Borràs, a la llista de represaliats d'Òmnium només pel Catalangate

BarcelonaLaura Borràs seia aquest dijous a primera fila en l'acte d'Òmnium Cultural al pati de la Model de Barcelona, on s'ha ampliat la llista fins a les més de 4.200 persones represaliades "per defensar el dret a l'autodeterminació", més de 1.000 víctimes més respecte a l'anterior recompte. En aquesta actualització del "mapa de la repressió", elaborada en col·laboració amb diverses organitzacions antirepressives, jurídiques i de defensa dels drets fonamentals, s'hi ha inclòs la presidenta del Parlament. Però el motiu no és el cas de presumpte fraccionament de contractes pel qual la Fiscalia li reclama sis anys de presó –i que ella atribueix a una persecució política–, sinó la seva condició de víctima de l'escàndol per l'espionatge amb Pegasus a una seixantena d'independentistes, segons confirmen des de l'organització.

Davant el soroll al voltant de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), doncs, Òmnium ha optat per fer equilibris. D'una banda, l'entitat no compta el cas de la ILC com a repressió de l'Estat pel Procés, ja que no l'ha inclòs a la llista, però Borràs hi apareix pel Catalangate. Aquesta decisió, en tot cas, contrasta amb les declaracions que el president de l'entitat, Xavier Antich, va fer al març assegurant que la dirigent de Junts "és una víctima més dels milers que hi ha en aquesta operació d'estat contra l'independentisme, que té una magnitud i un abast enormes". Antich, de fet, va assenyalar una "motivació política" en la causa contra la líder de Junts.

Sigui com sigui, i més enllà del cas de Borràs, que ha tensionat l'independentisme pel debat sobre la seva eventual suspensió com a diputada, Òmnium ha posat l'accent en l'increment de la repressió. Malgrat els indults concedits als presos polítics i el diàleg amb l'Estat –la Generalitat i el govern espanyol van pactar precisament la setmana passada la "fi de la judicialització"–, els casos de persones perseguides judicialment dins el moviment independentista no s'aturen i ara, segons l'entitat, ja són més de 4.200. Antich ha insistit en la necessitat de "visibilitzar-los". D'aquí el "mapa de la repressió" que ha presentat l'entitat, una web en què especifica la naturalesa dels diferents casos. "El poder judicial només és la punta de llança de la repressió", ha recalcat el president d'Òmnium. "És un objectiu afeblir els poders de l'Estat convertint la repressió en un altaveu de denúncia internacional".

Entre d'altres, l'entitat compta 1.639 persones que han patit violència policial o agressions per la seva ideologia independentista (1066 l'1-O, 555 en mobilitzacions –70 de les quals periodistes i fotoperiodistes– i 18 agressions per part de grups d'extrema dreta). També 1.432 investigats en procediments penals (223 per l'organització de l'1-O, 1.065 en causes relacionades amb manifestacions i protestes, i 15 investigats per l'acció exterior de la Generalitat, entre d'altres) i 1.200 persones afectades per procediments administratius i comptables, a més de les 65 víctimes del Catalangate, on s'inclou Borràs.

"Tens por perquè et van citant a declarar", narrava aquesta tarda Marta Garsaball, actual directora de serveis del departament de Cultura de la Generalitat i membre de la junta d'Òmnium. Està investigada al jutjat 13 per l'organització i celebració del referèndum de l'1-O, però durant un temps, diu, no s'ho acabava de creure: "Et negues a creure que estiguis ficada en una història que et pot portar a 14 anys de presó". La jurista recorda, a més, la incertesa que acompanya el seu cas: "El teu advocat et diu que en circumstàncies normals això no seria un delicte... Per tant, jo què sé?" Al seu costat, Òscar Campos, represaliat per les mobilitzacions a Girona durant el primer aniversari de l'1-O, ha reivindicat que la lluita popular ha "desemmascarat" el paper "antidemocràtic i lliberticida de l'Estat". Mentre que Jou Carmelo, implicat en diversos processos, ha lamentat que "cada vegada és més difícil ajudar" els represaliats perquè cada vegada són més.

Antich ha recordat que ja hi ha "més de 500" procediments dels que es comptabilitzen que "han estat arxivats". Una mostra, al seu entendre, de la voluntat del chilling effect darrere d'aquesta judicialització: "Queda't a casa, també ho diu l'advocat". En aquest sentit, ha celebrat, entre d'altres, l'absolució aquest dijous per part de l'Audiència Provincial de Barcelona de la Gina, la militant de la CUP i d'Endavant a qui la Fiscalia demanava 8 anys d'expulsió de l'Estat –no té la nacionalitat– per haver mogut suposadament dos contenidors per fer barricades en les protestes postsentència del judici del Procés. "Quan la vulneració de drets es converteix en norma, l'Estat es converteix en un estat d'excepció", ha dit Antich: "Cal organitzar-se per aprofitar la lluita antirepressiva estratègicament amb l’objectiu final d’exercir el dret a l’autodeterminació".