El Govern explora els límits del diàleg amb el PSC
La cimera amb socialistes i comuns constata la distància però referma el consens per trobar una solució política
BarcelonaEl guió previst es va complir ahir en la primera reunió de l’espai de diàleg dels partits al Palau de la Generalitat. No es preveia cap acord i no se’n va tancar cap, però va servir al Govern per obrir una via de diàleg amb el PSC fins ara inexplorada. Amb els comuns també asseguts a la taula -i les absències criticades de Cs, el PP i la CUP-, les dues hores de reunió van permetre certificar el “consens molt de mínims” de les formacions participants sobre la necessitat que el conflicte amb l’Estat es resolgui mitjançant una “solució política”, tal com ho va resumir la portaveu del Govern, Elsa Artadi. El d’ahir va ser un primer acte que busca escenificar un trencament del mur entre blocs a Catalunya, si bé la distància de JxCat, ERC i els comuns amb els socialistes va tornar a ser evident. El principal escull: el referèndum.
Atesa la situació “excepcional” que van reconèixer els representants de totes les parts, les rodes de premsa posteriors a la trobada van coincidir a celebrar l’acord de fer noves reunions. Però també van deixar clares les “profundes diferències” de fons, en paraules del primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Per als socialistes, el simple fet que la taula de diàleg -que parteix d’una iniciativa parlamentària seva- fos convocada pel president de la Generalitat, Quim Torra, ja és una bona notícia, però van reconèixer que els partits participants estaven “molt lluny de l’acord”. Tal com va avançar l’ARA, els socialistes van portar a la reunió una proposta de doble reforma constitucional i estatutària, però abans de començar ja havien rebut el cop de porta tant dels partits al Govern com dels comuns.
L’escull del referèndum
El no de la part sobiranista a un nou Estatut va ser igual de taxatiu que el del PSC al referèndum pactat que reclamaven les altres parts -en el cas dels comuns, a través d’un pacte de claredat-. Iceta va instar el Govern a deixar les “dreceres” i optar per propostes que sumin una “àmplia majoria de dos terços” al Parlament. I tot i que la reforma estatutària tampoc compta amb aquest suport, va assegurar que era “més factible” que donar via lliure a l’autodeterminació. “El document que ha portat avui el PSC és el seu programa electoral, i ja sabem el recorregut que va tenir”, va replicar Artadi, que va preguntar a Iceta per què ara que hi havia “més independentistes” ja no defensava el dret a decidir.
La portaveu del Govern, que va retreure als socialistes que no es posicionessin a favor d’una cimera de tu a tu entre els governs català i l’espanyol -amb un diàleg més “polític” i de més “alt nivell” que el dels òrgans bilaterals-, també els va emplaçar a mostrar un compromís més ferm amb el front antirepressiu. La bateria de crítiques al PSC, amb tot, la va liderar el portaveu de JxCat, Albert Batet, que va començar la seva intervenció preguntant als d’Iceta per què no havien convidat a la reunió “els seus socis del tripartit del 155”, en referència a Cs i el PP. El també alcalde de Valls, que va exigir que el diàleg fos “efectiu” i en “igualtat de condicions” -en referència als presos-, va lamentar precisament que a la taula d’ahir no hi hagués un compromís explícit dels socialistes de no tornar a avalar una intervenció de la Generalitat. I encara els va llançar un retret més: “Si hi ha divisió de poders a l’Estat, demanem que en cap cas es puguin jutjar aspectes que tenen a veure amb la política catalana actual”. Un dard pel document defensat ahir pel PSC, en què es demana una “renúncia expressa” a la unilateralitat per afavorir el “millor desenllaç” per als presos en el judici de l’1-O. Iceta, per la seva banda, se’n va anar de la reunió sense que el Govern es comprometés a “complir la legalitat”.
Aquest mateix compromís és el que també demanen els comuns a JxCat i ERC: “El full de ruta no pot continuar sent unilateral”, va afirmar la cap de files de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, que va lamentar que el Govern no aclarís a la reunió d’ahir quina era la seva “estratègia”. Albiach, que també va rebutjar la proposta socialista d’un nou Estatut, va insistir en la seva proposta de llei de claredat -que s’hauria de votar amb majoria absoluta al Congrés- per forçar un referèndum acordat i reconegut internacionalment. Conscient que aquesta idea no és compartida per la llista de Carles Puigdemont i que ERC l’acull però sense gaire entusiasme, Albiach va reclamar a l'executiu que expliqués la seva alternativa. Amb tot, va demanar que, al marge de la “voluntat d’entesa”, en la pròxima reunió de la taula de diàleg hi hagi “objectius clars, un pla de treball i un calendari”.
Agraint la “claredat” dels comuns amb el dret a decidir, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va celebrar els “consensos petits” de la trobada d’ahir. Va opinar que eren “un bon punt d’arrencada” en el diàleg per avançar cap a l’objectiu de fons: “Volem que aquesta taula ens permeti passar dels grans consensos socials del país als grans consensos polítics”, va dir, i va fer una crida a les parts reunides ahir per “treballar en la solució d’un problema polític”, en l’exercici del dret a l’autodeterminació” i “en tot l’àmbit antirepressiu”. El seu to, més amable que el de JxCat, va evidenciar la diferent sintonia que els dos socis de Govern mantenen amb el PSC, que ahir va assenyalar com a únic “gran acord” la “denúncia contra qualsevol acte de violència i intimidació” i la necessitat d’acabar amb la “falta de respecte” per les diferents posicions polítiques a Catalunya. Una clara referència a la tensió viscuda últimament al Parlament.
Acord per continuar parlant
Iceta va deixar molt clar que les diferències de fons no han d’impedir “obrir el ventall” de temes més enllà de les “grans reformes institucionals”. Un exemple seria la determinació compartida ahir pels grups de desbloquejar la renovació de nombrosos òrgans estatutaris i sectorials. Al final, les crides a continuar “parlant” o “treballant” per trobar consensos van ser el mínim comú denominador dels participants en la cimera, com també la petició a Cs, el PP i la CUP perquè no faltin a la pròxima cita. Ningú es va aventurar a posar data de caducitat al diàleg, però l’excepcionalitat del moment -i sobretot el judici al gener- la pot acabar determinant.