Gabriel nega davant Llarena la desobediència al TC i confia que la seva causa s'arxivi

MadridAnna Gabriel s'ha deixat veure fora de l'exili quatre anys i mig després de marxar a Ginebra. Ha estat aquest dimecres amb motiu de la declaració davant el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que el 19 de juliol ja li va retirar l'ordre de detenció quan l'exdiputada de la CUP es va presentar per sorpresa al Tribunal Suprem. En declaracions a la sortida, Gabriel ha explicat que el jutge li ha preguntat si va rebre algun requeriment del Tribunal Constitucional (TC) el 2017 i, com que no en va rebre cap –així ho ha traslladat al magistrat–, s'ha mostrat confiada que "la causa s'arxivi o s'enviï a Barcelona". Gabriel, processada per desobediència –un delicte que no implica presó– per haver promogut la DUI el 2017 com a portaveu del grup parlamentari de la formació anticapitalista, ha declarat durant uns deu minuts i ha rebutjat respondre a Vox. A la sortida, visiblement emocionada i sense acceptar preguntes, ha agraït el suport a les "persones solidàries", ha denunciat que la judicialització "no s'hauria d'haver produït mai" i ha deixat clar, això sí, que "els principis continuen intactes".

Tal com ha passat sempre que els represaliats del Procés han hagut de comparèixer a l'alt tribunal, partits i entitats s'hi han desplaçat per donar-hi suport. Oriol Junqueras ha encapçalat la delegació d'ERC, formada per diputats i senadors; Josep Rius i Josep Pagès la de Junts; Jaume Asens hi ha anat per part d'En Comú Podem; Xavier Antich en representació d'Òmnium Cultural; Mertxe Aizpurua i Jon Iñarritu d'EH Bildu, i Néstor Rego del BNG. No hi havia ningú de l'ANC. Per part de l'esquerra independentista, s'han desplaçat fins a la capital espanyola prop d'una vintena de militants de les organitzacions que en formen part, com Endavant i Arran, a més de la CUP.

Endavant vol que torni de l'exili

Lluc Gayà, portaveu d'Endavant –on milita Gabriel–, ha assegurat just abans de la declaració que l'exili "no estava tenint recorregut per oferir una ruptura política per als Països Catalans". "Davant d'això, entenem que la millor solució és que Gabriel torni, i hi ha la possibilitat que així sigui. Per tant, tornar-la a tenir entre nosaltres perquè és una persona important per fer avançar el projecte polític". Una posició que contrasta amb el que ha exposat la portaveu del secretariat nacional de la CUP, Maria Sirvent, que ha deixat clar que Gabriel continuarà residint a Suïssa per "compromís laboral i militant". A Ginebra, va ser escollida secretària regional del sindicat Unia –el principal del país, amb més de 200.000 afiliats– i és la primera dona que ocupa aquest càrrec. Fonts de la CUP matisen que Gayà es referia al fet que ara "pot tornar quan vulgui i militar en la mesura que sigui possible tenint en compte que continuarà residint a Ginebra". L'exdiputada ha tornat a quedar en llibertat i participarà diumenge a Barcelona en la cloenda de la universitat d'estiu dels anticapitalistes.

Gabriel es va presentar el 19 de juliol voluntàriament després de més de quatre anys d'exili a Suïssa, i el jutge la va deixar en llibertat. Només la va obligar a designar un domicili i a deixar un telèfon per localitzar-la. El seu advocat, Iñigo Iruín, és el que també va acompanyar el retorn de l'exconsellera Meritxell Serret. Iruín és l'artífex del canvi d'estratègia d'alguns dels exiliats, que arran de la sentència del judici del Procés, que ja indicava quina era la responsabilitat de cadascú en els fets del Procés, propiciava que els processats amb delictes menys greus poguessin tornar. Aquest lletrat, exdiputat del Parlament basc, té una llarga trajectòria en la representació de militants de l'esquerra abertzale i també pilota el recurs de Carme Forcadell davant el Tribunal d'Estrasburg.

A diferència de Serret, que també estava investigada per malversació, Gabriel va ser processada el març del 2018 per desobediència. Aquest delicte no comporta cap pena de presó, sinó una multa de fins a dotze mesos i una pena d'inhabilitació per ocupació de càrrec públic de fins a dos anys de durada. Després de la sentència del judici de l'1-O, i també la dels membres de la mesa del Parlament, es va aplanar el camí per al retorn de l'exdiputada cupaire. La seva defensa temia que pogués haver-hi un canvi de criteri d'alguna acusació, per bé que fonts de la Fiscalia i del Suprem apuntaven que això no passaria. Finalment, el juliol passat Gabriel va fer el pas després d'una "sèrie de consideracions, reflexions i anàlisis que tenen a veure tant amb el context polític i judicial general com també amb una sèrie de circumstàncies personals".

El precedent de Mireia Boya

Un cop ja ha declarat, Llarena conclourà el sumari i la sala penal haurà de decidir si arxiva el cas o l’envia a Catalunya. Fonts del Suprem apunten que vista la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la també exdiputada cupaire Mireia Boya –va ser absolta–, “no és segur que s’obri judici” contra Gabriel. Durant la fase d'instrucció, va triar un camí diferent al de la seva excompanya de files, que sí que es va presentar al Suprem. Sobre totes dues pesava la mateixa acusació: desobediència per haver firmat les lleis de desconnexió i les propostes de resolució parlamentàries de la DUI. A la interlocutòria de processament, Llarena subratllava que la "desatenció" a les resolucions del TC havia de servir també per a qui no havia rebut de manera particular l'advertiment del TC. No va ser el criteri que va adoptar el TSJC, que va condemnar per desobediència els integrants de la mesa del Parlament –advertits pel TC– i, en canvi, va absoldre Boya.