Els Vint-i-set despatxen el debat sobre el català a la UE en dos minuts

Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea està, com a mínim, encallada. En el Consell de la Unió Europea d'aquest dimecres s'ha fet més evident que mai. Diferents fonts diplomàtiques consultades per l'ARA apunten que el govern espanyol s'ha limitat a presentar l'actualització de la proposta per fer oficial el català, el gallec i l'euskera a les institucions europees i, després de constatar que Espanya no aportava informació nova, cap estat membre ha demanat el torn de paraula per fer cap comentari o pregunta. "La discussió ha durat dos minuts", concreten fonts presents a la sala.

De fet, diferents ambaixades permanents a la UE han criticat a l'ARA que rebessin l'última proposta del govern espanyol dilluns a la nit, menys de 48 hores abans del Consell de la UE en què teòricament s'hauria d'haver discutit. "No hem tingut temps d'analitzar-la", s'ha queixat públicament el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz. Lamenten que la rebessin tant tard i, a més, només en castellà i sense traducció a cap de les llengües de treball de la UE (anglès, francès i alemany). També lamenten que la proposta no conté la "informació nova" –que fa temps que demanen al govern espanyol– sobre les conseqüències econòmiques i legals que podria comportar aquesta iniciativa.

La proposta que ha presentat el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, a la trobada ministerial se centra a aplacar els temors d'alguns estats membres que el cas català serveixi de precedent i animi comunitats lingüístiques dins de les seves fronteres a demanar l'oficialitat de la UE. Per això, amb l'objectiu de frenar aquestes pors, el govern espanyol ha plantejat a la resta de socis europeus fixar diferents condicions extres per tal d'accedir a aquest reconeixement que només compleixen el català, el gallec i l'euskera, tal com ha avançat l'ACN i ha confirmat l'ARA. Navarro, malgrat les crítiques dels estats membres, assegura que els socis europeus s'han mostrat "satisfets".

Concretament, la nova proposta del govern espanyol planteja sis requisits per aconseguir el segell d'oficialitat a la UE: que sigui una llengua "originària" d'un estat membre, que compti amb un "reconeixement constitucional", que siguin "llengües de treball en el Parlament nacional", que "s'hagin utilitzat durant més de deu anys a les institucions de la UE", que el Consell tingui "una còpia certificada de les traduccions en aquestes llengües dels tractats de la UE", que "l'estat membre hagi sol·licitat el reconeixement de la llengua oficial i de treball" i que "s'hagi compromès a assumir tots els costos derivats de la seva utilització a la UE".

El primer punt, el que fa referència al fet que la llengua sigui "originària", sobretot vol tranquil·litzar els països bàltics, on hi ha minories russòfones. De fet, Letònia i Lituània són alguns dels països que han mostrat públicament més reserves a l'oficialitat del català i han demanat més temps per estudiar les conseqüències polítiques que podria comportar dins de les seves fronteres, i més en un moment tan delicat com l'actual, en plena guerra d'Ucraïna.

Respecte a les condicions de constitucionalitat i d'ús als parlaments estatals —el català, el gallec i l'euskera es van estrenar al Congrés aquest 20 de setembre—, aquesta condició va destinada especialment a aplacar les pors d'estats com França, que té diferents llengües minoritzades dins de les seves fronteres. El cors, el basc, el bretó, el català, l'alsacià i l'occità, a França, no tenen la mateixa protecció legal que el català a Espanya, i la Constitució francesa només indica que "pertanyen al patrimoni de França". A més, l'Estat francès no garanteix els drets dels seus parlants i són llengües que no són mai utilitzades en l'àmbit polític o administratiu. De fet, la carta magna francesa deixa clar que "la llengua de la República és el francès".

La resta d'apartats senzillament s'afegeixen per mirar de fer un vestit com més a mida millor al català, gallec i basc perquè quedi clar que es tracta d'un cas únic i inutilitzable per a altres llengües, almenys a hores d'ara. En aquest sentit, pel que fa a l'últim requisit, cal recordar que Espanya ja va proposar assumir les despeses de traducció i interpretació que comporti l'oficialitat d'aquestes tres llengües.

L'oficialitat del català a la UE, en punt mort

Des de l'últim Consell d'Assumptes Generals del 24 d'octubre, la iniciativa de fer oficial el català a la UE no ha avançat gairebé gens. De fet, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ja es va limitar en l'última trobada ministerial a anunciar que encomanaria un informe tècnic a la Comissió Europea per avaluar l'impacte econòmic i logístic de l'oficialitat d'aquestes tres llengües, un moviment molt típic a Brussel·les per fer veure que s'està intentant avançar en la iniciativa i, a la vegada, tirar la pilota endavant.

De moment, però, l'avaluació de Brussel·les encara no ha sortit a la llum i, segons preveuen fonts diplomàtiques, pot ser que es faci esperar mesos. "No depèn només de la Comissió i també implica, per exemple, als serveis de traducció i interpretació. Per això, no us puc dir una data sobre quan tindrem l'informe", ha dit el vicepresident de la Comissió Europea Maroš Šefčovič.

Així doncs, el govern espanyol està molt lluny d'aconseguir que el català obtingui el màxim reconeixement al global de les institucions europees i, tal com ha passat al Parlament Europeu, corre el perill que la petició quedi estancada en un punt mort sense fracassar del tot, però també sense avançar. L'oficialitat del català a la UE, que era un dels requisits que Junts va posar a Pedro Sánchez per donar-li suport, de moment encara està en tràmit, però els juntaires votaran sí al líder del PSOE aquest dimecres.