La primera Diada sense el sobiranisme al poder

BarcelonaQualsevol persona que consulti l’hemeroteca d’ara fa deu anys comprovarà que el cicle polític a Catalunya s’ha girat com un mitjó. A la Diada del 2014 l’independentisme afrontava la consulta del 9-N com la definitiva, sortia als carrers en massa per fer la V a la Gran Via i a la Diagonal de Barcelona –"President, posi les urnes", va reclamar Carme Forcadell al llavors president, Artur Mas–, i el PSC era la tercera força al Parlament, per darrere de CiU i ERC, amb 20 diputats. Deu anys després, són els socialistes els que governen la Generalitat en solitari i l'independentisme afronta la seva primera Diada després del Procés fora del poder: no governa a Catalunya, tampoc a l’Ajuntament de Barcelona i la institució més gran que dirigeixen Junts i ERC és la Diputació de Girona –els republicans ho fan a Tarragona i Lleida, però amb el PSC.

Tampoc les deu primeres ciutats més poblades estan en mans sobiranistes, ja que la localitat més gran encapçalada pels independentistes és Girona, amb la coalició liderada per Lluc Salellas (Guanyem), seguida de Sant Cugat (Junts) i Manresa (ERC). De fet, és la primera vegada des del 1984 que els nacionalistes –comptats com a CiU i ERC– no sumen majoria al Parlament. Tot plegat com a resultat d’un cicle electoral històric del PSC que ha portat Salvador Illa a la Generalitat –que en el seu primer discurs en un Onze de Setembre ha reivindicat la "pluralitat" de Catalunya– i després d’anys de caiguda electoral de les forces independentistes. "La Diada ens pertany a tots els catalans i a totes les catalanes", s'ha estrenat dient Salvador Illa.

La relació amb el PSC

Hi ha una dada que parla per si sola: des de les eleccions del 21 de desembre del 2017, Junts, Esquerra i la CUP han perdut 1,2 milions de vots. És en aquest context que l’ANC, i també Òmnium i la resta d’entitats independentistes, criden aquest dimecres a la mobilització per enviar un missatge: que malgrat no tenir poder institucional i la desafecció entre la base i els partits polítics, l’independentisme encara gaudeix de múscul al carrer. Aquest és el principal repte que tenen per aquesta Diada les entitats civils, tenint en compte que, en les últimes eleccions, molts independentistes van decidir quedar-se a casa.

Però, més enllà del temor a la desmobilització, hi ha un altre fantasma que des de fa temps persegueix l'independentisme: la divisió. Tot i haver estat sempre latent durant el Procés, ara la fractura és més profunda que mai. Esquerra ha facilitat la investidura de Salvador Illa –després d’un intens debat intern i una consulta ajustada a la militància– mentre la CUP i Junts l'acusen d’avalar un govern "espanyolista".

Per aquest motiu, un dels focus mediàtics de la jornada serà com els manifestants reben els dirigents republicans. Els encarregats de comprovar-ho seran els secretaris generals adjunts, Marta Vilalta i Juli Fernández, en lloc de les primeres espases d'ERC. La secretària general, Marta Rovira, que és qui va rubricar el pacte amb els socialistes, té agenda fora de Catalunya –segons fonts del partit– i tampoc farà acte de presència el ja expresident Pere Aragonès. Oriol Junqueras, que ja no ocupa la presidència del partit, no ha anunciat res. Per part de Junts, hi haurà la plana major de la formació –serà el secretari general, Jordi Turull, l’encarregat de donar el seu missatge–, mentre que la CUP hi enviarà la diputada Pilar Castillejo i estarà centrada en els actes que fa l’esquerra independentista. De fet, després de la mobilització de l’ANC, també hi ha convocada una marxa del sobiranisme alternatiu, que serà el colofó d’una jornada que engegarà amb la tradicional ofrena a Rafael Casanova del Govern, encapçalada pel president, Salvador Illa.

El cap de l’executiu català també tindrà agenda de reunions, ja que a dos quarts de vuit està previst que es trobi amb la presidenta del Congrés, Francina Armengol, al Palau de la Generalitat. Acabarà el dia acompanyat del Govern en ple a l’acte institucional a les fonts de Montjuïc, una escenificació que el Govern ha volgut mantenir com la va dissenyar l'executiu d'Aragonès. El gest simbolitza una evidència: que, tot i la voluntat d'Illa de girar full i la debilitat del sobiranisme, no pot prescindir dels independentistes. La viabilitat de la seva presidència depèn de la sort del finançament singular pactat amb Esquerra, així com la supervivència de Pedro Sánchez a la Moncloa està lligada no només al suport dels republicans sinó també a l'aliança amb Junts. El Procés s'ha acabat i l'independentisme és fora del poder, però segueix condicionant la governabilitat a Catalunya i a l'Estat.