Llarena no aconsegueix vèncer les reticències dels jutges alemanys sobre la malversació en un nou informe
L’ARA revela un nou document enviat el 2 d’abril a Alemanya
MadridEl tribunal de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein manté en la resolució de dijous -en què denega d’entrada l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió- les reticències sobre el delicte de malversació, tot i que declara que ho hauran de seguir estudiant. Unes reticències que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no ha pogut vèncer tot i que el 2 d’abril, tres dies abans de la resolució, va enviar un informe addicional, al qual ha tingut accés l’ARA, a la Fiscalia General de Schleswig-Holstein.
Fonts judicials assenyalen que els jutges alemanys de la sala primera de l’Audiència Territorial -Probst, Hohman i Schleman- van poder llegir el document traduït a l’alemany. Però es dona el cas que el tribunal havia sol·licitat a través de l’Oficina del Fiscal General de Schleswig-Holstein informació precisa sobre els pagaments realitzats per celebrar l’1-O i la responsabilitat de Puigdemont, a més d’un aclariment sobre l’assumpció dels costos financers amb càrrec al pressupost autonòmic. L’informe del 2d’abril desenvolupa el delicte de malversació amb més profunditat que l’euroordre del 23 de març. El qualifica com una forma de “corrupció” i, per tant, integrat en la llista de 32 delictes que el Consell Europeu va fixar el juny del 2002 per regular les euroordres.
En l’informe, Llarena explica que tot i que el “Codi Penal espanyol no recull el terme corrupció, ni en la seva estructura ni en la tipificació de cap comportament delictiu concret”, la malversació pot entrar dins de la definició que l’acord marc de la UE del 2002 reserva per a la corrupció. “La definició de quin és el contingut dels delictes de corrupció es resol a partir del contingut de la Convenció de les Nacions Unides Contra la Corrupció, feta a Nova York el 31 d’octubre del 2003 i firmada per Espanya el 16 de setembre del 2005”. L’informe apunta que la Fiscalia Anticorrupció, per exemple, assumeix el delicte de malversació de fons públics en supòsits d’especial transcendència i assenyala que el Consell General del Poder Judicial computa entre els delictes de corrupció el de malversació. Ara bé, Llarena es veu obligat en l’informe a cobrir un flanc dèbil: la reforma del Codi Penal del 2015 no inclou un títol concret sobre quins són els delictes de corrupció. La modificació encarregada pel govern de Mariano Rajoy -un PP assetjat per múltiples casos de corrupció- va evitar, amb èxit, que es qualifiquessin com a corrupció una sèrie de delictes dispersos en diferents capítols del Codi Penal coneguts per noms menys grinyolants, que dissimulen més.
Intent per justificar la corrupció
La reforma legislativa, com a gran concessió a la realitat, va introduir l’article 286 bis per agrupar diversos delictes ja previstos anteriorment com a “delictes de corrupció en els negocis”. “La novetat del títol -que no en el contingut del precepte- de cap manera suposa que els delictes de corrupció quedin limitats a les actuacions previstes en aquest article”, explica Llarena. “El delicte de malversació de fons públics s’ubica sistemàticament en el nostre Codi Penal en el capítol dedicat als delictes contra l’administració pública juntament amb altres que també són considerats corrupció...”, aclareix.
Els jutges alemanys no tenen cap problema, segons consta en el seu beschluss del 5 d’abril, a acceptar els arguments per equiparar la malversació a un delicte de corrupció -cosa que demostra que han llegit l’escrit del dilluns 2 d’abril-. S’avenen a considerar, doncs, que com que la corrupció forma part dels 32 delictes recollits per a l’euroordre, no cal verificar si la malversació queda recollida en la legislació alemanya, en compliment de l’article 81.4 de la seva llei de cooperació internacional en afers penals.
En canvi, semblen apuntar a la irrellevància del nomen iuris o qualificació jurídica dels delictes i insinuen la primacia de la realitat d'acord amb el conegut criteri: “Les coses són el que són i no el que les parts diuen que són”.
Per això, en la resolució del 5 d’abril els jutges no queden satisfets amb els arguments de Llarena i demanen que descrigui amb més detall les circumstàncies en què es va cometre el delicte de malversació. Sobretot tenint en compte que en la interlocutòria de processament Llarena va subratllar la possibilitat que la malversació quedés absorbida en el delicte agreujat de rebel·lió.
