El CNI admet que va utilitzar Pegasus per espiar independentistes amb autorització judicial
Fonts dels serveis d'intel·ligència espanyol minimitzen el nombre d'investigats, segons 'El País'
El CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar dirigents de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons ha publicat aquest dimarts El País. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen al diari ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus amb l'argument que hi ha participat l'investigador català Elies Campo, vinculat a l'entorn independentista. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a l'informe de Citizen Lab no van ser espiats mai pel centre.
Les mateixes fonts, però, sí que admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han sigut objecte informatiu del CNI en els últims anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI reconeixen que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. Corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars i no els que fan servir per a les seves activitats públiques, que, segons han explicat a El País, es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les intervencions, reiteren, es van fer amb autorització judicial.
Un dels casos en què suposadament s'hauria utilitzat Pegasus, afegeix el mateix diari, és el que va dur a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El CNI tenia controlat el mòbil d'un dels acompanyants de l'expresident i això li va permetre seguir el vehicle per procedir al seu arrest.
Paral·lelament, El Periódico ha publicat aquest dimarts que un empresari israelià hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del sistema d'espionatge Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per irrompre en telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre. Així mateix, El Periódico de España ha tingut accés a una carta d'invitació del 31 de juliol del 2014 de l'empresari Matian Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la Policia Nacional durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino. En la missiva es fixava una cita per a l'11 d'agost en un hotel de Barcelona per fer una "prova de camp" que incloïa una demostració en viu d'un "sistema GSM passiu tàctic".
Junqueras demana responsabilitats
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha donat "molt poca credibilitat" a la informació que publica aquest dimarts 'El País' i ha subratllat que la informació periodística es basa en fonts no identificades del CNI. En aquest sentit també s'ha preguntat qui ha espiat la resta de persones si no ha estat el CNI i que "canvia molt poc les coses" en cas que l'espionatge s'hagi fet amb autorització judicial.
En una entrevista a TV3, el president dels republicans ha dit que "el govern espanyol ha d’assumir les responsabilitats que li pertoca perquè ho ha permès", després de qüestionar que no sigui un cas d'espionatge massiu. "Com sabem que només va ser 65?", s'ha preguntat. "És greu si hi ha autorització judicial perquè s’ha espiat advocats vulnerant drets fonamentals", ha criticat abans de recordar que un vicepresident del govern espanyol, Narcís Serra, va dimitir per les escoltes del CESID. "Si vol reconstruir la confiança, ha d'assumir les responsabilitats com més aviat millor", ha advertit sense detallar qui hauria de plegar.
Junqueras ha defensat que aquest dimarts i demà dimecres és una "ocasió excel·lent" perquè el govern espanyol comenci a assumir responsabilitats pel 'Catalangate' tot recordant que hi ha Consell de Ministres i compareixences al Congrés i Senat. No ha aclarit, però, si ERC votarà a favor del decret d'Ucraïna perquè, segons ha dit, "d'aquí a dijous poden passar moltes coses".
