Carles Puigdemont ha "cobrat per avançat"?

Brussel·lesEl 5 de setembre l'expresident de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, va fer una compareixença a Brussel·les en què va enumerar les condicions per començar a negociar la investidura amb el PSOE: amnistia, un mediador, reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea i que l'Europol deixi de classificar els independentistes com a terroristes. A més, va assegurar que, a diferència del que feia Esquerra a l'hora de negociar amb Madrid, Junts cobraria per avançat per garantir que no regala els seus suports a Pedro Sánchez a canvi de promeses a l'aire. Ha cobrat per avançat?

L'acord amb els socialistes contempla un marc de negociació amb un verificador internacional i una llei d'amnistia, però aquesta normativa no s'aprovarà abans que Sánchez surti reelegit president d'Espanya amb els vots de Junts, tal com havia exigit l'expresident. Això sí, es preveu que la norma es registri prèviament a la investidura per iniciar la tramitació.

Pel que fa a la situació del català a la Unió Europea, amb la qual Puigdemont també va voler anar un pas més enllà respecte a Esquerra demanant el reconeixement del català a totes les institucions i no només al Parlament Europeu, de moment s'ha quedat al tinter. En la compareixença d'aquest dijous, l'expresident amb prou feines ha esmentat l'oficialitat del català i en el text consensuat entre les dues formacions tampoc no s'hi fa cap mena de referència, ni tan sols com un objectiu a assolir a llarg termini. De fet, el govern espanyol està molt lluny d'aconseguir que el català obtingui el màxim reconeixement al global de les institucions europees i, tal com ha passat al Parlament Europeu, corre el perill que la petició quedi estancada en un punt mort, sense fracassar del tot, però tampoc sense avançar.

Espanya, que presideix el Consell de la UE aquest semestre, ha inclòs a l'agenda del Consell d'Assumptes Generals de la UE del pròxim 15 de novembre que es torni a discutir —que no votar— sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a les institucions europees. Tot i això, res fa pensar que els estats membres hi donin el seu vistiplau unànime i atorguin aquest segell a les tres llengües cooficials de l'Estat a curt o a mitjà termini.

En l'últim Consell que es va discutir aquesta proposta, la majoria de socis europeus es trobaven en la mateixa posició que al principi: no ho vetaven, però volien més informació i tenien por de les conseqüències polítiques. És a dir, temien que pogués revifar les reivindicacions de les comunitats lingüístiques minoritzades que es troben dins de les seves fronteres o que, fins i tot, s'animin a demanar el mateix reconeixement a escala comunitària que el català.

En la mateixa línia, diferents ambaixades permanents a Brussel·les consultades per l'ARA asseguren que els seus dubtes i temors no han canviat, i continuen criticant que el govern espanyol no els hagi facilitat tota la informació jurídica, pressupostària i política que li demanen des del primer moment. A més, en l'últim Consell la Moncloa es va limitar a anunciar que demanaria un informe tècnic a la Comissió Europea per avaluar l'impacte econòmic i logístic de l'oficialitat d'aquestes tres llengües, un moviment molt típic a Brussel·les per semblar que s'està intentant avançar en la iniciativa i, a la vegada, tirar la pilota cap endavant.

Tot i els pocs avenços de la iniciativa, Junts ha aplaudit els diferents gestos del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, per mirar de seduir la resta d'estats membres, com el fet d'oferir-se a pagar tots els costos de les traduccions i interpretacions o de prioritzar el desplegament del català per sobre del basc i el gallec. En aquesta línia, Puigdemont, encara que sempre ha instat a Albares a acabar la feina, ha valorat positivament en més d'una ocasió l'actitud del govern espanyol en aquest sentit. "Si arriben acords futurs, serà perquè porten incorporat el seu compliment de manera comprovable. Com ha estat el cas." Ja va congratular-se l'expresident quan Madrid va fer la petició d'oficialitat.

L'independentisme continua sent "violent"

Puigdemont també va requerir al govern espanyol que demanés a l'Europol que deixés "de tractar l'independentisme català com a terrorista" i de situar-lo com a "segona amenaça després del jihadisme". Vint dies després d'aquesta petició, la Moncloa li va fer cas i va instar per carta a l'agència policial de la UE que "clarifiqués la naturalesa dels extremismes violents" amb l'objectiu de desvincular l'independentisme del terrorisme, tal com va quedar recollit en el seu informe anual.

Finalment, l'Europol va deixar de considerar terrorista l'independentisme català i el basc, sí, però continua situant-los com un moviment "extremista" i el qualifica de "violent". De fet, l'únic que ha fet l'agència policial de la UE és copiar i retallar el paràgraf dedicat a aquests dos moviments del punt sobre terrorisme i l'ha enganxat sense canviar ni una coma al capítol dels extremismes que creu que hi ha a la UE. "Els moviments independentistes català i basc són ara mateix els més actius i violents de l'escena separatista espanyola", assenyala l'informe de l'Europol.