La Comissió de Venècia recomana involucrar el PP en la negociació de l'amnistia

VenèciaLa Comissió de Venècia ha avalat definitivament aquest divendres a grans trets la llei d'amnistia, tot i apuntar matisos i diferents recomanacions. Concretament, recorda que les amnisties són per definició "restauratives" i persegueixen "la reconciliació política", però adverteix que per "no frustrar" els seus objectius no s'haurien de tramitar "de forma accelerada" i haurien de comptar amb "majories qualificades". En el cas de la del Procés, doncs, recomana que s'involucri el PP en la negociació de la mesura, que tot just acaba d'arribar al Senat –amb majoria absoluta popular– després de ser aprovada pel Congrés. "Per tots els potencials efectes divisius, és especialment important que una amnistia rebi el suport d'una majoria àmplia", ha apuntat aquest divendres un dels ponents de l'informe, el jurista neerlandès Martin Kuijer.

No sembla, però, que les recomanacions de Venècia acabin tenint efecte, tenint en compte que els populars no només no tenen cap intenció de negociar l'amnistia sinó que la combaten per terra, mar i aire. Aquest divendres, de fet, s'han tornat a mostrar molt contundents. "Excedeix els límits del dret europeu i vulnera la separació de poders. La Comissió de Venècia evidencia les mentides del PSOE", insisteixen fonts populars, que s'aferren a les parts del dictamen menys efusives amb el redactat de la llei.

Els experts de Venècia no diuen que la llei trenqui la independència judicial, sinó que queda garantida perquè seran els jutges els encarregats d'aplicar-la. En aquest sentit, insisteixen que cal "acotar i definir més" quins delictes i quin arc temporal afecta l'amnistia per tal de garantir uns "vincles més estrets" entre els actes delictius que comprèn la normativa i "les consultes del Procés i les seves derivades", també pel que fa als actes de malversació i corrupció: "Falta un vincle causal més clar amb la malversació, per exemple".

Pel que fa al terrorisme, que és una de les preguntes explícites que li va traslladar el Senat, la Comissió de Venècia no es mulla i es limita a assenyalar que caldria "assegurar-se" que, tenint en compte els estàndards internacionals, s'exclouen de la mesura aquelles "violacions serioses contra els drets humans". Per tant, deixa a la interpretació dels tribunals espanyols si la llei d'amnistia podria beneficiar els suposats delictes pels quals, per exemple, s'està investigant l'expresident a l'exili Carles Puigdemont en el cas de Tsunami.

Els experts jurídics tampoc aprofundeixen en la constitucionalitat de la mesura, que és una de les principals queixes dels conservadors. El PP assegura que la Comissió els dona la raó i que, per tant, l'amnistia és inconstitucional. En canvi, el ministre de Justícia, el socialista Félix Bolaños, ha destacat en declaracions als mitjans justament el contrari dient que l'organisme europeu "avala rotundament" la llei. Sigui com sigui, la Comissió de Venècia senzillament insta a complir amb la carta magna i, segons indiquen fonts del Consell d'Europa a l'ARA, al dictamen final només s'assenyala que es reformi la Constitució quan "sigui el moment idoni", sense aclarir si ha de ser abans o no d'aprovar-se l'amnistia.

Sense presses

Una de les crítiques més destacades a l'amnistia dels experts en dret constitucional és sobre la forma i rapidesa en què s'està tramitant la llei, i recorden que aquesta mena d'iniciatives legislatives, que per naturalesa "són controvertides", és més "adequat" no tirar-les endavant a través de "procediments d'urgència". En aquest sentit, insisteix la Comissió, ha de prevaldre la voluntat de "normalitzar" la situació política i social i, per tant, tal com ha indicat el ponent Kuijer, "intentar no aprofundir en la divisió ja existent" d'Espanya i Catalunya.

Tot i que va més enllà de l'amnistia, els experts també s'han posicionat en contra de citar magistrats a les comissions d'investigació sobre les clavegueres de l'Estat que s'han impulsat al Congrés. En aquest sentit, la Comissió reclama que sigui el poder judicial el que faci "escrutini" de l'executiu, i no al revés.

El dictamen ha estat avalat pels 61 tècnics jurídics que envien els estats que formen part del Consell d'Europa i que s'han reunit en la majestuosa sala principal de la Scuola Grande San Giovanni de Venècia, on es troba periòdicament la Comissió. Durant els últims dies l'organisme jurídic ja ha estat discutint el text final, especialment sobre les esmenes i objeccions presentades per les parts afectades a partir de l'esborrany, i aquest divendres "només faltava tancar els últims serrells". Com és habitual en aquesta mena de casos, el dictamen s'ha aprovat per consens i no ha calgut dur-lo a votació, i no és vinculant.