Borràs acusa ERC, Junts i la CUP de frenar la independència

Prada de ConflentEn un mes d'agost sense daltabaixos polítics, el paper de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha ocupat bona part de la quota de pantalla. Va ser suspesa a finals de juliol i des d'aleshores cueja la polèmica sobre si també ha de dimitir com a presidenta; va ser la diana de les crítiques en l'homenatge a les víctimes del 17-A, i aquest dimarts ha assenyalat els que creu responsables d'haver frenat en el camí cap a la independència: els partits. ERC, la CUP i també JxCat, la formació que presideix des del passat mes de juny. De fet, durant l'agost també s'ha evidenciat que dins de Junts hi ha qui no combrega amb ella, fins i tot entre els dirigents i consellers del partit. Conscient d'això, i en un moment clau en què Junts haurà de decidir en pocs mesos si es queda o no al Govern, aquest dimarts Borràs ha volgut donar un cop a sobre de la taula. Des de la Universitat Catalana d'Estiu, ha acusat els tres partits independentistes de no complir amb el que havien promès, volent assumir "petites quotes de poder autonòmic". És una manera de criticar el rumb del Govern que lidera Esquerra, però les paraules de Borràs també són un dard a les seves pròpies files i contra els set consellers de Junts.

L'argument de Borràs és que els partits i el Govern han de ser un "instrument" per "convertir en realitat els anhels de la gent". I aquests no són altres que la independència. Per a la presidenta suspesa del Parlament, que Catalunya sigui un estat és un repte "necessari, imprescindible i inajornable" i que la revolució democràtica ha de ser la primera de les altres tres que promulga Pere Aragonès: la verda, la feminista i la social. "Hi ha gent que diu: vull tenir una Catalunya independent només si és d'esquerres, feminista, ecologista o si la governa el meu partit. I aquesta actitud és la millor recepta per al fracàs", ha conclòs Borràs des de la Universitat Catalana d'Estiu.

Aquestes paraules agafen especial importància després que en els últims dies diversos consellers de Junts hagin destacat públicament i en privat la importància de la gestió del mentrestant. Gemma Geis mateix, consellera d'Universitats i molt propera a Carles Puigdemont, va afirmar divendres des de l'UCE que no "entén" la independència "sense estar compromesa amb el dia a dia". Aquest posicionament xoca frontalment amb el que ha verbalitzat aquest dimarts Borràs, que veu en la independència una finalitat en ella mateixa.

Borràs ha advocat per fer autocrítica i no quedar-se amb la majoria independentista del 14-F, sinó preguntar-se per què hi ha "700.000 persones que han deixat de confiar" en ERC, Junts i la CUP, el nombre de vots que van perdre aquests partits en les últimes eleccions –els comicis amb la participació més baixa de la història–. El motiu del desencís? Borràs ha apuntat dos elements: que les formacions són "un niu de problemes" i que no hi ha un rumb clar. "Fins on estem disposats a arribar? No ho sabem, no hi ha una posició unitària ni una estratègia compartida. Però no fer res no pot ser una opció", ha avisat la líder de Junts.

Tanmateix, ha deixat clar que el diàleg no ha de ser aquesta estratègia compartida que l'independentisme busca i no troba. Per a la presidenta de Junts, la taula de negociació amb el govern espanyol "ha passat de ser estèril a ser contraproduent per a l'independentisme". Tot i això, Borràs no ha concretat la via que per a Junts seria fructífera i tampoc ha parlat de confrontació. De fet, ha explicat que amb "la seva situació personal" –fa poques setmanes va ser suspesa per ERC, CUP i PSC com a presidenta del Parlament– "podria estar justificat" que se centrés a fer retrets als altres, però ha decidit centrar-se "en les solucions". Sobre la seva suspensió, només ha criticat que l'han "jutjat per endavant, amb massa frivolitat i amb interès partidista".

Els límits del parlamentarisme

Si Borràs creu que el que està demorant la independència és la inacció dels partits, també assenyala les estructures partidistes com una de les causes que el Parlament no sigui "una cambra lliure i sobirana". "Quan es vol que passin coses, els partits fan que passin", ha afirmat. Ho ha exemplificat referint-se al gener del 2018, quan Carles Puigdemont no va poder ser investit de forma telemàtica, i ha criticat que encara ara i després d'una pandèmia continuï essent impossible. Per a Borràs, han pesat "més les reticències i les pors" d'uns partits que han "segrestat" el parlamentarisme. Tanmateix, segons la presidenta suspesa, no és aquesta la principal causa que expliqui la manca de sobirania de la cambra. Ho són els tribunals espanyols i una "casta de jutges" que representen "els guardians de l'estabilitat de l'Estat i de la garantia de la seva unitat". Ara aquests mateixos tribunals hauran d'analitzar el recurs que els seus advocats preparen al Tribunal Constitucional en cas que la mesa del Parlament no revoqui la suspensió, tal com Junts ja ha anunciat. També ha fet autocrítica en algun moment, sobretot pel que fa al cas Juvillà, en el qual ha admès que no va aconseguir defensar els interessos dels diputats.

El relleu a la cambra

Tot i ser suspesa com a presidenta del Parlament, l'entorn de Borràs deixa clar que ella continuarà seient al seu despatx de la cambra. De moment, el seu relleu és un conflicte que continua obert: Esquerra aposta perquè dimiteixi, però no vol fer sang amb el seu relleu i aquest dilluns va rebutjar la proposta del PSC de forçar-ne la substitució. Fonts dels comuns apunten cap a l'article 180, que preveu la revocació dels càrrecs elegits o designats pel Parlament. No està clar, però, que es pugui aplicar en la presidència i ERC ja ho ha descartat. Tot això Borràs ho troba "sorprenent" perquè els que ara "es queixen" de la mala imatge que pot donar el Parlament són els mateixos que van "provocar aquesta situació d'interinitat".