La Comissió Europea vigilarà "molt de prop" la llei d'amnistia però evita mullar-se

Brussel·lesLa dreta espanyola pretenia que el debat al Parlament Europeu sobre els acords d'investidura i la llei d'amnistia fos un pas important en la internacionalització de la seva croada contra Pedro Sánchez i l'independentisme. Tanmateix, la discussió de l'Eurocambra s'ha vist acaparada pels eurodiputats espanyols, que han reproduït els arguments i retrets que ja es van veure al ple d'investidura del Congrés, i els representants de la resta d'estats membres han quedat en un segon pla i no han sortit gens de la línia que marca la seva família política a Espanya.

Tampoc ha fet efecte, de moment, la voluntat del PP de "fer saltar les alarmes" de Brussel·les, tal com esperava l'eurodiputada conservadora Dolors Montserrat. El comissari europeu de Justícia, el belga liberal Didier Reynders, ha evitat mullar-se i senzillament s'ha limitat a repetir que vigilarà "molt de prop" la llei d'amnistia. En aquest sentit, el membre de l'executiu comunitari ha dit que "no es pronunciarà" fins que no hi hagi un text definitiu de la normativa.

De fet, Reynders s'ha ajustat al guió previst i ha passat de puntetes per sobre de l'amnistia: ha resseguit l'avaluació que va fer Brussel·les en el seu informe anual sobre l'estat de dret a Espanya i no ha mencionat fins al final de les seves dues intervencions la mesura de gràcia. "Aquest és un assumpte intern d'Espanya que s'ha de gestionar en el marc de la Constitució", ha constatat el dirigent belga, que és proper i de la mateixa família que Ciutadans.

Tot i això, el titular de Justícia ha admès que ha rebut "moltes queixes i cartes" de diferents actors civils i polítics contra l'amnistia, i ha recordat que va enviar una carta al govern espanyol fa dues setmanes en què demanava informació sobre la polèmica llei. Aquest moviment, que Ciutadans es va penjar com a medalla, va ser sorprenent tenint en compte la prudència amb què actua Brussel·les en aquestes qüestions i perquè, aleshores, la llei d'amnistia encara no s'havia ni tan sols acordat.

La crida de la dreta espanyola: "Escolta, Europa"

El PP ha incrementat els seus esforços per guanyar el relat a la Unió Europea i fa dies que demana a eurodiputats i dirigents comunitaris que parin els peus al govern espanyol. "Escolta, Europa, als pares fundadors. No permetis que Sánchez converteixi a Espanya el somni europeu en un malson populista", ha reclamat Montserrat. En la mateixa línia, el president del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra, Manfred Weber, ha carregat durament contra el PSOE i l'ha instat a fer cas de Felipe González, que s'ha oposat frontalment a l'amnistia.

Montserrat, igual que Vox, ha comparat la situació de l'estat de dret d'Espanya amb el de Polònia o Hongria, i ha rebut la solidaritat d'un dels partits més aïllats de l'Eurocambra, el Fidesz de Viktor Orbán. L'eurodiputada Enikő Győri, en la mateixa línia que la dreta espanyola, ha criticat "la doble vara de mesurar" de la Comissió Europea entre Espanya i Hongria i Polònia a l'hora d'advertir-los que estan vulnerant l'estat de dret segons qui governi, si els socialdemòcrates o l'extrema dreta. En aquest sentit, ha aconsellat a Montserrat que "abandoni les esperances" i "no esperi res d'Europa", que no la "protegirà" del que segons PP, Cs i Vox és un "cop d'estat".

L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé també ha criticat el "silenci" de la Comissió Europea i, com és de costum, ha deixat anar un dels estirabots més cridaners del debat. "Stalin estaria orgullós de Sánchez", ha dit l'ultradretà. En canvi, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez ha compadit el seu company de família política Reynders i ha admès que "no pot dir res sobre l'amnistia fins que no tingui el text legal". Tot i això, el partit taronja ha demanat dos torns de paraula extres per deixar palesa la seva indignació i l'eurodiputada Maite Pagazaurtundúa ha dit visiblement enfadada que el pitjor de l'amnistia no té res a veure amb l'estat de dret, sinó "en el fet que es dona la raó als separatistes".

Per l'altre costat, la secretària d'estat espanyola d'Afers Estrangers i Globals, Ángeles Moreno, que ha intervingut en nom del Consell de la UE –Espanya n'ostenta temporalment la presidència aquest semestre–, ha criticat que "se centrin debats [al Parlament Europeu] en qüestions nacionals", cosa que va en contra dels "valors europeus" i dels "objectius de les institucions comunitàries". La presidenta del grup socialdemòcrata, Iratxe García, també ha acusat el PP de traslladar debats estatals a l'Eurocambra i ha reivindicat el PSOE com l'únic partit capaç de "recuperar la pau entre espanyols i catalans".

Pel que fa als representants de la resta d'estats membres, no estaven especialment interessats a participar en la discussió i han deixat intervenir els seus homòlegs espanyols. A més, cap d'ells ha matisat la posició del seu grup parlamentari i, en tot cas, alguns han apujat lleugerament el to. Un dels que han atacat més directament l'independentisme és el conservador Jeroen Lenaers. El representant neerlandès ha volgut posar en context de quin peu calcen Junts i Esquerra. "El mateix Vladímir Putin estava disposat a pagar milions a l'independentisme per desestabilitzar Espanya i la UE", ha dit el que també va ser president de la comissió Pegasus.

Junts celebra la internacionalització del Procés

Mentre que l'eurodiputat juntaire Carles Puigdemont ha celebrat en declaracions als mitjans que el "circ" d'aquest dimecres "ajudi en la internacionalització del Procés", la representant republicana Diana Riba ha criticat que la dreta espanyola "instrumentalitzi una vegada més" les institucions europees per treure'n rèdit polític. "És un debat molt focalitzat en temes nacionals", ha constatat Riba.

L'altre eurodiputat d'Esquerra, Jordi Solé, ha aprofitat el debat per recordar la repressió espanyola, la violència policial de l'1-O i les "clavegueres de l'Estat". "On eren llavors?", ha preguntat retòricament als eurodiputats de la dreta espanyola. Al seu torn, l'eurodiputat de Junts Toni Comín ha defensat que en cap cas l'amnistia "suposa un atac a l'estat de dret", sinó "el que va fer el Tribunal Suprem" en el judici del Procés. Sigui com sigui, d'aquest debat no n'ha sortit cap resolució ni votació que tingui cap mena d'efecte pràctic o jurídic i les úniques conseqüències que pot comportar són, a tot estirar, polítiques i electorals.