Aragonès i Urkullu demanen a Brussel·les un marc legal europeu per exercir l'autodeterminació

Brussel·lesFront comú de Catalunya i el País Basc a Brussel·les. Aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, han exhibit bona sintonia i han demanat conjuntament des del Parlament Europeu que la Unió Europea desplegui un paraigua legal perquè les nacions sense estat puguin exercir el dret a l'autodeterminació de manera legal i pactada. "La UE no pot girar l'esquena a la realitat i dir que és una qüestió que correspon a cada estat membre", ha dit Urkullu. En la mateixa línia, els dos dirigents ha insistit que les institucions europees no haurien de mirar cap a una altra banda en els conflictes nacionals del bloc europeu, com el català o el basc, i han instat a intercedir-hi per aportar-hi "claredat" jurídica i unes "normes compartides" per a totes les nacions sense estat de la Unió Europea.

Aquests plantejaments no han sigut mai gaire ben acollits al bloc europeu, que continua sent essencialment una unió d'estats membres que no volen posar en risc la seva integritat territorial. Tot i això, el president de la Generalitat s'ha mostrat optimista i ha dit que està "convençut" que en un futur Catalunya podrà celebrar un altre referèndum. "Ens diuen que és impossible fer un referèndum, però també ens deien que era impossible un Parlament [Europeu] de 350 milions d'habitants", ha dit el president de la Generalitat.

Urkullu i ell han estat els protagonistes d'una conferència organitzada pel Caucus de l'Autodeterminació, que és un grup de diferents eurodiputats que defensen el dret a l'autodeterminació. De fet, a l'acte hi han participat representants dels verds, de l'Esquerra i dels liberals, així com el president de Còrsega, Gilles Simeoni.

També hi han intervingut experts com el politòleg Marc Sanjaume –que va liderar el grup d'experts de l'acord de claredat–, Elisenda Casanas, Zelai Nikolas, Maite Zelaia i Mario Zubiaga. I, com a públic, hi han assistit els eurodiputats de Junts Toni Comín (exconseller per ERC) i Clara Ponsatí, que han saludat Aragonès i hi han enraonat una estona, a més de l'europarlamentari republicà Jordi Solé. Qui no hi ha sigut ha estat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, amb qui Aragonès no s'ha reunit durant la seva visita a Brussel·les aquesta setmana.

Crítiques a Junts pel 'no' a l'amnistia

El president de la Generalitat i el lehendakari també han coincidit a criticar el no de Junts a la votació de la llei d'amnistia d'aquest dimecres al Congrés. Aragonès ha demanat a tots els partits que facin un "reflexió" sobre el fet que la normativa no tirés endavant. Tot i que la crida era general, està clar que la formació que finalment va fer decantar la balança van ser els postconvergents. "No podem posar la llei d'amnistia en risc", ha insistit el cap de l'executiu català.

Urkullu, en canvi, ha sigut més directe i ha ressaltat el canvi de posicionament de Junts sobre el text legal. "Junts fa setmanes que diu que la proposició de llei que ahir es va debatre és bona i després ha anat canviant de criteri", ha criticat el líder basc.

El PP aconsegueix aprovar una esmena per prohibir l'amnistia

D'altra banda, aquest dimecres el PP ha aconseguit aprovar una esmena en el projecte de directiva europea contra la corrupció i la malversació que pretén prohibir que els indults i les amnisties tinguin efectes sobre aquesta mena de delictes. El text legal d'aquesta normativa, però, en cap cas és definitiu. De fet, només s'ha votat en la Comissió de Llibertats del Parlament Europeu, on els socialistes han votat en contra de l'esmena dels populars. Encara s'haurà de ratificar en el global de l'Eurocambra, després negociar amb el Consell —del qual forma part el govern de Pedro Sánchez— i que el Parlament Europeu torni a donar-hi el seu vistiplau (aquesta vegada sí) definitiu.