El principal diari alemany sentencia que la justícia espanyola no pot demostrar el delicte de malversació de l'1-O

BarcelonaEl principal diari alemany, el 'Frankfurter Allgemeine Zeitung', publica avui un article en què exposa que la justícia espanyola no ha aconseguit fins ara aportar proves clares a la justícia alemanya sobre l'acusació de "malversació" en l'organització del referèndum, amb la qual el jutge Pablo Llarena vol aconseguir l'extradició del president Carles Puigdemont. El prestigiós mitjà explica que els investigadors espanyols "no han pogut trobar la factura de les 10.000 capses transparents produïdes a la Xina", que es van utilitzar en el referèndum de l'1 d'octubre, però que tot i així continuen mantenint el delicte de malversació per als membres del Govern, als quals acusen d'haver gastat més d'1,6 milions d'euros en la seva organització.

Tot i el requeriment a l'Estat perquè enviï més informació per estudiar l'extradició, l'influent diari no amaga el seu escepticisme sobre el fet que pugui aportar gaires dades més, fins al punt que recomana a la justícia alemanya la lectura del llibre 'Operació Urnes', dels periodistes del diari ARA, Laia Vicens i Xavier Tedó, que revelen que el Govern no va destinar un sol euro en la compra de les urnes de l'1-O. "Per entendre millor com els independentistes catalans van actuar de manera creativa i conspirativa, la lectura del llibre 'Operació Urnes' podria ser útil per a la justícia alemanya. Per fer el llibre, que es va publicar a finals del 2017, es van entrevistar més de 50 participants en l'organització del referèndum. S'hi diu que un català sota el pseudònim de Lluís va ser el cervell de l'operació. Va encarregar les urnes per un import de 100.000 euros, que va pagar ell mateix, a una empresa francesa de Canton, a la Xina", apunta el rotatiu.

El diari afegeix, citant el mateix llibre, que les urnes van arribar el juliol del 2017 a Marsella en un vaixell en tres contenidors i que la cúpula de l'operatiu va respondre als funcionaris de la duana francesa que eren caixes de plàstic per construir el que seria el castell de plàstic més gran del món en homenatge a una colla castellera de la Catalunya Nord. "Una xarxa popular de milers de voluntaris va aconseguir passar de contraban les urnes a Catalunya, amagades, i dur-les sense ser detectades a més de 2.000 col·legis electorals l'1-O. Segons el 'Frankfurter', almenys 7 milions de paperetes també procedien de la Catalunya Nord, com s'explica al mateix llibre.

El corresponsal a Madrid del diari, Hans-Christian Rößler, detalla al final del reportatge, que titula "Conspiració i creativitat" al·ludint a l'organització ciutadana del referèndum, que tots els membres del Govern han deixat clar que no es van utilitzar diners públics per fer possible el referèndum i que les finances de la Generalitat estaven intervingudes pel ministeri d'Hisenda des de feia mesos. Una tesi que corrobora amb les declaracions que va fer Crristóbal Montoro dilluns mateix en una entrevista a 'El Mundo', en què va afirmar: "Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1 d'octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no va ser amb diners públics". En aquest sentit, el mitjà també recorda que el president espanyol, Mariano Rajoy, havia dit el mateix al Congrés al mes de febrer responent a preguntes de Ciutadans: "Ni un sol euro del fons de liquiditat autonòmic va anar a parar al referèndum", va sentenciar el màxim dirigent del PP.