El problema de Sánchez amb l’exèrcit s’estén a militars en actiu

MadridLa llei de drets i deures de membres de les forces armades del 2011 estableix que tots els militars estan subjectes al deure de “neutralitat política” i no poden fundar ni afiliar-se a partits, a més de mantenir “estricta neutralitat pública en relació a l’actuació dels partit polítics”. La norma cobreix només militars en actiu, per això les últimes setmanes només han sortit a la llum manifestos i converses de comandaments retirats. El govern de Pedro Sánchez manté per activa i per passiva que els partidaris de proclames colpistes són només “quatre gats” octogenaris i no afecten un exèrcit “plenament constitucional i democràtic”. Però el problema de Sánchez amb les forces armades no fa més que créixer i comença a estendre’s a militars en actiu amb actituds d’extrema dreta.

La difusió de dos nous vídeos de soldats uniformats fent salutacions feixistes i cantant una cançó vinculada a la División Azul va reobrir dimecres el debat sobre el paper de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que acusa els partits que alerten de vestigis franquistes a les forces armades de tenir “prejudicis”. Malgrat les últimes polèmiques, Robles no ha impulsat cap investigació interna a l’exèrcit per si hi ha moviments en marxa per intentar derrocar l’actual executiu. S’ha limitat a portar el xat a la Fiscalia perquè decideixi si és constitutiu d’un delicte d’usurpació de funcions. Considera que es pot considerar un xat públic i no privat, però fonts de Defensa apunten a l’ARA, en canvi, que els militars -també en actiu- tenen el dret a fer el que vulguin en reunions privades. A més, asseguren que són persones més obertes que els civils perquè “han viatjat més”.

És el que van considerar aquest dimecres des del ministeri sobre el vídeo de la festa de la Immaculada de l’any passat a la caserna militar de Paracuellos del Jarama, a la serra de Madrid, difós pel digital En Marea. Fonts de Defensa van posar en dubte les imatges en què es veu un grup de joves, alguns uniformats i d’altres vestits de paisà, de festa en una carpa militar cantant i ballant una de les cançons d’Estirpe Imperial, una de les bandes neonazis espanyoles més populars. Ara bé, hores més tard, i després que Podem exigís una depuració, fonts de l’exèrcit de Terra van assegurar a Europa Press que ja es van adoptar mesures disciplinàries “en el seu moment”.

En el vídeo a la caserna militar sona una versió de la Katiuixka russa, adaptada amb lletra dels soldats espanyols de la División Azul que van participar a la Segona Guerra Mundial. No és el primer cop que aquesta cançó l’entonen militars recentment. I el 9 de desembre es va difondre un altre vídeo en què es veien militars cantant la cançó Primavera, d’Estirpe Imperial, durant unes maniobres el dia abans.

Només 9 sancions en 4 anys

Però tot i aquestes actituds, són mínimes les sancions dins de l’exèrcit espanyol per motius polítics. Entre el 2017 i el 2020 només s’han sancionat nou militars en actiu per publicar articles d’opinió en xarxes socials, pàgines web o revistes. I un d’ells, expulsat definitivament aquest any sota les ordres de Robles, va ser per firmar un manifest antifranquista el 2018 després que centenars de càrrecs retirats firmessin un altre manifest a favor de Franciso Franco en ocasió del trasllat del cos del dictador del Valle de los Caídos.

Es tracta de l’excaporal Marco Antonio Santo, que va signar “Salut i República” al final del manifest. “Vaig firmar en nom dels que tenen por, en nom dels que creiem que no es pot alabar un genocidi”, va defensar quan se li va comunicar l’expulsió definitiva. L’extinent Luis Gonzalo Segura va viure un periple similar el 2015 després de denunciar en un llibre la corrupció dins de l’exèrcit. En conversa amb l’ARA, Segura afirma que les celebracions amb càntics feixistes són habituals a l’exèrcit, i contrasta el paper de Robles, a qui acusa de “mentir” per haver assegurat que l’exèrcit és plenament democràtic, amb el del ministeri de Defensa alemany, que en els últims tres anys ha expulsat més de 300 militars i ha arribat a dissoldre un cos d’elit. “A Espanya es troben que no hi podrien fer front perquè n’haurien d’expulsar milers”, diu, i adverteix que aviat sortiran grups de WhatsApp similars de soldats en actiu. L’únic cop que l’exèrcit va intentar analitzar-se va ser el 2000, quan es va fer un informe sociològic a les acadèmies en què es va reflectir l’endogàmia del cos. Ara no s’està fent cap anàlisi interna exhaustiva tot i les múltiples cartes que s’han fet arribar al rei.

El caporal Jenner López encara no ha sigut expulsat, però sí suspès durant almenys sis mesos. No per denunciar activitats feixistes, sinó per intentar millorar les condicions laborals a través d’una plataforma. El primer cop que es va queixar, el seu sergent li va dir que era una “síndria”. Així anomenen a l’exèrcit els militars que són verds per fora i rojos per dins. La llei de la carrera militar estableix els privilegis que tenen els militars retirats, però no els seus deures. Robles podria impulsar una reforma, però, com alerta Segura, s’interpretaria com una purga i el soroll de sabres seria encara més intens. A més, apunta que al PSOE ja li va bé brandar l’exèrcit de tant en tant per assenyalar a l’esquerra que hi ha límits infranquejables.

Robles ja va evitar donar suport al ministre de l’Interior al juny quan va cessar el coronel Diego Pérez de los Cobos. Tal com recordava ahir el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el nom de la ministra apareixia en el polèmic xat de militars retirats en una operació anomenada Albatros. Però no per criticar-la, sinó com a possible presidenta d’un govern de concentració. “Ja no són quatre avis, són soldats en actiu”, va alertar Rufián.