Sense procés de pau, quatre anys després del final d’ETA

VitòriaEl 20 d’octubre del 2011 tres encaputxats llegien el comunicat amb què ETA posava punt final a la lluita armada. Era la palanca que havia de situar la societat basca en el camí de la pau i la reconciliació. Res, però, més lluny de la realitat. No hi ha activitat d’ETA, però tampoc hi ha procés de pau. Encara no s’ha començat ni a parlar de les conseqüències d’aquella violència.

En aquests últims quatre anys hi ha qüestions que són objectives. La primera és que ETA no ha tornat a la violència i, fins i tot, ha fet front als que han pretès tornar-hi. Ara bé, a l’altra banda de la balança hi figura que ni s’ha dissolt ni ha lliurat les armes. I no ho farà mentre no hi hagi una solució acceptable a la qüestió dels presos.

Una altra dada objectiva és que continuen els processos judicials contra l’independentisme basc inspirats en aquella vella consigna política del Tot és ETA ; que hi ha hagut més de 160 persones detingudes, entre les quals dues de les tres que van llegir el comunicat del 20 d’octubre, i que els presos continuen dispersats i s’estén així la condemna als seus familiars.

Han sigut quatre anys donant voltes al relat del que ha passat, sense posar-se d’acord. Entre altres coses, perquè el relat no pot ser únic, sinó plural. Com ho són les víctimes i les violències. Aquest ha sigut un temps en què la semàntica -les paraules- ha substituït els fets com una cortina de fum per evitar avançar en l’acció política. No n’hi ha hagut prou que l’esquerra abertzale treballi exclusivament per vies pacífiques o que els presos reconeguin “amb total sinceritat el sofriment i el dany” causat com a conseqüència del conflicte.

Iniciativa ciutadana

El debat ha pivotat al voltant del concepte de terra ètic. El PP, el PSE i el PNB s’han posat d’acord per exigir, no només a ETA, sinó també a l’esquerra abertzale política, que condemni el seu passat. Les tensions internes, però, han acabat provocant, fins i tot, la dimissió de la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga. En aquest temps sí que hi ha hagut una cosa positiva: el comportament de la societat basca. Els bascos caminen a favor de la reconciliació sense permís dels partits. Una societat que ha propiciat espais de diàleg entre víctimes de totes les violències, i que ha firmat iniciatives plurals entre regidors que, despullats dels lligams de partit, no tenen problema a arribar a acords.

Ara el futur del procés de pau, encallat, passa pel 20-D. Tot es fia a qui guanyi les eleccions a Espanya.