L'estratègia d'ERC no és netament independentista i JxCat no investirà Aragonès: comencen els mantres de precampanya

BarcelonaEls partits polítics acostumen a engreixar els seus programes electorals de propostes, conscients que moltes no seran mai una realitat. De fet, la gran majoria ni tan sols les arribarà a conèixer el gran públic. Però per desequilibrar la balança i convèncer els indecisos, acostumen a ser idees, eslògans o mantres el que es posen en funcionament, amb l’objectiu que els ciutadans els interioritzin.

JxCat i ERC

Entre el tripartit i el pacte de la Diputació de Barcelona

La pugna per guanyar les properes eleccions se situa, segons totes les enquestes, en el duel ERC-JxCat. Conscients que, a més, tenen bona part de l’electorat compartit, la maquinària de les dues formacions ja treballa a ple rendiment per qüestionar el compromís de l’altra part per revalidar el govern independentista. Aquest dilluns la presidenciable de Junts, Laura Borràs, posava en dubte que l’estratègia d’ERC sigui “netament independentista”. Darrere la frase s’amaga l’amenaça d’un tripartit entre republicans, PSC i comuns, en la qual insisteixen dia sí dia també dirigents de JxCat. ERC intenta contraatacar aquest eslògan amb un de pràcticament calcat. “Si això va de Pere Aragonès o Miquel Iceta, què farà JxCat quan arribi el moment?”, preguntava la portaveu republicana, Marta Vilalta. En aquest cas, les reminiscències porten al pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona.

ERC i PSC

Interès mutu en vetar-se de la manera més vehement possible

A Madrid, el PSOE i ERC van pactar la investidura de Pedro Sánchez i han repetit amb els pressupostos. Però a uns i altres els interessa que això no els desgasti i, consegüentment, beneficiï els seus rivals, Cs i JxCat. Vistos els mantres que van repetint, l’estratègia passa per vetar-se mútuament a Catalunya. El primer secretari socialista, Miquel Iceta, diu que no pactarà “amb qui vulgui la independència o un referèndum”. I la part republicana és encara més vehement. “Ens ho podeu preguntar 354 vegades, que no farem un tripartit amb el PSC: no el farem, no el farem, no el farem. I si m’ho tornes a preguntar, no el farem”, expressava picant a la taula el líder al Parlament, Sergi Sabrià, diumenge a El Nacional.

Cs i PP

Obviar Vox mentre es retreuen la seva falta d’utilitat

Cs i PP no tenen fissures a l’hora d’ignorar Vox, el partit que els pot menjar terreny al febrer. La seva disputa la vehiculen a partir de qui serà més útil per a l’unionisme. “El PP sembla més interessat en millorar dos escons”, deia la setmana passada el presidenciable taronja, Carlos Carrizosa, per donar per descartada la coalició amb els populars. El líder del PP, Alejandro Fernández, en canvi, creu que qui ha malbaratat el seu capital polític des del 2017 ha estat Cs. “A mi els catalans m’atorguen 36 escons i em presento a la investidura de França, si és necessari”, deia dilluns a El Mundo.

PSC i PP

Reproduir les disputes de Madrid al Parlament de Catalunya

El PP es juga els vots sobretot amb Cs i Vox, però atacar el PSC és una manera d’apel·lar el votant de dretes. I què millor que vincular els socialistes amb l’independentisme: “Estimat Miquel Iceta, em jugo amb tu una ampolla de Vega Sicilia que, si et surten els números, pactes la investidura amb els separatistes”, deia diumenge Fernández a Twitter. Per al PSC, els populars no són rival directe a Catalunya però acostumen a recordar que les consultes independentistes es fan amb el PP a la Moncloa.

Cs i PSC

El nínxol d’on els socialistes confien treure més rendiment

Aquesta serà la principal disputa unionista el 14-F, amb els socialistes intentant capgirar els resutats del 2017. Els pactes amb Vox i la irrellevància dels 36 diputats de Cs són els eslògans socialistes. A la inversa, com passa amb el PP, els taronges vinculen Iceta amb l’independentisme.

Comuns i CUP

Crítiques al Govern sense aconseguir captar l’atenció

No han elaborat un eslògan els uns contra els altres -tot i que comparteixen possibles electors- sinó que la similitud passa perquè, fins ara, no han trobat qui els respongui. Els comuns intenten que els ciutadans interioritzin que votar-los a ells dificultarà que ERC pacti amb JxCat i la CUP aposta per fer una esmena a la totalitat al Govern, tant pel que considera manca de compromís amb la independència com amb la justícia social.