Alcarràs: el poble d'Oscar que l'1-O va aturar la policia

BarcelonaL'èxit d'Alcarràs, que ha guanyat l'Os d'Or i que ara ha estat seleccionada per als Oscars, no és l'únic motiu d'orgull per als habitants d'aquest municipi del Segrià. Abans que el film de Carla Simón posés el poble al mapa, els alcarrassins ja treien pit per la seva gesta el dia del referèndum. Aquell dia, centenars d'habitants van barrar el pas a la Guàrdia Civil, que no va poder accedir al centre cultural Lo Casino, punt de la votació de l'1-O. Una proesa que va fer que Alcarràs es convertís en un símbol de la resistència perquè va ser dels pocs en aconseguir-ho.

"Alcarràs, que és el poble amb més pagesos de Catalunya, té la resistència en el seu ADN perquè sempre s'ha d'enfrontar a adversitats", assenyala Josep Castells, un pagès que formava part del nucli local del referèndum. Ho corrobora qui era l'alcalde, el republicà Miquel Serra, condemnat a tres mesos d'inhabilitació i a una multa de 450 euros per cedir el col·legi electoral: "La gent d'Alcarràs té un caràcter molt resilient i la defensa de la terra i dels drets i llibertats hi està molt arrelada".

Alcarràs va ser dels primers municipis assetjats. A tres quarts de nou del matí la Guàrdia Civil ja era allà. Abans un helicòpter del cos havia observat des de l'aire com les urnes entraven al Casino. Serra atribueix a diferents factors que l'Estat decidís intervenir a Alcarràs: "Som el segon municipi més gran del Segrià, governava ERC (ara ho fa Junts) i ens havíem significat molt abans del referèndum", remarca en referència a diferents mocions aprovades, com la de no hissar la bandera espanyola just abans de l'1-O malgrat el requeriment de la subdelegació del Govern a Lleida.

Equip d'Antena 3 a les portes del centre

La nit abans del referèndum, Serra havia rebut una trucada dels organitzadors del referèndum on l'alertaven que Alcarràs podia ser un dels pobles on els cossos policials es podien presentar i van decidir bloquejar amb més tractors i excavadores els carrers que donaven accés al centre. "Potser ens hem passat", comentava l'exbatlle a la gent que des de divendres ja ocupava el local. Serien ells els que informarien Serra que no anaven desencaminats els que l'havien advertit. A les quatre de la matinada, un equip d'Antena 3 es plantava davant del centre. Era la prova irrefutable que Alcarràs era un dels pobles escollits per actuar.

Just abans que els antiavalots de la Guàrdia Civil comencessin a córrer en formació cap a la multitud que defensava el centre, l'alcalde va fer una crida a actuar de forma pacífica, però amb fermesa per impedir que entressin. La gent més corpulenta, com va demanar Serra, es va posar al davant, agafada dels braços, i els de darrere els subjectaven per la cintura perquè la muralla humana no es trenqués. Aquesta va ser la clau de la resistència. Si en un primer moment els agents van poder fer fora alguns dels concentrats que encara no estaven ben agafats, després ja no van poder enretirar més persones.

"Colpejaven amb les porres, primer a les cames, després a l'estómac i finalment al coll", explica Serra, que va acabar amb la camisa trencada en una de les imatges de la jornada, i a qui un agent li va pispar el rellotge del canell. Ell va ser un dels vint ferits per la violència policial. Més malparat va quedar el quart tinent d'alcalde, Jaume Bernis, a qui li van trencar el nas amb l'escut. "Per trencar el mur ens havien de fer molt mal", relata Bernis, que va presentar una denúncia contra l'agent que li va pegar que es va acabar arxivant. "El judici va ser una burla, l'agent ni es va presentar", denuncia.

El convenciment que no podrien entrar era tan gran que no es van plantejar amagar les urnes, que havien entrat al Casino travessant diferents cases aprofitant que tenen porta al davant i al darrere. "Podíem aguantar", deixa clar Serra. De fet, la votació no es va interrompre i la gent del darrere anava votant per relleus en grups de deu. La Guàrdia Civil ni se'n va adonar. Els que van votar tampoc van entretenir-se. "Vam fer-ho en tres segons, no ho vam poder gaudir", confessen alguns dels primers a fer-ho.

La bandera europea que es fa viral

Si el mur es trencava, tenien pensat on amagar les urnes. També on prosseguir la votació. Ho farien a la biblioteca. Castells va bloquejar la porta d'emergència amb cadires i cadenats i va sortir a fora per unir-se a les més de 500 persones que s'hi aplegaven. Va ser aleshores quan va rebre la trucada d'un amic seu que li demanava que li enviés fotos perquè una periodista escocesa en volia per publicar.

"Vaig pensar que la foto voltaria per tot Europa i com que fins a l'1-O era europeista, vaig pensar que tindria molta força simbòlica fer onejar una bandera europea com a símbol de la democràcia davant la barbàrie de l'Estat", diu Castells, que va demanar que li llancessin la bandera des del terrat del Casino, que acull la seu d'ERC, on hi ha aquesta ensenya i la senyera. "El pal me'l van haver de baixar, perquè si no, no només hauríem pres mal de la Guàrdia Civil", diu rient. Castells va aconseguir el seu propòsit palplantant-se amb la bandera d'Europa davant de la línia policial amb una imatge icònica que es va fer viral.

Una hora i mitja més tard, la Guàrdia Civil desistia i marxava. "Aquí la sensació és de victòria, que contrasta amb el desànim de la resta", subratlla el diputat d'ERC al Congrés Xavier Eritja, que va organitzar un altre tap en un altre carrer per dificultar la intervenció policial. La comunió d'aquell dia va acabar fins i tot amb enfrontaments històrics entre veïns. "Dues persones que feia molts anys que no es parlaven estaven agafats dels braços durant les càrregues i quan la Guàrdia Civil va marxar es van fondre en una abraçada i van començar a parlar", relata l'exalcalde, a qui només li feia por que tornessin. "La gent estava molt encesa i no s'hauria actuat de forma tan pacífica".

Un any després, l'Ajuntament i el CDR van commemorar la gesta amb el documental No van passar, i un mural amb aquest mateix lema engalana també les parets de l'escola. El 13 de setembre, unes hores després de l'anunci que Alcarràs representaria Espanya als Oscars, des d'una IP del ministeri de Defensa es va eliminar de l'entrada dedicada al poble la referència a les càrregues policials. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va assegurar que ho havia fet una persona a títol individual i que el cas ja estava en mans de la Fiscalia. "No s'ho creu ningú, volen netejar la imatge d'Espanya a l'exterior", opina Serra. Sigui com sigui, la pàgina ja torna a incloure les càrregues. No van passar ara fa cinc anys i tampoc els ho faran oblidar ara.