La Comissió Europea vincula l'independentisme amb les ingerències russes a la UE
Schinas es refereix als "contactes regulars" entre "funcionaris russos i grups de secessionistes catalans" en un debat sobre ingerències russes a l'Eurocambra
Brussel·lesLa Comissió Europea comparteix amb el jutge instructor Joaquín Aguirre la teoria que la trama russa del Procés va servir a Vladímir Putin per intentar desestabilitzar la UE. Almenys això és el que ha expressat sense embuts des de l'Eurocambra el vicepresident de l'executiu comunitari, el conservador Margaritis Schinas, tot alertant dels "contactes regulars i les visites organitzades entre funcionaris russos i representants de grups secessionistes catalans a Espanya entre el 2017 i el 2020", a més de mostrar-se partidari d'investigar qualsevol hipotètica ingerència del règim de Putin: ha demanat al Parlament Europeu investigar "tot allò que pugui haver fet el joc a Rússia". Ho ha fet durant el ple monogràfic que havien impulsat els sectors més antiindependentistes del Parlament Europeu.
El comissari europeu, just després de parlar del Procés, també ha mencionat els moviments del Kremlin abans del referèndum del Brexit per influir en el resultat final o durant el procés de vacunació contra el covid per posar-ne en dubte l'efectivitat. I ha resseguit diferents maneres "d'interferir en els processos i sistemes democràtics" de la Unió Europea com la desinformació o els perfils falsos en les xarxes socials per dirigir l'opinió pública en favor dels interessos de Moscou. L'objectiu de Rússia —ha insistit Schinas— és "desestabilitzar" la UE, sigui quin sigui el context i les formes, fins i tot amb el Procés i especialment en plena guerra d'Ucraïna.
Schinas, però, no ha aportat cap document nou sobre la suposada col·laboració entre el Kremlin i l'entorn de l'expresident a l'exili Carles Puigdemont, i s'ha limitat a recordar "informacions" —sense concretar-ne cap— en un debat general del Parlament Europeu en representació de la Comissió Europea. També cal recordar que el dirigent conservador grec sempre s'ha mostrat molt bel·ligerant contra l'independentisme, especialment quan era portaveu de la Comissió Europea entre el 2014 i el 2019, i és molt pròxim al Partit Popular espanyol.
Una vinculació "ridícula"
Les crítiques a les declaracions que ha fet Schinas sobre l'independentisme i Moscou no s'han fet esperar. La primera eurodiputada liberal en tenir el torn de paraula, la francesa Nathalie Loiseau (del mateix grup parlamentari de Ciutadans), ha titllat la vinculació "ridícula" i ha demanat centrar el debat en les ingerències russes que realment suposen un perill per la UE. En la mateixa línia, l'eurodiputat socialista, el canari Juan Fernando López Aguilar, ha carregat contra la capacitat "sorprenent" del PP europeu i espanyol per "desviar l'atenció" de la discussió de l'Eurocambra per "malmetre el govern d'Espanya".
En canvi, Ciutadans ha tornat a aprofitar l'oportunitat per carregar contra l'independentisme i la llei d'amnistia. L'eurodiputat taronja Adrián Vázquez ha acusat Puigdemont de tenir vincles amb el Kremlin, si bé ha forçat investigar-ho en diferents ocasions en la mateixa Eurocambra i mai ha sigut capaç d'aportar cap prova. "Tot se sabrà. Col·laborar amb Rússia des del seu escó no sortirà gratis", ha amenaçat el també líder del partit taronja.
L'eurodiputada popular Dolors Montserrat també ha criticat que Sánchez estigui "disposat" a amnistiar Puigdemont i ha insistit a les institucions europees que investigui les "connexions" de l'eurodiputat de Junts amb Rússia. "Puigdemont va ser el tonto útil de Putin", ha afegit l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido. I, Vox, com sempre, ha anat un pas més enllà i l'eurodiputat d'extrema dreta Hermann Tertsch ha assegurat que Putin va "prometre mercenaris i diners" a l'independentisme a canvi de "destruir" Espanya, "la nació més antiga del continent".
A falta de Puigdemont, que no ha assistit al debat, ha sortit en defensa de l'independentisme l'eurodiputat de Junts Toni Comín, que ha lamentat "les difamacions i mentides" de l'espanyolisme contra la seva formació. Ara bé, sobretot s'ha mostrat preocupat per l'"empara" de la justícia d'Espanya a totes aquestes acusacions. "Prou de lawfare [...], sense una justícia imparcial no hi ha ni estat de dret ni democràcia", ha dit.
Crítiques a l'eurodiputada russòfona que va donar suport al Procés
El comissari Schinas també ha qualificat de "preocupant" la informació periodística que acusa l'eurodiputada letona Tatjana Zdanoka de treballar per al Kremlin i de passar informació sobre la seva activitat parlamentària als serveis de seguretat russos. El vicepresident de la Comissió Europea ha demanat investigar aquest possible vincle, cosa que ja està fent el Parlament Europeu des de la setmana passada.
Diferents eurodiputats de la dreta i l'extrema dreta espanyola també han aprofitat per recordar les bones relacions de Zdanoka amb l'independentisme, el fet que donés suport al Procés i, fins i tot, visités els presos polítics que es trobaven a la presó d'Estremera després del referèndum de l'1-O. Després de rebre múltiples crítiques per ser suposadament una espia russa, Zdanoka ha negat al debat de l'Eurocambra les acusacions amb una certa ironia i ha constatat que no és una "agent d'èxit" perquè Ucraïna i Rússia encara estan en guerra, però s'ha erigit en una "agent de la pau", si bé mai ha condemnat la invasió imperialista del règim de Putin.