Sànchez i Turull fan vaga de fam per denunciar el veto del TC a Europa

Barcelona1 de desembre del 1973 o 1 de desembre del 2018. Dues dates amb 45 anys de diferència però unides per una mateixa acció de protesta: la vaga de fam. A les acaballes del franquisme, Lluís Maria Xirinacs, en presó preventiva a la Model, feia pública una carta per explicar que iniciava un dejuni per reclamar l’alliberament dels represaliats pel règim. Ahir eren els diputats de JxCat Jordi Sànchez i Jordi Turull, també en presó provisional, que començaven una vaga de fam per denunciar el “bloqueig” del Tribunal Constitucional (TC) per accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La decisió va rebre el suport unànime del sobiranisme, mentre que la Moncloa va dir que, al marge de les accions que emprenguin els presos, tots ells tindran un judici “just”.

A primera hora del matí, després de meditar la decisió durant dies, els dos presos van comunicar a la direcció de Lledoners l’inici de la seva acció, i a les onze el seu advocat, Jordi Pina, i el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i metge personal dels dos presos, van fer públic un comunicat en què hi exposaven les raons. A banda de manifestar que la causa de l’1-O ha suposat una “vulneració de la presumpció d’innocència, la llibertat, els drets polítics i un procés judicial amb garanties”, van dirigir la denúncia contra el TC: l’acusen d’“imposar un bloqueig per accedir a la justícia europea”, admetent a tràmit el “100% dels seus recursos d’empara” (un total de vuit) però no resolent-ne cap. “No demanem al TC cap tracte de favor. Però tampoc no acceptem cap discriminació ni dilació injustificada”, afirmava el comunicat, que remarcava que la vaga de fam no és “contra ningú”, sinó que pretén “remoure consciències”. Fonts del TC, però, ja responien ahir que estan en el termini per resoldre els recursos d’empara i que, a més, ho faran per unanimitat i per blocs; és a dir, que respondran alhora a tots els recursos del mateix tema, informa Mariona Ferrer i Fornells.

El govern espanyol tampoc va moure fitxa. Pedro Sánchez va declarar des de Buenos Aires, a la reunió del G-20, que la vaga de fam “no és una bona notícia” i que les raons que justifiquen Sànchez i Turull per fer l’acció “no són certes” perquè “tindran un judici just”, ja que el poder judicial és “independent”. “Com tots els ciutadans, estan sotmesos a la llei i protegits per les lleis”, deien des de la Moncloa.

Idea meditada

Al marge del recorregut que tingui l’acció de protesta dels dos diputats de JxCat, fonts pròximes als presos expliquen que la idea de fer una vaga de fam es treballava des de fa setmanes i que Sànchez ja ho havia estudiat fins i tot abans d’entrar a la presó. El doctor Padrós, en compliment amb el codi deontològic, va explicar que s’havia assegurat que la decisió que prenien era lliure i sense elements de “coacció”. Pel que fa a la possibilitat que s’hi sumin altres presos polítics, Pina no s’hi va voler referir. Fonts sobiranistes no ho descarten, tot i que Padrós va avisar que la vaga de fam podria posar en risc el trasllat a Madrid pel judici.

La decisió ha generat discrepàncies a Lledoners entre JxCat i ERC, segons fonts coneixedores de la situació, perquè hi havia diferents punts de vista. Finalment, però, van acordar que cadascú emprendria les protestes que considerés oportunes per denunciar la situació judicial a l’Estat. Divendres a la nit, de fet, Òmnium va distribuir la primera imatge dels set presos junts a Lledoners per transmetre “unitat”, i va assegurar que tots ells es comprometien a “respectar les opcions personals”. Cuixart, Rull, Forn i Bassa van exemplificar-ho ahir amb tuits de suport a Sànchez i Turull. El Govern, les entitats i membres de tots els partits independentistes i dels comuns van solidaritzar-se amb la vaga de fam, el manifest de la qual -penjat en una pàgina web- ja havia aconseguit al tancament d’aquesta edició més de 70.000 adhesions.

“S’està aplicant el dret penal com a venjança, establint una legalitat ad hoc per atacar la dissidència política”, va denunciar en un comunicat el president, Quim Torra. Per la seva banda, el vicepresident, Pere Aragonès, va lamentar que el “bloqueig” del TC se sumi ara a un “delicte inventat” i un “tribunal no imparcial”. L’expresident Carles Puigdemont va participar des de Waterloo en una reunió dels diputats i membres del Govern de JxCat en què van decidir que iniciaran un dejuni de manera successiva per “solidaritat”. També l’ANC farà accions. Des dels comuns, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau va solidaritzar-se amb la vaga denunciant l’“abús inadmissible” del TC, que, va dir, “posa en perill els drets de tothom”. Les reaccions en el flanc constitucionalista van ser molt diferents. Sobre la vaga de fam, la líder de Cs, Inés Arrimadas, es va limitar a dir que és una decisió “molt personal” i va aprofitar la fotografia dels presos per tornar a acusar el Govern de donar-los “privilegis”. Una denúncia a la qual es va sumar el PP. Andrea Levy, però, va ser més dura: “No ens distrauran amb la vaga de fam. La vaga que ens importa és la de la Catalunya real”.

Comissió d’experts mèdics

Lluny de qualificar-ho de distracció, el doctor Padrós va destacar ahir la “transcendència” del tipus de protesta escollida pels presos, així com els pocs precedents a Catalunya. És per això que va anunciar la creació d’una comissió d’experts que informaran de l’estat de salut de Turull i Sànchez periòdicament. Les famílies quedaran al marge del focus mediàtic. El metge va relatar les conseqüències de la vaga de fam, que suposa un “risc sever” per a la salut: des del cansament fins a les hipoglucèmies i la pèrdua de consciència. “I en situacions extremes, el coma i la mort”, va alertar. Tanmateix, va dir que l’obligació deontològica del metge és alimentar “forçosament” el pacient en cas d’arribar a un perill irreversible. Sànchez i Turull han signat un document de voluntats sobre què cal fer en aquest cas. Que els presos arribin al límit dependrà dels resultats de la protesta, la capacitat de resistència i la seva salut. La vaga de fam de Xirinacs va durar 42 dies. Sànchez i Turull han comunicat que la seva és, per ara, indefinida.

Els recursos pendents al TC

Privació de llibertat

El TC ha de resoldre sobre la presó preventiva de tots els presos, inclosos Sànchez i Turull.

Processament

L’alt tribunal va admetre a tràmit els recursos contra el processament per rebel·lió dels presos.

Drets polítics

Estudia el veto del Suprem a la investidura de Sànchez, ja que no els va donar permís penitenciari per ser al ple, i Turull va ser empresonat entre la primera i la segona volta de la investidura. També ha de resoldre sobre la suspensió dels diputats.

Competència

Ha admès a tràmit recursos sobre la competència del Suprem per instruir l’1-O, en lloc del TSJC.