Sumar defensa l'amnistia per esmenar els jutges del Procés

BarcelonaLes negociacions per a una llei d'amnistia, que ha de ser el desllorigador per investir Pedro Sánchez, estan tancades amb pany i forrellat. A hores d'ara se'n coneixen pocs detalls, i els pocs que s'han anat fent públics han estat arran de la proposta que ha elaborat Sumar. La formació de Yolanda Díaz és l'única que ha volgut explicar obertament per què una llei d'amnistia és constitucional i necessària per resoldre el conflicte polític a Catalunya, i ho ha fet en un acte solemne aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès (Barcelona): ha presentat un dictamen elaborat per juristes –i coordinats per l'exdiputat Jaume Ascens– que esmena de ple la via judicial per respondre als fets del 2017 i que defensa l'amnistia com una eina per solucionar el Procés.

"Aquesta llei d'amnistia que ara es proposa servirà, sens dubte, per establir les bases per a la solució del conflicte polític existent entre Catalunya i l'estat espanyol, que va resultar agreujat per una contundent repressió penal i per la falta de proporcionalitat amb la qual es van adoptar certes decisions judicials", justifiquen el grup de juristes de Sumar en l'informe, que tot i que no inclou una proposició de llei tancada sí que marca els principis en què s'hauria de basar. Aquests experts defensen la constitucionalitat de l'amnistia –citen doctrina del Tribunal Constitucional i també del Tribunal Suprem– i la necessitat d'adoptar-la com una "segona fase de despenalització" del Procés, és a dir, la següent etapa després dels indults i la reforma del Codi Penal. Carreguen contra la judicialització del Procés, de fet, per haver utilitzat tipus penals "susceptibles de ser derogats", en referència al delicte de sedició.

Asens és el que ha posat veu aquest dimarts a l'esmena a la totalitat a com el poder judicial ha abordat el Procés: "Hem vist massa vegades els jutges volent ser els guionistes de la política". I, en aquest sentit, ha lamentat que durant aquests últims deu anys ha "fracassat el diàleg": "L'amnistia és la possibilitat de tornar al diàleg en majúscules". Un diàleg que també ha avalat la historiadora i membre de l'executiva dels comuns, Rosa Lluch, que ha intervingut en l'acte, al costat dels juristes Joaquín Urías, Mercedes Garcia Aran, Javier Pérez Royo i Mercè Claramunt. Lluch ha carregat contra l'actuació judicial de l'Estat, però també ha acusat els líders independentistes de "mentir": "En alguns moments, el Parlament i la Generalitat a alguns ens van deixar sols".

Per a Sumar, l'informe que han presentat aquesta tarda "no és un punt final de res", sinó un "document de treball" per a les negociacions entre els partits polítics. Els juristes que hi han participat acoten en el temps tots els fets que poden ser amnistiables: des de la declaració de sobirania del Parlament del gener del 2013 fins a la constitució del Congrés d'aquest 17 d'agost, ja que és l'inici de la legislatura que ha de donar llum verda a l'oblit judicial. Nicolás García Rivas, catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa, ha admès que "no és fàcil" definir els delictes que s'hi han d'incloure, però sí que ha subratllat que els fets que s'han produït des del 2013 han estat per "reivindicar" el dret a l'autodeterminació, que "no és constitucional" però "es pot reivindicar". "El conflicte polític es pot resoldre políticament", ha conclòs.

Sumar defensa que siguin amnistiables "totes aquelles accions i omissions executades pels ciutadans reivindicatives de l'autodeterminació de Catalunya" que han estat susceptibles de ser delictes contra la Constitució, l'administració pública i l'ordre públic, així com lesions o amenaces. Els juristes subratllen que la llei ha d'abastar "tots els subjectes" que van "materialitzar els fets, fos quina fos la posició adoptada en el conflicte", és a dir, que hi haurien d'entrar també els policies que van intentar "impedir" la celebració de l'1-O. Ara bé, en quedarien fora les actuacions que suposessin delictes de tortures, contra la integritat moral o de detencions il·legals d'autoritat o funcionari públic.

Junts avala la proposta de Sumar

Jaume Asens ha liderat l'elaboració d'aquest dictamen que té l'aval de Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona en funcions i líder de Sumar ha assistit a l'acte d'aquesta tarda, però no hi ha intervingut ni ha fet cap declaració posteriorment. Ho ha escoltat atentament des de la primera fila de l'Ateneu Barcelonès, on també hi havia les coordinadores dels comuns, Ada Colau i Jéssica Albiach, i també l'exconseller Joaquim Forn, com a representant de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació. Precisament, hores abans que Sumar presentés la seva proposta, Toni Comín (Junts) l'ha avalat. "És una bona proposta plena d'elements útils", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha agraït el gest de Díaz d'haver compartit amb el seu partit el document abans de fer-lo públic.

En canvi, des d'ERC, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha criticat que Sumar hagi fet pública la seva proposta: "No em sembla que la millor manera de contribuir a la negociació sigui fer un acte per explicar una proposta que s'està negociant discretament". I és que malgrat el moviment de Díaz, tant Junts com ERC saben que l'última paraula la tindrà el PSOE.