Diputats de la CUP medien per assolir un consens sobre Mas
El procés sobiranista arrenca el camí del seu any més incert
BarcelonaFa tot just un any, el sobiranisme observava com Artur Mas i Oriol Junqueras mantenien un pols aferrissat per la llista unitària. La gestió de l’èxit de participació del 9-N va derivar en un seguit de conferències, tensions internes i posicionaments de tot tipus que van acabar derivant en un acord que, al cap dels mesos, es va acabar incomplint: convocatòria d’eleccions per al 27 de setembre amb llistes separades. Finalment, als comicis de caire plebiscitari Convergència i ERC s’hi van acabar presentant a través de Junts pel Sí, que va obtenir 62 diputats i necessita els deu representants de la CUP per investir el seu candidat a la presidència, Artur Mas. La incertesa és la protagonista d’una arrencada d’any que torna a ser d’alt voltatge per al sobiranisme.
El futur del líder de CDC és en mans de les assemblees territorials i del consell polític de l’esquerra alternativa, que es reuniran avui i demà, respectivament. Al llarg dels últims dies, segons fonts consultades per l’ARA, tant els diputats de la CUP com agrupacions locals -és el cas de la de Sant Pere de Ribes i de la de Vilanova i la Geltrú- s’estan movent per arribar a una solució de consens que eviti dividir de nou la formació i portar-la a afrontar debilitada uns nous comicis al març. De fet, segons les mateixes fonts, alguns dels que diumenge passat -en el marc de l’assemblea de Sabadell que va acabar en empat- es van posicionar en contra del líder de CDC, ara podrien decantar-se cap a la cessió de dos vots a favor de Mas que en permetin la investidura.
Aquesta via, la dels dos sufragis favorables acompanyada de vuit abstencions, és una de les que es posarà a votació demà en el marc de la reunió que mantindran el consell polític de la CUP i el grup d’acció parlamentària (GAP) a Barcelona. L’altra opció és la de no investir Mas aportant cinc vots a favor i cinc en contra, fet que situaria el resultat final en 67 diputats a favor del candidat de Junts pel Sí i 68 en contra.
Després de l’assemblea de diumenge passat, la coalició sobiranista va decidir plantar-se i no fer cap més moviment. Veus destacades de Convergència assenyalaven en privat que ja n’hi havia “prou” i situaven com a mal menor unes eleccions al març que permetessin una nova aritmètica parlamentària. Què passaria si es repetissin els comicis? Es reeditaria Junts pel Sí? Quin paper jugaria l’espai de Podem, que de la mà d’Ada Colau es va endur la victòria el 20-D? Aquestes són només algunes de les preguntes que s’obririen en cas que el Parlament no triés president i es veiés abocat, per llei, a tornar a convocar eleccions.
Si bé l’any passat el sobiranisme -especialment CDC i ERC, amb rèpliques dins les entitats sobiranistes- feia explícites les seves tensions internes per la gestió del 9-N i la llista unitària tenint davant la majoria absoluta del PP, aquest cop les negociacions en marxa coincideixen amb un inèdit bloqueig a Madrid després del 20-D. Les veus de Convergència més afins a l’acord amb la CUP -majoritàries a la cúpula- sostenen que és un escenari que “cal aprofitar” per tirar endavant el full de ruta, que inclou unes eleccions constituents durant els divuit mesos posteriors al 27-S. El sobiranisme veu amb escepticisme com Podem manté sobre la taula el referèndum català com a condició indispensable per negociar amb el PSOE de Pedro Sánchez, que no el vol.
Coscubiela i la CUP
Davant la voluntat de certs sectors de la CUP d’explorar una aliança amb l’espai polític de Podem, ahir Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) -que inclou el partit de Pablo Iglesias-, va marcar distàncies amb l’esquerra anticapitalista. “No és el mateix apostar pel referèndum que per la declaració unilateral”, va indicar. Un debat de fons que tornarà a emergir en l’arrencada d’any més incerta del procés.