Agents dels Mossos recorren contra l'amnistia a diversos activistes

Consideren que el delicte de lesions no es pot incloure en la llei i el Suprem decidirà

3 min
Manifesta aniversari 1-o

BarcelonaLa llei d'amnistia s'està aplicant amb comptagotes per les reticències de l'estament judicial. En aquest sentit, Alerta Solidària denuncia que alguns encausats són amnistiats i uns altres no, tot i estar acusats pel mateix delicte, depenent del jutge que porti la causa. Però si fins ara era el poder judicial qui hi posava traves, agents dels Mossos també han entrat en acció ara. Ho han fet en un cas concret, el dels Tres de Granollers, condemnats per haver atacat presumptament mossos d’esquadra l’1 d’octubre del 2020 a Barcelona amb motiu del tercer aniversari de l'1-O.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els tres joves granollerins van ser uns dels primers amnistiats, però el recurs de l’advocat d’un mosso podria capgirar la situació perquè ha presentat un recurs de cassació per portar la causa al Tribunal Suprem. La màxima instància del poder judicial ja s’ha posicionat en contra de l’amnistia i ha plantejat qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. És el primer cas d'una amnistia que estava concedida, doncs, que s'intenta revertir des de la policia catalana.

L’Audiència de Barcelona els va condemnar el mes de juliol de l'any passat a penes de presó d’entre 3 anys i 3 anys i mig per tirar pedres contra almenys una furgoneta dels antiavalots dels Mossos durant els aldarulls pel centre de Barcelona, en concret a la confluència dels carrers Balmes i Pelai. Quan van ser arrestats, segons l'únic testimoni dels Mossos, els nois van oposar resistència i van colpejar alguns agents, un dels quals va patir lesions: és qui ara ha recorregut l’amnistia. De fet, també se’ls va condemnar a pagar una indemnització de més de 76.000 euros per una lesió a aquest mateix agent que els tres independentistes sempre han negat.

El recurs d'un dels tres mossos implicats, al qual ha tingut accés l'ARA, es fonamenta justament en aquestes lesions, que entenen que podrien no estar incloses en la llei d’amnistia, en el fet que es donin per provats els fets de la sentència de l’Audiència de Barcelona, encara que estava recorreguda al TSJC, i en la suposada invalidesa de la llei d’amnistia. Es tracta del primer cas en què els Mossos exigeixen que no s'apliqui l'amnistia, i no serà l'últim.

Nous casos a la vista

Així ho revela, en conversa amb l'ARA, l'advocat del mosso, José Antonio Bitos: "És el primer cas, però n'arribaran més, perquè porto una trentena d'agents que van ser agredits sobretot durant la sentència del Procés i presentarem recurs si els encausats són amnistiats". El lletrat deixa clar que la resolució d'aquest cas serà clau. "Marcarà jurisprudència el que dictamini el Suprem, que ho decidirà en quatre o cinc mesos", subratlla.

Però, com sustenta que el cas dels Tres de Granollers ha de quedar fora de la llei d'amnistia? "Un delicte de lesions no es pot amnistiar, la llei d'amnistia recull els fets que tinguin com a finalitat la independència de Catalunya, però agredir un mosso no té res a veure, convocar un referèndum sí que és amnistiable", argumenta l'advocat. Admet que els incidents es produeixen durant una manifestació independentista, però rebat que les lesions es produeixen un cop ja ha finalitzat, quan se'ls identifica. "Llençar pedres contra un furgó policial encara es podria incloure en la llei d'amnistia, però un cop acabada la manifestació no hi pot haver impunitat per agredir un mosso", sosté Bitos.

Aferrant-se a aquest argument, nega que el recurs sigui ideològic: "Atempta contra el dret a la igualtat perquè aquests joves no poden gaudir d'una impunitat que no tingui una altra persona pels mateixos fets i també contra el dret a la tutela judicial efectiva, perquè el meu client ha de poder accedir a un jutjat davant la comissió d'un delicte".

L'advocada d'Alerta Solidària que porta aquest cas, Norma Pedemonte, confirma que és el primer cas que els Mossos recorren l'amnistia: "Que en tinguem constància, sí". Admet que ara l'amnistia queda "qüestionada", però remarca que fins que no hi hagi una resolució no se'n poden treure conclusions. L'organització antirepressiva adverteix, en qualsevol cas, que perillen casos com el d'Adrián Sas i el dels condemnats pels fets del 30 de gener de 2018 durant la investidura fallida de Carles Puigdemont.

stats