Iceta s’imposa a Parlon

BarcelonaLa renovació i el gir a l’esquerra del PSC hauran d’esperar. Els militants socialistes van decidir ahir apostar per la continuïtat i el “lideratge sòlid” que els promet Miquel Iceta en un moment convuls per al partit, i li van donar llum verda per continuar com a primer secretari durant quatre anys més. Iceta es va imposar a Núria Parlon a les primàries per liderar la formació amb el 54,14% dels vots (4.889), enfront del 45,86% dels suports (4.142) que va recollir l’alcaldessa de Santa Coloma. La participació va ser una mica superior al 50% del cens.

El repte “més imminent” d’Iceta, tal com ell mateix va reconèixer ahir, serà el d’afrontar la crisi al PSOE i mantenir el no a Rajoy. Però també haurà de liderar la reconnexió del partit amb la societat davant l’embat de la nova formació dels comuns, i donar sortida a una reforma federal mancada de suports tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Les seves primeres paraules després de conèixer els resultats, però, van ser per garantir als militants que les primàries no afectaran la unitat interna que, després de l’escissió que fa dos anys va acabar amb la dimissió de Pere Navarro, tant ha costat de reconstruir. “Avui els socialistes han votat, i aquesta és l’única divisió que podreu fer, la del moment del vot. Ni un minut abans de la votació ni un minut després hi haurà cap ferida. No hi haurà parlonistes ni icetistes, només hi haurà socialistes!”, va dir als militants.

Missatge a Ferraz

Iceta no va trigar a referir-se a la situació que es viu a Ferraz. Malgrat que el PSOE preferia la seva victòria a la de Parlon, Iceta va tornar a deixar clar ahir quina serà la posició dels socialistes catalans en una investidura al Congrés, independentment del que decideixi el comitè federal: “Els diputats del PSC votaran no a Rajoy”, va dir al matí després de votar. I replicant les veus a la gestora que l’acusaven de mantenir-se en aquesta posició perquè estava en campanya, va tornar a insistir-hi després de ser proclamat guanyador. “Hem de trobar entre tots la manera de no decebre els milions de socialistes que ens miren, que probablement van quedar decebuts per la imatge del comitè federal però que no poden quedar decebuts per les decisions que finalment prenguin tots els socialistes d’Espanya. [...]. Hem de proporcionar com més aviat millor un govern progressista i no ser crossa d’un govern conservador”, va reclamar en un missatge dirigit a Ferraz.

A diferència de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Iceta no parla explícitament de trencar la disciplina de vot al Congrés. Tot i que aclareix que hi ha precedents d’aquest recurs -el 2013 el PSC va votar diferent del PSOE en dues mocions en defensa del dret a decidir-, prefereix dir que els socialistes catalans mantindran la “coherència” i confia que Ferraz acabi entenent aquesta posició. Una possibilitat per blindar els diputats catalans sense trencar la disciplina de vot seria que s’abstinguessin només els onze diputats imprescindibles del PSOE perquè Rajoy tingui majoria. D’aquesta manera es podria allunyar, també, la possibilitat d’un trencament que Iceta s’esforçarà a evitar. De fet, no creu que sigui moment ni de revisar el protocol de relacions amb el PSOE del 1978.

El que sí que revisarà Iceta a partir d’ara serà el model de lideratge del partit. Tal com s’havia compromès a fer durant la campanya, ahir va assegurar que comptarà amb Parlon en el si d’una direcció “més coral, més col·lectiva i col·legiada” que faci del PSC un partit “més fort i cohesionat”. No va aclarir, però, quina responsabilitat li oferirà. “Em poso a la seva disposició per treballar per al partit”, va declarar l’alcaldessa en una intervenció prèvia a la del seu rival. Al marge del càrrec que assumeixi al partit, Parlon deixa clar que molt probablement aspirarà a ser candidata a la Generalitat a les pròximes eleccions.

De moment, però, pas a pas. Després que Iceta aconseguís frenar la sacsejada que ella defensava per al partit, Parlon es va limitar a tirar de fair play i va negar que la situació fracturi el PSC. “Amb les primàries hi havia molts dubtes. Es deia que si el partit es trencaria, que si no aniríem tots a l’una... Doncs això no passarà. Per sobre de tot, som socialistes”, va assegurar. Això sí, igual que havia fet al matí després de votar a Santa Coloma de Gramenet, Parlon va insistir que “el PSC no serà mai com abans de les primàries”, i va afegir: “S’ha produït un revulsiu intern molt important. Ha començat la remuntada, aprofitem-la”.

Pròxima cita: el congrés

Parlon va destacar que ha arribat l’hora de treballar per “enfortir el socialisme” i tornar a “representar” tots aquells que han deixat de votar el PSC, sobretot els més joves. “El PSC vol tornar al carrer i donar una alternativa a Catalunya”, li va respondre Iceta, que reconeix que les opcions independentistes i l’espai polític que representa Ada Colau han eclipsat els socialistes com a palanca de canvi als ulls dels votants. Durant la campanya ha defensat que l’estratègia del partit per recuperar l’electorat perdut passa per mullar-se més pels valors de l’esquerra i per obrir el diàleg i, si cal, pactar amb la resta de forces progressistes.

Iceta es va comprometre a treballar a partir de demà mateix per afrontar tots els reptes que té el partit. La pròxima cita al calendari -al marge del que passi a l’Estat-és el congrés que el PSC celebrarà entre els dies 4 i 6 de novembre. La cita servirà per formar una directiva d’integració, però sobretot per definir el full de ruta del partit de cara als pròxims anys, també de cara al procés sobiranista.

Iceta, que ahir va tornar a carregar contra el “referèndum unilateral” i “el carreró sense sortida” en què està Catalunya, defensa que a la ponència marc del congrés s’inclogui la via canadenca, és a dir, una consulta legal i acordada sobre la independència en cas que fracassi el projecte de reforma federal defensat pels socialistes. La seva proposta ha generat moltes reticències entre els dirigents del partit. Entre ells la mateixa Parlon, partidària de no parlar de pla B i centrar tots els esforços a desenvolupar el document de Granada. Un document que per a Iceta ja és suficient.