Catalunya deixa de ser un viacrucis per a Felip VI

Barcelona"Catalanes i catalans, no podem permetre que el Borbó es passegi pel Palau de la Generalitat", reblava a l’acte final de campanya el president i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, davant d’una possible victòria del cap de llista socialista, Salvador Illa. Més enllà d’aquesta declaració, però, la política de diàleg del govern espanyol amb l'independentisme, que es va iniciar amb els indults i ha prosseguit amb l’amnistia, ha desembocat en una rebaixa de la tensió a Catalunya i, de retruc, en una desmobilització del moviment. També de les protestes contra Felip VI que, a diferència dels anys del Procés, ara pot posar els peus a Catalunya en un clima més tranquil. I això que va convertir-se en l'ariet de l'independentisme amb el seu discurs el 3 d'octubre del 2017 en què avalava la repressió.

La normalització de les relacions amb la monarquia també ha arribat a les institucions, especialment amb l’arribada a l’alcaldia de Barcelona del socialista Jaume Collboni -que ha penjat el retrat del monarca al despatx- per rellevar Ada Colau, que havia fet bandera del seu republicanisme. Però al Palau de la Generalitat també han canviat les coses. La negativa de Quim Torra a saludar el rei durant la seva presidència va passar a millor vida i l'actual president en funcions, Pere Aragonès, va decidir que la relació havia de ser si més no de tolerància. El mes de juny del 2021, poc després d’accedir al càrrec de president i en el primer acte que coincidien, Aragonès va saludar el rei a les jornades del Cercle d’Economia i fins i tot la casa reial els va fer una foto conjunta, tot i que tant ell com Colau van declinar participar en el besamans.

La Moncloa va considerar la salutació com un punt d’inflexió. Aragonès no es va quedar al sopar, però sí que s'hi va quedar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i també la consellera d'Acció Exterior, la juntaire Victòria Alsina. Per primera vegada en tres anys, els dos grans partits independentistes participaven en el més alt nivell en un acte amb el monarca. Aquest clima de correcció s’ha mantingut tot el mandat del dirigent republicà. Aragonès ha evitat participar en les tradicionals rebudes de les autoritats al rei, com la del Mobile World Congress, però l'ha saludat després davant les càmeres i s'ha sumat a la foto oficial amb Felip VI, en un gest que s’ha anat repetint cada any.

Aquesta actitud contrasta amb la tensió latent que hi havia amb el seu antecessor, Quim Torra, que defugia qualsevol fotografia conjunta. I és que el context era diferent: just es produïa el judici per l'1-O i les protestes postsentència de la tardor del 2019. La prova més evident d’aquest enfrontament va tenir lloc el primer cop que es van trobar, a la inauguració dels Jocs Mediterranis ara fa sis anys a Tarragona. El president no tenia cap intenció d’anar-hi per no coincidir amb el rei, però la pressió del territori va fer que hi acabés anant. Torra ho va aprofitar per lliurar en mà al rei els informes del Síndic de Greuges sobre l’1-O i el llibre Dies que duraran anys, del fotoperiodista Jordi Borràs. El llibre anava amb dedicatòria inclosa: "No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que justifiqui ferits, presos polítics i exiliats i que pugui aturar l’anhel de llibertat del poble català". 

Dos anys més tard, quan Joan Carles I va fugir als Emirats Àrabs, Torra va convocar un ple extraordinari sobre la monarquia (que acabaria al TC i en judici a la mesa, que va ser absolta), en què el Parlament va reprovar Felip VI i va declarar que "Catalunya no reconeix cap rei". Eren els temps en què totes les visites de Felip VI al Principat es convertien en un viacrucis, amb manifestacions importants. Lluny quedava l’oasi dels anys 80 i 90, quan Felip VI va conrear una imatge d’amistat amb Catalunya. Era el príncep que parlava català, que es declarava descendent de Jaume I i que va arribar a sentenciar que Catalunya seria el que els catalans volguessin que fos.

L'estratègia del govern espanyol per rehabilitar Felip VI l'ha portat a visitar Catalunya més vegades que en els cinc anys anteriors sumats però, així i tot, l'opinió pública s'hi segueix mostrant contrària. Segons l'últim baròmetre del CEO, el 70% dels catalans volen una república i el grau de confiança en la monarquia és d'un 2 sobre 10. Per tant, no hi ha les protestes dels anys àlgids del Procés, però el distanciament amb la Zarzuela persisteix.