El Consell confirma que Espanya no ha demanat mai que el català sigui llengua oficial de la UE

Brussel·lesQue no es pot utilitzar el català a totes les institucions de la Unió Europea és un fet inqüestionable. Ara bé, s'ha fet prou perquè es pugui? Els governs socialistes, tant de José Luis Rodríguez Zapatero com el de Pedro Sánchez, han flirtejat amb la idea que treballaven en favor de la presència del català a les institucions, tot i que no s'hi han acabat de comprometre del tot. Ara, el Consell Europeu confirma que no ha rebut mai cap petició perquè el català es pugui fer servir a tots als organismes europeus i entri a la llista de llengües oficials de la UE, tal com ha fet públic Plataforma per la Llengua en el primer dia de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, fent-se ressò d'una resposta del Consell a l'eurodiputat irlandès Chris MacManus.

"El 13 de desembre del 2004, el govern espanyol va demanar que es reconegués de manera oficial les altres llengües que tenen estatus oficial a Espanya (català, basc i gallec), però no va demanar mai que s’afegissin a la llista de llengües oficials de la Unió Europea", diu l'escrit, datat al mes de març.

L'entitat reclama ara al president espanyol, Pedro Sánchez, que rectifiqui i aprofiti la presidència de la UE per situar el debat en l'agenda. A més, recorda que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar al Congrés el setembre del 2021 que el govern de Zapatero havia demanat el 2004 "el reconeixement oficial de la UE" de les llengües cooficials de l'Estat. Albares també va apuntar llavors que per aconseguir aquesta mena de reconeixement oficial en algunes institucions s'haurien de reformar els tractats europeus, però només s'haurien de canviar per afegir el català a la llista de llengües oficials de la UE, una qualitat que faria que es pogués parlar en català amb normalitat a totes les institucions comunitàries.

De fet, tal com recorda la resposta de la institució europea, l'executiu de Zapatero el 23 de novembre de 2005 sí que va arribar a un acord amb el Consell que obria la porta a l'ús oficial del català en alguns organismes comunitaris, com el Comitè de les Regions o el Defensor del Poble.

D'altra banda, el govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, va demanar el setembre passat per carta al Parlament Europeu que permeti parlar català, euskera i gallec als plens. De fet, aquest era un dels pactes a què van arribar la Generalitat i la Moncloa el juliol passat en el marc de la taula de diàleg. La petició, però, està encallada a la mesa de l'Eurocambra, que té majoria conservadora, i encara no ha començat ni a discutir-ho. L'executiu de Zapatero també ho va requerir el 2005 i la mesa del Parlament Europeu va denegar la petició.