tasca com a secretària regional a Ginebra del sindicat Unia, el principal de Suïssa amb més de 200.000 afiliats. Aquesta proposta ja la van plantejar els partidaris de presentar candidatura al Parlament Europeu durant el debat intern del 2018.

Més enllà del front europeu, com a força eminentment municipalista, la CUP va plantejar aquesta última assemblea com el punt de partida per encarar les eleccions municipals del 2023 després d'haver obert ja un procés de deliberació a les territorials. En aquest sentit, l’organització té previst celebrar una gran conferència municipalista el març del 2022, que obrirà el procés de debat i aprovació del programa marc per als comicis locals del 2023 i que s’allargarà durant tot l'any vinent. Després de la patacada electoral soferta a les eleccions anteriors, en què van passar de 385 a 331 regidors, fet que va capgirar la tendència a l'alça que havia experimentat des de la seva irrupció en l'àmbit local, els cupaires volen posar tota la carn a la graella per recuperar múscul.

El repte a Barcelona

El gran objectiu és recuperar la representació a Barcelona, on el 2019 no va arribar ni al 3% dels vots, molt lluny del 7,4% que havia obtingut quatre anys enrere. En aquest sentit, no és casual que decidissin celebrar l'assemblea nacional a la capital catalana com a punt estratègic per rellançar una candidatura que es vol començar a forjar al gener amb una assemblea. Els cupaires també treballaran per tornar a tenir regidors a les ciutats més importants de l'àrea metropolitana, com l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Terrassa, on ERC els va arrabassar la representació. "Necessitem tornar a tenir presència per fer front a l'auge del feixisme i hem d'aconseguir que les forces tradicionals no acumulin vot possibilista com va passar en algunes ciutats com Barcelona", destaca Eduard Vilamajor, responsable de política municipal. Així mateix, la CUP vol que les candidatures que es van presentar en forma d'agrupació d'electors, com a Sort, Sant Pere de Ribes o Ripollet, ho facin sota el seu paraigua. Fora del Principat, la CUP repetirà la llista per Palma, però no farà el salt a la ciutat de València.

La ponència política també ha incorporat, a petició d'una vintena d'assemblees locals pròximes a Poble Lliure que van presentar una esmena a la totalitat al text, "fomentar candidatures àmplies", en referència a Guanyem Badalona o la Crida per Sabadell. "Cal entendre-les com a part de la mateixa Unitat Popular, com un actor amb qui cal cooperar i no com un element estrany o aliè a combatre", remarca el text, i conclou: "El que cal és que la CUP creixi i estigui present als màxims llocs possibles i que inclogui com més gent provinent de sectors diferents sigui possible". La trobada amb Guanyem Catalunya, que aixopluga totes aquestes candidatures, encara no s'ha produït, tot i que l'acord de coalició estableix concórrer junts a les municipals.