JxCat enllestirà l'elecció de la direcció del partit el 9 d'agost

Barcelona"El dia 25 no acaba res sinó que comença tot". Amb aquesta frase la diputada i regidora de Barcelona de JxCat, Elsa Artadi, ha volgut resumir el procés congressual del nou partit de l'expresident Carles Puigdemont. I és que aquest dissabte, quan es constitueix Junts com a formació política, només s'escollirà la mesa del congrés constituent, es ratificaran les persones que formaran part de les comissions per redactar la ponència política i organitzativa, i es votarà el reglament per escollir la direcció del nou partit, que es triarà el 9 d agost.

Hi haurà, doncs, tres processos en paral·lel que s'allargaran fins al 3 d'octubre i en els quals podran participar les persones que es vagin apuntant al partit. Després d'una setmana d'obrir les inscripcions, segons ha explicat aquest dijous l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el cens arriba a "més de 2.200 persones".

Així doncs, el de dissabte és un acte que donarà el tret de sortida a un procés congressual que durarà tot l'estiu. Durant aquest període, JxCat té previst mantenir les negociacions obertes amb la direcció del PDECat, que es resisteix a diluir-se dins la nova formació política. Madrenas ha apostat per "l'entesa" amb el partit de David Bonvehí, però ha deixat clar amb quina fórmula: que l'executiva del PDECat animi tota la militància a fer-se del nou partit, descartant una coalició o una federació, que és el que vol Bonvehí. "No entenem d'exclusions, tothom és convidat i benvingut", han reiterat tant Madrenas com Artadi.

Ara bé, perquè l'executiva actual del PDECat pugui formar part de la direcció de JxCat haurà de passar pel procés de votació de la nova militància del partit. Segons ha explicat Artadi, hi haurà tres urnes: una per escollir la presidència, que es presentarà amb un equip de com a màxim quatre vicepresidències (es tracta d'un grup tancat); una segona urna per votar la secretaria general, que també anirà acompanyada d'un secretari de finances i un d'organització (també serà un equip tancat), i una tercera urna en què es votaran de forma individual fins a 18 persones que formaran part de l'executiva. En aquest cas, si hi ha dues o més candidatures, només entrarien els 18 més votats de la totalitat. Les llistes es podran presentar fins a l'1 d'agost i, a partir de llavors, començarà la campanya per ser escollits fins al dia 9.

Pel que fa a les ponències organitzativa i política, dissabte s'escolliran els membres de les comissions que les redactaran, que estaran oberts a rebre les aportacions que farà la militància telemàticament. Artadi ha explicat que fins al 15 d'agost hi haurà un fòrum en què la gent aportarà idees, a partir de les quals la comissió redactora ha de fer una proposta de ponència política i d'estatuts. El 20 d'agost han d'entregar un primer document a la militància i, després, s'obrirà un període de tres setmanes per fer esmenes. Els textos finals es votaran el 3 d'octubre, quan es completi tot el procés.

A l'acte de dissabte, que engegarà a les dotze i està previst que duri fins a quarts de dues, hi participaran els presos i exiliats: l'expresident Carles Puigdemont com a màxim dirigent de la formació; Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que compten encara amb el tercer grau; a més dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. També hi haurà la presència de càrrecs institucionals, entre els quals el president, Quim Torra. Artadi no ha aclarit si també hi seria l'expresident Artur Mas, que fins ara s'ha mantingut al marge i no ha fet declaracions públiques sobre la negociació amb el Partit Demòcrata.

Artadi no veu eleccions a curt termini

El procés congressual no preveu un procés de primàries per escollir els candidats a les pròximes eleccions al Parlament. En cas que es convoquin al mes d'agost, Artadi ha dit que s'adaptarien i engegarien les primàries. "No crec que anem a eleccions a curt termini", ha dit, "no tindria sentit fer un període electoral amb la pandèmia", ha remarcat, tot i que ha insistit que aquesta és una potestat del president Torra.

"No hi ha un escenari per fer mítings polítics, s'han d'atendre les necessitats de la gent [...]. Toca un govern valent per afrontar la crisi", ha asseverat. A parer seu, "ningú entendria" que l'administració i el Parlament quedessin paralitzats ara per una convocatòria electoral.

Les declaracions d'Artadi, però, no impliquen que el president no convoqui eleccions de manera immediata si la pandèmia ho permet. Torra ha dit per activa i per passiva que la seva prioritat és la gestió dels efectes del coronavirus, però fins ara s'inclinava per convocar eleccions al mes d'octubre.

Primera baixa de la direcció del PDECat per sumar-se a JxCat

Pel que fa al PDECat, aquesta setmana s'ha produït la primera baixa dins l'executiva per sumar-se a JxCat. Montse Morante, membre fins ara de la direcció del PDECat, ha comunicat al president de la formació, David Bonvehí, que deixa el càrrec –segons ha pogut saber l'ARA–. Des de fa temps que forma part de l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont i, de fet, va participar en l'operació perquè Puigdemont es quedés les sigles de JxCat i no ho va comunicar a Bonvehí, que se'n va assabentar la primera setmana de juliol.

Morante forma part de l'entorn més pròxim a la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, que de moment es manté en el càrrec, i altres dirigents de la formació que han apostat per JxCat, com l'exdiputada Lourdes Ciuró o la regidora a Barcelona Francina Vila. Totes han pressionat perquè la direcció del PDECat canviés de posicionament i s'incorporés a la nova formació de Puigdemont deixant de banda l'estructura orgànica del Partit Demòcrata, és a dir, entrant d'un en un a militar a JxCat.

Des de l'entorn de Morante prefereixen no fer declaracions, almenys fins dilluns, quan hi ha d'haver l'última executiva en què participi.

La divisió entre els membres de la direcció del PDECat ja fa temps que perdura, però ara en els últims trams de la negociació està més accentuada que mai. De fet, almenys una part de l'executiva s'ha incorporat al partit nou.