Cinc mesos del Catalangate: el que sabem i el que no

BarcelonaAquest dimecres, 156 dies després de l'esclat del Catalangate –diumenge passat se'n complien cinc mesos justos–, el Parlament ha constituït la comissió d'investigació sobre l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. La cambra ha escollit Meritxell Serret (ERC) com a presidenta, Albert Batet (Junts) com a vicepresident i Montserrat Vinyets (CUP) com a secretària. L'objectiu de la iniciativa, en paraules de Serret, és "aclarir els fets i falcar la defensa dels drets fonamentals". De feina n'hi ha molta per fer, ja que de moment hi ha més interrogants que certeses sobre el cas. Per posar-hi llum, el Parlament podrà demanar la compareixença dels dirigents del govern espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), tot i que, segons el criteri del Consell d'Estat –que segueixen sempre els càrrecs espanyols–, només estan obligats a anar al Congrés. Josep Rius (Junts), amb tot, ha precisat que "la idea és citar tots els que hi puguin tenir responsabilitats directes o indirectes". Aquestes són les principals preguntes sense resposta del Catalangate.

De moment, el CNI ha reconegut haver espiat els telèfons de 18 líders independentistes amb autorització judicial, entre ells el president de la Generalitat, Pere Aragonès; l'exsecretari general de Junts, Jordi Sànchez; l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, o el diputat de la CUP, Carles Riera. L'informe de Citizen Lab, però, comptabilitza que fins a 67 dirigents independentistes van ser espiats. Qui va infectar el mòbil de les 43 persones que el CNI no reconeix? Aquestes 43 espies tenien autorització judicial?

"Tenim uns serveis d'intel·ligència realment eficaços i no dubti que acabarem sabent qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic", deia el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, l'endemà que aquesta plataforma ocupés l'aeroport. D'alguna manera, aquell dia Marlaska ja avançava el que vindria després: l'espionatge amb Pegasus. De fet, el CNI justifica que el Tribunal Suprem li va donar permís per espiar 18 líders independentistes per investigar exclusivament qui hi havia darrere de Tsunami. Per exemple, sospitaven que Aragonès n'era un dels "coordinadors". Aquesta explicació, però, no justifica la infiltració als telèfons dels 43 afectats restants. ¿La Moncloa creu que ja ha donat totes les explicacions? De moment, sí.

Si el CNI emmarca la infiltració amb Pegasus a l'arribada de Tsumani això vol dir que, segons els serveis d'intel·ligència de l'Estat, tot va començar el 2019. De nou, però, hi ha preguntes sense respondre. Per exemple, l'exlíder de Junts Jordi Sànchez va detectar la primera infiltració al seu telèfon el 2015, quan feia tres mesos que presidia l'ANC. En la hipòtesi que comencés llavors, no només estaria implicat en l'espionatge el govern de Pedro Sánchez, sinó també el del popular Mariano Rajoy.

L'octubre del 2019 Marlaska sabia que el CNI estava intentant esbrinar qui hi havia darrere de Tsunami perquè ell mateix va ser l'encarregat d'emetre l'advertència. Ara bé, el govern espanyol nega que el president Sánchez i els seus ministres sabessin a qui s'estava espiant. Neguen, per exemple, que sabessin que Pere Aragonès tenia el mòbil infectat. Això porta directament a una altra pregunta: qui va donar l'ordre? El CNI era el cervell de l'operació, i almenys l'espionatge a 18 persones va ser avalat pel Suprem, però encara queden moltes incògnites per resoldre.

De fet, davant la resposta minsa de la Moncloa, la Generalitat va anunciar que congelava relacions amb el govern espanyol fins que no passessin tres coses: hi hagués transparència, assumpció de responsabilitats i garanties de no repetició. De moment, la transparència ha sigut donar explicacions en una comissió –la de secrets oficials– que no és pública i, si bé va plegar la llavors directora del CNI, Paz Estaban, el govern espanyol ho va justificar per la infecció també amb Pegasus dels telèfons de Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres. Tot i això, les relacions entre la Moncloa i la Generalitat ja s'han normalitzat.

Aquest dimarts s'ha constituït la comissió d'investigació al Parlament, però no serà l'únic organisme que intentarà posar llum al Catalangate. Una missió de l'Eurocambra també investiga Pegasus, tot i que de moment no pararà a Espanya, i als tribunals hi ha una marea de querelles en aquest sentit: una d'Aragonès, una d'ERC, una de Junts, una de la CUP, una de l'ANC, una d'Òmnium, una de l'eurodiputat Jordi Solé i una de l'advocat Andreu Van den Eynde, entre altres.

Algunes han estat acceptades completament, com la del lletrat d'Oriol Junqueras, i d'altres parcialment, com la d'Òmnium, en què els tribunals van rebutjar investigar la part que feia referència a l'Estat i a l'empresa israeliana NSO, propietària del programari espia. La justícia també va arxivar provisionalment la causa que investiga l'espionatge als republicans Roger Torrent i Ernest Maragall, que es va conèixer abans que esclatés el Catalangate. A més, la justícia indaga en l'espionatge que van patir Pedro Sánchez i alguns ministres. Aquesta investigació va molt més ràpida que la de la part catalana, i l'Audiència Nacional ja ha demanat desclassificar els documents del cas. Al Congrés, en canvi, no hi ha cap comissió d'investigació. Es va intentar, però el PSOE i el PP la van tombar.