Màxima divisió a l'ANC, que tomba la candidatura de Lluís Llach
El cantautor no aconsegueix rebre el suport de la majoria de secretaris i s'ajorna l'elecció de la nova direcció
L'ANC continua dividida. El passeig triomfal que auguraven els reformistes amb la candidatura de Lluís Llach a la presidència ha resultat molt més costerut de l'esperat. Tant, que l’activista no ha aconseguit fer el cim. El cantautor no ha pogut ser escollit ni en cinc votacions, en una situació que no s’havia produït mai en la història de l’entitat. La seva proximitat amb Junts és el motiu principal del rebuig de la direcció actual a la seva elecció. Davant del bloqueig, la mesa ha decidit ajornar la votació al pròxim dissabte. En una atenció posterior als mitjans, Llach ha avisat que no renuncia "de cap manera" a la presidència després de remarcar que ha guanyat "cada vegada" però que hi ha hagut "un bloc que ho ha obstruït".
Segons ha avançat l'ARA, dos candidats s'han presentat per a la presidència, i Llach, l'aposta dels crítics per girar full a la llista cívica, n'ha estat un. Ara bé, el sector que abandera la direcció ha presentat un candidat inesperat: Josep Punga. Un jove economista de 27 anys, fill de pare exiliat d'Angola i mare congolesa que en el seu discurs ha fet una crida a la regeneració i la renovació de lideratges apostant per la unilateralitat i la independència envers els partits. Aquesta és la bandera de l’actual cúpula i la liderada per Elisenda Paluzie, que continua tenint una gran ascendència en aquest sector, partidari de preservar la independència de l’entitat respecte a la formació de Carles Puigdemont.
Cap dels dos candidats, però, ha rebut el suport dels dos terços necessaris (48 dels 72 secretaris) requerits per escollir el nou president i els altres tres càrrecs orgànics. Llach, que va ser el candidat més votat pels socis ara fa una setmana, ha rebut l'aval de 43 secretaris, mentre que Punga ha rebut el de 27, i un secretari ha votat en blanc. Després d’una segona votació amb el mateix resultat, la direcció actual ha proposat que Llach fos el president i Punga el vicepresident, però els reformistes, que volen fer net, ho han rebutjat. No volen que es torni a repetir la situació d'ara fa dos anys, quan van cedir la presidència a Dolors Feliu tot i que Jordi Pesarrodona va ser el més votat. El bloqueig s'ha mantingut fins al final, onze hores després d'iniciar-se el ple.
La tensió, a la represa de la reunió a la tarda, ha anat augmentant per la negativa dels crítics a cedir la vicepresidència. En una tercera votació, Llach ha sumat 42 vots i Punga 23. A la quarta votació, Punga ha retirat la seva candidatura, però ni així ha estat possible l'elecció de Llach. El cantautor ha rebut 43 vots a favor, però 22 secretaris del sector oficialista han votat en blanc, amb dos vots nuls, i no ha sumat els dos terços requerits. Davant de la desavinença, l'escriptor Julià de Jòdar, el tercer secretari que va rebre més vots dels socis, s'ha proposat com a candidat de consens, però no s'ha acceptat perquè no ha volgut sotmetre's a votació. A la cinquena votació, el resultat permetia a Llach ser escollit president amb 45 vots favorables, 21 de blancs i 1 de nul, però el recompte s'havia fet malament perquè no s'havia comptat una abstenció, que feia que no s'arribés pels pèls als dos terços necessaris.
Qui s'ha despenjat de la cursa per presidir l'entitat és Josep Costa, que, com va avançar l'ARA, es va presentar a les eleccions al secretariat. L'exvicepresident de la mesa del Parlament, el segon candidat més votat per les bases i que també comptava amb el suport de la direcció actual per les seves crítiques al diàleg de les forces independentistes amb l'Estat, ha declinat fer el pas.
La llista cívica, després de ser rebutjada per la mínima, ja no és el que està en joc. Els reformistes reclamen la necessitat de refer ponts amb tots els actors independentistes després que l'Assemblea se n'hagi anat distanciant per la paràlisi del Procés. El sector oficialista, que abanderen els secretaris de l'actual direcció que han tornat a ser escollits, adverteix que l'Assemblea pot convertir-se en "la sectorial de mobilitzacions de Junts" pel suport de molts dels nous secretaris, sobretot primeres espases, a Junts.
Acostament a Junts
El primer d'aquests secretaris propers a Junts és Llach. Després d'haver votat la CUP en les últimes eleccions al Parlament, l'activista, molt bel·ligerant amb ERC, va mostrar el seu suport a Carles Puigdemont el 12-M i també a Toni Comín en les eleccions europees, en una decisió inèdita en un aspirant a la presidència de l'entitat, que en principi ha de mantenir la independència. L'activista va anunciar que deixava el Consell per la República un mes abans de l'inici de les votacions sobre la llista cívica i, en plena consulta, es va proposar com a presidenciable. Llach va justificar la seva sortida per la incomoditat que li generava que Puigdemont fos el líder del Consell i el negociador de Junts en la investidura espanyola, però va lloar la seva figura.
De fet, Puigdemont va felicitar Llach quan va ser el candidat més votat pels socis. "Refem unitats, reforcem ponts, compartim estratègies, per la independència", va escriure a X, en què parlava d'obrir una "nova etapa". Que Julià de Jòdar o Toni Strubell també subscrivissin el manifest de suport a l'expresident neguiteja aquest sector de l'Assemblea, que vol preservar la independència d'una organització que sempre ha estat cobejada per les formacions polítiques.