L’apogeu del Procés engreixa les joventuts de partits i entitats

Barcelona“Els joves són un segment de població que tendeix a no mobilitzar-se políticament o, almenys, a no implicar-se. Per a ells, militar en una organització és un pas molt important. Quan passa? Quan hi ha tensió ambiental i política”. Les paraules del professor de ciència política de la UAB Oriol Batomeus expliquen el que ja fa mesos que és una realitat: l’increment generalitzat de la militància en joventuts de partits -per norma general, fins als 30 anys- i entitats a Catalunya. Des del setembre de l’any passat -quan faltava tan sols un mes per al referèndum de l’1-O- el nombre de participants en aquests espais, tant independentistes com constitucionalistes, ha crescut significativament. I això sense comptar espais més transversals i sense cens com els dels CDR.

Les dades facilitades per les organitzacions a l’ARA mostren que, en el cas dels partits, el màxim nombre d’altes es produeix a les JERC i Cs, on des del setembre s’hi han sumat 392 i 257 joves respectivament -cosa que suposa uns increments del 38,4% i el 57,8%-. “Les organitzacions que creixen són les que representen els dos blocs que s’enfronten”, assenyala Bartomeus. “És l’efecte polaritzador”, hi coincideix el politòleg Lluís Orriols. El també professor de la Universidad CarlosIII situa Cs com a “punt focal” de l’antiindependentisme, i veu lògic l’augment de militància a les joventuts dels republicans en un moment en què el PDECat està “en hores baixes” i que l’espai de JxCat encara no s’ha articulat com a partit.

La Joventut Nacionalista de Catalunya, de fet, no ha crescut de manera tan accentuada. Els 113 nous militants que ha sumat des del setembre (un 2,9% més per a una organització amb 4.028 afiliats) queden lluny dels 228 que va sumar en els nou mesos posteriors a la investidura de Carles Puigdemont (gener del 2016). En el cas d’Arran, l’organització juvenil de l’esquerra independentista, també hi ha hagut un notable creixement de militància en els últims mesos, si bé en l’actual context “repressiu” prefereix no fer públiques les dades detallades de cada mes. Fonts internes expliquen, això sí, que Arran té 500 militants, 200 dels quals s’hi han afegit des del setembre del 2017.

Pel que fa al bàndol constitucionalista, el creixement dels joves a Cs contrasta amb el de les Noves Generacions del PP, que des del setembre només han registrat 33 altes, tres més que en el mateix període de l’any anterior. Quantitativament, la formació taronja també ha crescut molt més que la Joventut Socialista de Catalunya, que ha sumat 60 militants des del setembre (un 5,6% més), però fonts internes asseguren que “l’increment de militants entre l’1-O i el 21-D és el més gran des que el PSC no és al Govern” (2010).

A l’espera que Catalunya en Comú articuli un espai de joves -previst als estatuts-, els Joves d’Esquerra Verda, vinculats a ICV, no han viscut un especial creixement arran de l’1-O. Els 41 nous membres que han registrat des de principis d’aquest any els associen a l’impuls de les eleccions del desembre.

Més enllà dels partits

Si el creixement a les joventuts dels partits ha sigut significatiu els últims mesos, el mateix context de tensió política, especialment al carrer, ha evidenciat un increment igual o superior de la participació juvenil en les grans entitats del Procés no vinculades directament a cap formació política: Òmnium i l’ANC, per part de l’independentisme, i Societat Civil Catalana, en l’àmbit unionista. L’organització que presideix Jordi Cuixart ha experimentat des del seu empresonament, el 16 d’octubre, un creixement sense precedents. Des d’aquell mes fins a l’abril d’aquest any, 42.579 persones s’han sumat a l’entitat, i 14.871 (el 34,92%) són nous membres de menys de 40 anys. A la sectorial de joves de l’ANC , l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI), també s’ha disparat la militància, amb 330 inscrits més des del juny, mentre que els Joves Societat Civil Catalana, que van començar el 2017 amb tan sols 20 membres actius, ara en tenen 70, 25 dels quals s’hi han afegit des de l’octubre (un 56% més).

Bartomeus creu que l’èxit de les entitats entre els joves es deu al fet que “els partits sovint tenen més mala imatge, més anquilosada i jerarquitzada [...] Els joves tenen tendència a afiliar-se a organitzacions més flexibles i horitzontals”, argumenta. Aquesta tendència encara es fa més evident en espais on ni tan sols cal una inscripció, com els CDR o el moviment Universitats per la República. “És la idea de «Faig vagues, tallo una carretera i m’implico molt, però no em feu militar en un partit, no em feu entrar en una jerarquia»”, creu Bartomeus.

El professor de la UAB, però, adverteix que tant l’increment d’aquest tipus de participació com la de les joventuts dels partits s’estabilitzaran o es frenaran si baixa la tensió política del moment. “La militància i la participació estan relacionades amb la virulència del moviment social”, conclou Orriols.