Pressió a Sánchez perquè aclareixi el paper del CNI en l'espionatge

Barcelona / MadridSi l'independentisme ha vist des del primer moment el Catalangate com una operació de l'Estat contra el moviment, el president Pere Aragonès ha anat aquest dimecres un pas més enllà i ha assenyalat directament el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) com a responsable del ciberespionatge massiu. Ni l'independentisme ni el president estan sols en aquesta percepció. També el soci de govern de Pedro Sánchez, Unides Podem, ha reclamat que s'investigui a fons la qüestió i ha posat la seva firma a una iniciativa perquè es creï una comissió d'investigació al Congrés per aclarir qui hi ha darrere dels fets. Creix la pressió sobre el president espanyol, Pedro Sánchez, perquè comenci a prendre-hi alguna mesura. Aragonès ha amenaçat fins i tot amb retirar el suport parlamentari al PSOE a Madrid.

El president s'ha entregat a una intensa agenda mediàtica des que el Dilluns de Pasqua va esclatar el cas. Aquest dimecres a RAC1 ha dit que hi ha "evidències clares" que al darrere de tot plegat hi ha els "serveis d'intel·ligència" espanyols. L'argument és que el programari israelià utilitzat per espiar només està a l'abast dels estats i que té un cost molt elevat. "Quin altre servei d'intel·ligència voldria destinar milions d'euros per espiar una gent amb la qual no té res a veure?", s'ha preguntat, per acabar resolent que "no cal ser Sherlock Holmes per mirar cap al CNI".

La gran incògnita del Catalangate només té, ara per ara, una resposta parcial. Segons publica aquest dimecres El País, els serveis d'intel·ligència espanyols van comprar el programa d'espionatge Pegasus a principis de la dècada passada. La informació no resol si es va fer servir per espiar l'independentisme català perquè explica que l'adquisició –per valor de sis milions d'euros, tot i que el seu cost pot variar en funció de l'ús– estava pensada per actuar a l'estranger. Amb tot, l'article no descarta que l'organisme hagi fet l'espionatge massiu amb Pegasus.

Malgrat totes les evidències, els ministres socialistes del govern espanyol continuen fugint d'estudi. En una entrevista a TVE, la ministra de Defensa, Margarita Robles, s'ha emparat en la llei per no revelar si el CNI utilitza Pegasus. Sí que ha retret a Aragonès les seves crítiques: "És molt fàcil imputar al CNI determinades actuacions perquè se sap que no es pot defensar". El mateix ha fet l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, interpel·lat als passadissos del Congrés. "¿Vostè s'imagina un exdirector d'un centre d'intel·ligència parlant d'aquestes coses a la televisió? En absolut ho puc confirmar, ni desmentir ni parlar-ne", ha afirmat. Amb les relacions entre la Generalitat i la Moncloa penjant d'un fil, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha evitat referir-se al cas en una compareixença sense preguntes a Màlaga. La reacció al govern espanyol ha comptat, però, amb alguns matisos. A la part del PSOE, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha qualificat d'"inacceptable" que s'intervinguin comunicacions sense autorització judicial.

Un "cara a cara"

Al marge del paper del CNI, la principal deriva política del cas és fins a quin punt queden malmeses les relacions entre el govern català i l'espanyol. Aragonès ha revelat que ha traslladat via WhatsApp el seu malestar a Pedro Sánchez i li ha demanat una trobada "cara a cara". Per a la Generalitat, les explicacions donades fins ara pel govern espanyol no són suficients i ha reclamat de nou una "investigació interna amb supervisió independent". També ha explicat que Sánchez li ha traslladat la seva "voluntat de reconduir la situació", però ha insistit que això s'ha de "traduir en fets". En aquests moments la confiança del Govern amb l'executiu estatal està "extremadament danyada".

En les seves crítiques al govern espanyol, aquesta vegada Aragonès ha anat un pas més enllà. Ha reiterat que el seu partit no tirarà la tovallola en la via de la negociació per resoldre el conflicte polític, però ha avisat que "sense assumpció de responsabilitats serà molt difícil que continuï l'estabilitat parlamentària" del govern espanyol. ¿Això vol dir que els republicans retiraran el suport al govern del PSOE si la investigació sobre el Catalangate no es fa o no és satisfactòria? "ERC haurà de debatre si ha de continuar com fins ara o canviar. Jo soc partidari de no continuar igual", ha dit el president, que aquest dijous es reunirà a Madrid amb els electes espiats d'Esquerra, Junts, la CUP i EH Bildu. Al mateix temps, però, ha volgut allunyar les conseqüències polítiques de l'escàndol d'espionatge de projectes com els Jocs d'Hivern del 2030: "Cal no barrejar qüestions de caràcter sectorial i tècnic".

Una de les primeres oportunitats que hi haurà per mesurar el compromís del PSOE d'investigar els fets es viurà al Congrés. Unides Podem, ERC, Junts, el PDECat, la CUP, EH Bildu, el PNB, Més País, Compromís i el BNG han demanat conjuntament obrir una comissió d'investigació per aclarir qui hi ha darrere de l'espionatge a l'independentisme català i basc a través de Pegasus. Amb els vots dels socialistes n'hi hauria prou per poder tirar endavant la iniciativa. Els vots que sí que estan garantits són els de l'altre soci de la coalició, Unides Podem, la líder de la qual, Ione Belarra, ha reclamat "arribar fins al fons" del Catalangate i "depurar les responsabilitats que se'n derivin". "Podem sap què és que et persegueixin les clavegueres de l'Estat", ha afegit.

JxCat: un pas més enllà

Mentre Aragonès ha apostat per donar un cert marge al govern de l'Estat perquè mogui fitxa, des de JxCat pressionen perquè hi hagi més contundència en la resposta de l'independentisme. A Catalunya Ràdio, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha reclamat directament la dimissió de Pedro Sánchez "per haver permès una guerra bruta estructural". El Parlament fixarà en el ple de la setmana que ve la seva posició sobre el cas i decidirà si emprèn accions legals. De tots els espiats, 25 són diputats o exdiputats.