Brussel·les esmena Bolaños sobre l'amnistia: "La Comissió no ha dit que la llei no genera preocupació"

Brussel·lesLa guerra entre el PP i el PSOE per guanyar el relat sobre la llei d'amnistia a les institucions europees continua. Després d'una agressiva ofensiva de la dreta espanyola a Brussel·les, que fins i tot va forçar un debat al Parlament Europeu sobre l'estat de dret a Espanya, els socialistes han iniciat el contraatac. Aquest dijous, a la sortida de la trobada amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, el ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, va insistir en roda de premsa que Brussel·les no li havia expressat "cap preocupació" sobre la mesura de gràcia.

Ara bé, menys de 24 hores després, el departament de Justícia liderat per Reynders, que és de la mateixa família política de Ciutadans i pròxim al partit taronja, ha sortit a corregir les paraules del ministre. "La Comissió Europea no ha dit que la llei no genera preocupació", ha assegurat en roda de premsa el portaveu de Justícia de l'executiu comunitari, Christian Wigand, que ha recordat que l'anàlisi de Brussel·les sobre el text legal "continua en marxa".

Tampoc s'ha fet esperar les crítiques del PP a Bolaños i fonts populars han aprofitat per tornar a posar el crit el cel contra els acords d'investidura de Sánchez. L'acusen directament de dir "mentides" i asseguren que el "desmentiment" de Brussel·les suposa "un nou revés institucional" al govern espanyol. També critiquen que "per molt que el govern espanyol ho digui, aquesta amnistia no és un assumpte intern". Cal recordar, però, que el mateix Reynders ho ha reduït en més d'una ocasió a "un afer intern".

Sigui com sigui, Wigand ha assegurat que la Comissió Europea "celebra" les trobades "molt constructives" d'aquest dijous de Bolaños amb el liberal Reynders i la comissària de Transparència europea, Věra Jourová. Ara bé, amb aquesta reunió no n'hi ha prou. Wigand ha advertit que Brussel·les encara té "preguntes" sobre la mesura i que "vol que les converses i els intercanvis amb les autoritats espanyols continuïn". Tanmateix, ni Wigan ni Reynders han detallat quins són aquests dubtes.

Malgrat les paraules del portaveu de l'equip de Reynders i les acusacions del PP, Bolaños es manté ferm: "Ahir vaig ser molt clar", ha dit en declaracions als mitjans a Madrid. Així, ha insistit que la Comissió Europea no té "cap preocupació" per "la fortalesa de la salut de l'estat de dret i la separació de poders a Espanya".

Això ho demostra, segons Bolaños, el fet que en el debat al Parlament Europeu sobre la mesura de gràcia principalment hi participessin eurodiputats espanyols i es tiressin els plats pel cap davant de la indiferència dels representants de la resta d'estats membres, que semblaven no entendre aquelles intervencions tan irades i pujades de to.

En aquest sentit, el dirigent socialista no ha desaprofitat l'atenció mediàtica per tornar a carregar contra la dreta espanyola i la seva "sobreactuació" a les institucions europees contra la llei d'amnistia i els pactes d'investidura amb els partits independentistes. Ha ironitzat dient que "lamenta" haver "punxat el globus" del PP, Vox i Cs i ha criticat que "qüestionin el bon nom d'Espanya".

Això sí, sobre Reynders i el seu marcatge al govern socialista, Bolaños ha evitat pronunciar-s'hi malgrat la insistència dels periodistes i s'ha limitat a dir que "continuarà treballant de prop" amb la Comissió Europea. Cal recordar que el comissari de la família liberal i el ministre socialista no és la primera vegada que es posaven en contacte per tractar la llei d'amnistia.

En un moviment sorprenent, sobretot si es té en compte la prudència amb què sol actuar Brussel·les amb aquestes qüestions, Reynders va demanar per carta al govern espanyol informació sobre la llei d'amnistia abans fins i tot que s'acordés. Aquesta carta, molt celebrada pel PP i Vox i que Ciutadans es va penjar com una medalla pròpia, va desagradar (i molt) l'executiu socialista, i ho va atribuir tot a la tendència política del comissari de Justícia.

Bolaños li va respondre que encara no li podia enviar la informació que tenia perquè el text legal no estava tramitat i que, més endavant, tal com va fer, li faria arribar perquè la Comissió Europea la pogués avaluar. Però Reynders ja va avançar dimecres que Brussel·les no s'hi pronunciarà "oficialment" fins que la llei d'amnistia no estigui aprovada definitivament i hagi passat tots els tràmits.