Raimon Obiols: "Caldrà buscar fórmules per resoldre el problema dels exiliats"

Raimon Obiols (Barcelona, 1940) acumula més de sis dècades en política. Membre fundador del PSC i primer secretari del partit (1983-1996), va ser diputat al Congrés, candidat a la presidència de la Generalitat, diputat al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu, cambra de la qual va ser vicepresident el 2004. Acaba de publicar El temps esquerp. Dotze apunts contra la decepció política (Arcàdia).

Diu que està radicalment en contra del present que ens ha tocat viure.

— Dels seus elements negatius. Portem dècades de polítiques neoliberals, d’augment de les desigualtats, de desequilibris mediambientals. També d’una certa desorientació i incertesa.

D’incertesa n’hem viscut amb la pandèmia. Quines lliçons n’extreu?

— Ha reflectit els dèficits dels sistemes de salut a tot el món, especialment amb la tragèdia de les residències. Una majoria de la població ha estat desassistida i en bona part encara ho està.

Valora que la societat hagi obert els ulls amb la importància del sistema de salut.

— La gent sortia als balcons a aplaudir els sanitaris i crec que ha deixat pòsit.

També es pregunta si això serà conjuntural. De la pandèmia en sortirem millors?

— Ho desitjo, però amb els anys aprens a desconfiar dels teus desitjos. El mateix Procés ha frustrat moltíssima gent. La gent deia "volem votar" però en realitat volia volar i, lamentablement, la llei de la gravetat s’imposa.

 Del Procés n'assenyala el pujolisme com a precedent.

— El pujolisme va formular una identificació entre líder, partit, institució i país. David Madí en diu la fórmula de la Coca-Cola convergent. 

I és l’origen del Procés?

— Els anys de govern convergent, que van donar més prioritat a la identitat que a l’excel·lència, van ser una mica la preparació del que va succeir després. S’hi van sumar la segunda Transición d’Aznar, l’intent frustrat de l'Estatut i els escàndols del Palau i el 3%. Això va portar Artur Mas a la formulació d’una il·lusió independentista que va tenir una gran capacitat de mobilització.

La mobilització ja hi era abans. I el 2007 Montilla ja avisava d'una possible desafecció.

— Hi havia un joc combinat de diversos factors que apuntaven en la direcció del conflicte. 

Quina responsabilitat tenen el PSOE i el PSC en aquest conflicte?

— L’equivocació va ser entrar en la reforma de l’Estatut. Es van forçar les coses i ja es veia a venir que acabaria malament. S’hauria d'haver reformat l’autogovern amb una orientació més pragmàtica.

Com va viure el suport del PSC al 155?

— No em va agradar gens. Però totes les coses anteriors tampoc. Va ser una situació en la qual tothom es va trobar desbordat.

Part del sector més sobiranista del partit havia marxat anys abans. Vostè s'ho va plantejar?

— Hi ha una trajectòria que ho feia biogràficament impossible. Construir un partit és molt difícil, trencar-lo és relativament fàcil. I el PSC és un partit enormement sòlid que funciona amb energia renovable.

Va aplaudir els indults però encara hi ha exiliats, entre els quals la seva neboda, Clara Ponsatí. ¿Defensa una solució política perquè puguin tornar a Catalunya?

— Naturalment. Depèn molt del que dictamini el Tribunal de la Unió Europea, però caldrà trobar fórmules per resoldre aquest problema. Com pot comprendre, hi estic interessat no únicament de manera política sinó també personal.

¿La taula de diàleg és un espai instrumental per al PSOE o hi ha voluntat real d'acords?

— Hi ha voluntat d'anar resolent problemes en minúscules. L'horitzó és un autogovern amb recursos i el federalisme dels fets. És l'única direcció per assegurar majories plurinacionals enfront de la reacció nacionalista del PP i Vox.

Afirma que Espanya pot patir una crisi de règim si no es resol la qüestió catalana.

— Hi ha un factor que té una importància simbòlica. El discurs del rei el 3-O ha quedat entravessat en la major part de l'opinió pública catalana. El monarca ha de resoldre els seus problemes amb Catalunya o les coses no aniran bé.

El PSOE ha fet prou davant dels escàndols de la monarquia?

— L'alternativa republicana no és actual. ¿Vostè es pot imaginar qualsevol partit dient que s'ha de fer una revolució i instaurar la república a Espanya? Obrir el meló de la forma d'estat pot perjudicar tothom.

A Catalunya s'ha obert el meló de la immersió. ¿Introduir el castellà com a llengua d'aprenentatge és un retrocés?

— El castellà com a llengua vehicular hi ha estat, hi és i hi serà en uns percentatges que han de respondre a la realitat sociolingüística de cada població. Com més bona relació hi hagi entre les llengües i els seus parlants, millor per al català. Cal evitar la batalla en aquest terreny.

Com valora la resposta de la UE davant la guerra a Ucraïna?

— Hi ha hagut una reacció globalment positiva, però ara es planteja el repte de les transicions energètiques i ecològiques. La guerra pot ser-ne un accelerador dramàtic

¿I la diferència en l'acollida dels ucraïnesos respecte a la resta de refugiats?

— Amb un cert estupor i sense cap satisfacció. Quan hi ha centenars de morts a Ruanda o a Burundi ho lamentem però no obrim els braços a les víctimes com ara amb Ucraïna.