Les altres Meridianes

BarcelonaPlogui, faci fred o sigui festa, cada nit baixen al carrer. Primer ho feien per la llibertat dels presos polítics i ara pel final de la repressió i el retorn dels exiliats. No són els membres de Meridiana Resisteix, sinó del Col·lectiu Enriqueta Gallinat, que des del 5 de novembre del 2017 són cada dia a la confluència d'Urgell amb avinguda Roma de 20.30 h a 21 h. Aquest dissabte farà 1.591 vespres que són al peu del canó en la mobilització col·lectiva diària més longeva de l'independentisme. "És la que porta més temps al carrer", diu orgullosa la Teresa Capella, una de les incondicionals. La iniciativa va sorgir del CDR de l'Eixample Esquerra en resposta a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i ha persistit fins ara gràcies a la perseverança veïnal. Aquest és només un de la cinquantena d'actes independentistes que es fan arreu del país encara avui, molts dels quals des de l'ingrés a la presó dels líders de l'ANC i Òmnium.

Capella diu que sempre hi ha, com a mínim, una vintena de persones. "Tenim un grup de WhatsApp amb 100 veïns. No hi anem tots cada dia, però sempre hi ha algú, la gent és molt fidel", explica l'activista. Els indults als presos no els han fet tornar a casa. Abillats amb una armilla groga, que diuen que és d'abans de la dels armilles grogues francesos, han canviat el missatge "Us volem a casa” pel d'“Amnistia". "Vam fer una assemblea després dels indults i vam acordar seguir pels exiliats i per les més de 3.000 persones represaliades", afirma Capella abans de concloure: "El conflicte no s’ha tancat".

Pels mateixos motius, cada vespre, de dilluns a diumenge, un músic del Berguedà segueix interpretant El cant dels ocells a la plaça Sant Pere de Berga. Lluís Escriche, coordinador de l’ANC de Berga, explica que ara fa pocs dies van arribar a les 1.500 interpretacions en un projecte que va auspiciar el músic Pep Vancell el 10 de gener del 2018, al qual es van anar incorporant músics i que té el suport de l'ANC i Òmnium. "Amb el confinament, cada músic gravava i m’enviava la cançó, i jo la penjava a les xarxes socials per mantenir-ne la continuïtat", revela Escriche. 

Música per la Llibertat

Aquesta campanya, que rep el nom de Música per la Llibertat, se segueix celebrant cada dia també a Santa Eugènia de Berga, Manresa i Sant Fruitós del Bages, setmanalment a Sant Feliu de Pallerols i mensualment a Vilassar de Mar. Precisament a Sant Fruitós és on es va iniciar el projecte el 2 de novembre del 2017 arran de l'ingrés a la presó dels Jordis a iniciativa d'una veïna a títol individual i només acompanyada dels seus fills els primers dies, però amb molta més gent els següents. "El covid ens ha fet molt mal. A cada confinament perdíem gent", admet Anna Ortega, la seva impulsora. Amb tot, Ortega subratlla que avui encara entre una desena i una vintena de persones l'acompanyen i que no pensa desistir: "Els presos polítics eren només nou dels milers de represaliats i els anònims encausats necessiten més suport". 

També són diaris els Cants per la Llibertat que cada vespre omplen de música el Raval de Montserrat de Terrassa, i setmanals les versions sui generis que els Cantaires de Ponent interpreten a la plaça de la Paeria de Lleida. "Aquest dilluns serà la cantada 200 a la plaça, perquè també hem cantat en altres pobles i davant de les presons", explica Jaume Añé, un dels coordinadors. Gairebé en silenci, en canvi, es fa la plantada que un grup d'independentistes de Tarragona fa davant del Parlament de dilluns a divendres de 10 h a 14 h des del 3 de novembre passat per exigir que la majoria independentista compleixi "el mandat del poble".

No és la primera acció del col·lectiu Silenci. De l’11 de juny del 2018 a l'octubre del 2019 van estar davant del Palau de Justícia de Tarragona per reclamar que s'aturessin els processos judicials. Amb l'inici del judici del Procés i sense deixar la protesta de Tarragona, es van plantar davant del Suprem durant vuit hores. "Alguns ciutadans ens insultaven i les multes de la policia per concentrar-nos les posàvem en una urna de l'1-O", afegeix sorneguer Lluís Pastrana, un dels impulsors del moviment. La implicació de Madrileños por el Derecho a Decidir, que els va cedir un pis, va ser clau perquè durant els quatre mesos de judici sempre hi hagués una mitjana de vuit persones al Suprem. Un cop es va dictar la sentència, la protesta es va traslladar a la Subdelegació del govern espanyol, on van ser fins a l'esclat de la pandèmia. "Portem gairebé quatre anys al carrer, excepte durant el confinament", destaca Pastrana.

Adéu al llaç groc

Gairebé porta el mateix temps, però amb caràcter setmanal, l'acció de Ponts per la Independència, que abandera el CDR de l'Alt Ter en cinc enclavaments de la C-17 i la C-25 des de fa 119 diumenges. Integrants d'aquest col·lectiu revelen que amb el pas del temps "la gent que venia amb llaç groc ara ho fa amb banderes negres i estelades" i defensen que té tot el sentit manifestar-se "per preparar-se per a mobilitzacions més grans". Pere Folguera, membre de la plataforma Gràcia Llibertat, que aplega 55 entitats i que es concentra cada dilluns a la plaça de la Vila, lamenta la "deixadesa de partits i organitzacions que s’han distanciat d'aquest moviment de resistència", però subratlla la part positiva. "La gent continua sortint al carrer perquè no hi ha dependència", afirma Folguera, que posa d'exemple els pares de Jordi Sànchez, que no es perden cap convocatòria.