Els problemes de Sánchez per gestionar el 'lawfare'
La Moncloa tem l'actuació dels jutges amb l'amnistia i el cas de Begoña Gómez
MadridAmb llàgrimes als ulls, el 2 de novembre del 2017 Marta Rovira, secretària general d’ERC, interpel·lava a "tots els demòcrates perquè surtin, perquè impedeixin que això passi en ple segle XXI". L’Audiència Nacional acabava d’enviar a la presó als consellers del Govern per l’1-O i Rovira, que acabaria exiliant-se a Suïssa uns mesos després, advertia que la persecució judicial que llavors afectava l’independentisme algun dia la patiria el PSOE. Més de sis anys després, Pedro Sánchez es creu víctima de lawfare judicial, encara que la Moncloa no pugui explicitar-ho públicament per mantenir la separació de poders.
La llei d’amnistia aprovada definitivament dijous al Congrés passa ara a mans dels tribunals, amb bona part de la judicatura radicalment en contra. En els últims mesos s’han vist jutges manifestant-se al carrer amb la toga posada contra l’acord d’investidura entre Junts i el PSOE —sobretot perquè s’hi esmentava el terme lawfare— i en xats de jutges ha circulat una guia sobre com torpedinar l’aplicació de l’amnistia. També han sigut transparents els moviments que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha fet per intentar que la causa de Tsunami Democràtic per terrorisme no encaixés en el redactat de la llei. "La llei respecta la separació de poders, perquè la decisió última en l’aplicació de la llei la tenen els jutges", manifestava dijous, políticament correcte, el ministre de Justícia, Félix Bolaños. En privat, però, fonts de la Moncloa admeten una certa inquietud davant de la possibilitat que hi hagi magistrats que facin una interpretació particular de l’amnistia.
Més enllà del benefici per a les persones encausades o condemnades, a Sánchez també li interessa políticament que l’amnistia tingui els efectes per als quals està pensada. En primer lloc, perquè si no els té, l’independentisme li exigirà alternatives, i podria posar sobre la taula, per exemple, una modificació del delicte de terrorisme al Codi Penal. Encara que el govern espanyol sostingui que l’amnistia ja ha funcionat perquè "s’ha recuperat la convivència", que la repressió no cessi implicarà que el problema de Catalunya seguirà. I al Congrés Sánchez depèn dels 14 diputats que tenen Junts i ERC. A més, el PP li podria recriminar haver aprovat una norma que no passa el filtre judicial i el president espanyol es trobaria amb un dilema: o acceptar la crítica de la dreta o bé reconèixer que hi ha jutges que fan guerra política.
El cas Begoña Gómez
A la Moncloa li ha esclatat un altre episodi als tribunals: el cas Begoña Gómez. El ministre de Justícia deia dimecres en una mateixa frase que "respectava les decisions judicials" i que desitjava que la causa s’arxivés, després que l’Audiència Provincial de Madrid avalés la investigació del jutge Juan Carlos Peinado, pare d’una regidora del PP de Pozuelo de Alarcón, contra la dona del president espanyol. L’admissió a tràmit de la querella de Manos Limpias al mes d’abril va propiciar que Sánchez es plantegés dimitir i denunciés les maniobres del que ell anomena "màquina del fang". Es va presentar com a víctima d’un modus operandi ja conegut pel sobiranisme en l’Operació Catalunya que consisteix en fabricar una acusació basada en fake news, esbombar-la en mitjans afins i utilitzar associacions d’extrema dreta per dur-les als tribunals. El component essencial és que hi hagi jutges que les acceptin, però sobre aquest punt el president espanyol hi passava de puntetes. Ara hi ha col·laboradors de la Moncloa que veuen tan "evident" la intencionalitat política de Peinado que "no cal ni dir-ho públicament".
La decisió de l’Audiència de Madrid d’avalar que s’obri una investigació contra Gómez qüestiona el relat del lawfare que implícitament trasllada Sánchez, si bé de moment les forces que conformen la majoria plurinacional al Congrés han tancat files amb ell. "Ni tan sols el president del govern espanyol i la seva família s’han deslliurat de la fúria inquisitorial dels que no van renunciar mai a la via del colpisme tou", deia el diputat dels comuns Gerardo Pisarello dijous durant el debat de l’amnistia. Per això afegia que no podia quedar-se en un "punt final", sinó que havia de ser "l’avantsala de canvis més profunds".
Les mesures de regeneració
Quan passin les eleccions europees, Sánchez es veurà obligat a afrontar l’agenda de "regeneració democràtica" que va prometre quan va decidir no dimitir. Caldrà veure si les alternatives per renovar el Consell General del Poder Judicial sense el PP van acompanyades d’una "democratització en l’accés a la justícia", tal com li reclamava Pisarello, perquè el biaix conservador en el món judicial no s’enquisti. Encara en l’àmbit judicial, un debat que fins i tot els mateixos magistrats veuen necessari plantejar és el del paper de les acusacions populars, del qual abusen —consideren— associacions d’extrema dreta però també els partits polítics.
Pel que fa al pla mediàtic, en què Sánchez també veia necessari intervenir, tampoc no s’acaba d’obrir al Congrés el meló de la presència de pseudomitjans que fan política: Vito Quiles, acreditat com a periodista, concorre a les llistes del youtuber d’extrema dreta Alvise Pérez a les eleccions del 9-J. La tercera pota per "regenerar", segons el president espanyol, havia de ser la del to en els debats parlamentaris: dijous Vox va tornar a posar a prova Francina Armengol amb violència verbal contra la bancada progressista. La gestió de tot el que envolta el lawfare pot marcar la legislatura a l’Estat i el PSOE encara no té una recepta per combatre-la.