Els alcaldes, les víctimes aleatòries del Procés
Parlem amb quatre alcaldes que han estat encausats per l'organització del referèndum
BarcelonaLa Fiscalia va començar a investigar 712 alcaldes per l’organització de l’1-O. Es van acabar obrint diligències contra 78, segons informa l'Associació de Municipis per la Independència, 65 de les quals van quedar arxivades. En cinc anys només s'han fet quatre judicis i en queden nou de pendents. Fins ara, dues absolucions i dues condemnes. Parlem amb quatre dels alcaldes represaliats, que arriben a la mateixa conclusió: no tenen clar per què els ha tocat, però asseguren que ho tornarien a fer.
“Vaig cridar la gent a resistir. Això és la prova que té la justícia en contra meva”
Quan va arribar la Guàrdia Civil a Roquetes, Paco Gas va fer un pas endavant. “Em vaig identificar com l’alcalde i vaig exigir parlar amb el comandament”. La resposta van ser dos cops amb l’escut. “Em van tombar”. Els agents, trencant portes de vidre, van entrar al col·legi i van confiscar dues urnes i diverses paperetes. No van trobar les dues urnes restants i es van anar a buscar paperetes en altres pobles que continuaven votant. Poc després, Gas va agafar un megàfon: “Vaig cridar la gent a resistir. Això és la prova que tenia la justícia en contra meva”. Gas va ser un dels pocs alcaldes que va arribar a seure al banc dels acusats per l’1-O. En tot moment es declara innocent i explica que la seva funció va ser cedir espais municipals perquè els que organitzaven l’1-O es poguessin reunir i perquè es pogués celebrar la votació. “Va ser un muntatge, dels cinc agents que van fer la instrucció, només un havia estat a Roquetes”. L’alcalde va ser absolt i ara espera la confirmació de la sentència. Però, de costos, ja n’hi ha hagut. Primer, una fiança de 15.000 euros que va poder sufragar gràcies a la Caixa de Solidaritat. Després, deixar l’alcaldia abans d’hora perquè la “repressió no entorpís el mandat”. Això, admet, no li preocupava perquè “ja tenia una edat”. “El que em preocupaven eren les meves filles, la meva parella, la família”. La gran pregunta és per què, de 700 alcaldes, li va toca a ell. No ho sap. Diu que era un alcalde d’ERC i no creu en les casualitats.
“Jutjar-me és una decisió aleatòria perquè la majoria dels alcaldes van fer el que vaig fer jo”
El 16 de novembre el Tribunal Suprem decidirà si confirma la condemna a un any d’inhabilitació contra Bernat Solé pel seu paper durant l’1-O com a alcalde d'Agramunt. “És una decisió aleatòria perquè la majoria dels alcaldes del país van fer el que vaig fer jo”, critica Solé. Ell va ser el primer alcalde condemnat pel referèndum, tot i que recorda que es va limitar a ser “al costat de la ciutadania, explicar per què havia d’exercir el seu dret de vot i vetllar perquè tot anés sense problemes”. Una de les principals proves contra ell és un reportatge de la revista municipal on destacava el paper important de l’alcalde en la “logística” del referèndum. Els treballadors de la revista van declarar que havia sigut una “llicència literària”. “El local el dia 1 d’octubre estava obert. Com es va arribar fins aquí? La grandesa de l’1-O és la força de la ciutadania”, diu Solé. Les conseqüències del procés judicial són palpables: “Jo era candidat a les llistes del Parlament i el mateix dia que van sortir les llistes també va sortir la sentència. Això va comportar que no pogués anar a les llistes". Llavors Solé era conseller d’Acció Exterior. I també parla de dures conseqüències personals: “És dur haver de passar per un procés judicial quan tens el convenciment que no has comès un delicte”. Ara és delegat del Govern a Lleida i si el 16 de novembre el Tribunal Suprem confirma la seva inhabilitació, haurà de deixar el càrrec.
“A ningú li fa gràcia seure en un tribunal penal, i veus que la família i les amistats pateixen”
Montse Mindan encara s’emociona quan parla de l’1 d’Octubre. Va viure la jornada com a alcaldessa de Roses. "Va passejar molt” pels diversos centres, tot i que va estar molta estona tancada a l'Ajuntament –que també era seu electoral– intentant solucionar els errors del sistema informàtic. Recorda amb especial emoció quan, després de veure les imatges de les càrregues policials, una amiga seva que no era independentista i li havia dit que no aniria a votar va arribar al centre electoral, la va abraçar i va dipositar una papereta. Sobre els preparatius, Mindan explica que va tenir contactes amb la gent que preparava les seus electorals i estava assabentada d’algunes reunions públiques que es feien per coordinar la votació. No entén per què a ella li va tocar seure al banc dels acusats. “Em va denunciar un veí del poble que era de Plataforma per Catalunya i avui és membre de Vox”, explica. Va ser la primera sentència a una alcaldessa de l’1-O: absolta. Ara bé, el procés judicial encara continua obert perquè la Fiscalia té intenció que es revisi la sentència. “Sap més greu que facin patir la teva família que a tu mateixa. A ningú li fa gràcia seure en un tribunal penal i veus que la família i les amistats pateixen”. Recorda una coincidència el dia del judici: estava esperant entrar al tribunal i va veure que el rei emèrit se n'anava als Emirats Àrabs Units. “Pensava: 'Tu asseguda aquí per no res i aquest no tindrà ni judici'”.
“Els alcaldes no feia falta que féssim d’alcaldes, la gent s’havia empoderat”
Des de primera hora del matí, l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, va voltar pels centres electorals de la ciutat per donar un “suport institucional i anímic” als votants. A l’Escola Nostra Llar, on havia de votar Carme Forcadell, hi va arribar just quan la policia començava a carregar. “Recordo que hi havia un munt de gent amb la mateixa sensació: ràbia. Van rebentar les portes, però en van marxar amb les mans buides. No van trobar les urnes”. Serracant admet que aquell dia “no podia fer res” perquè no tenia “cap facultat”. “No podia tancar escoles, ni mobilitzar la policia local. Els alcaldes no feia falta que féssim d’alcaldes, la gent s’havia empoderat”. Tot i això, a finals d’abril del 2023 Serracant s’enfrontarà a un judici per desobediència. Creu que li ha tocat a ell perquè hi ha dos factors diferencials: primer, hi ha un denunciant. És un advocat jubilat de Múrcia que fins i tot el va acusar de sedició dient que la vara d’alcalde era un objecte amb el qual podia agredir. “Que sapiguem, aquesta persona no té cap nexe amb Sabadell”. Aquests delictes han caigut de cara al judici. I l’altre factor: “Era la ciutat més gran de Catalunya amb un compromís més clar amb l’1-O”. Però explica que, en termes humans, gairebé no ha patit les conseqüències del procediment. Afegeix que ha tingut quatre causes més obertes per empreses concessionàries i pel PSC per accions que va impulsar com a alcalde per intentar, diu, “transformar” la ciutat.