Primàries debatrà al setembre si intenta el salt al Parlament

BarcelonaUns resultats lluny dels esperats han deixat la quarta opció independentista de les eleccions municipals, el moviment de Primàries, en període de reflexió. Entrar a Barcelona amb la candidatura liderada per Jordi Graupera -gestada amb més d’un any de previsió- hauria suposat una embranzida per consolidar el projecte de cara a una eventual convocatòria al Parlament, però l’espai deixarà passar les vacances d’estiu i s’emplaça a debatre aquest pas al setembre. El candidat de Barcelona és Capital ha fet un pas al costat a nivell mediàtic després del 26-M. Dins de l’ANC -que va aixoplugar la iniciativa- poden carregar-se de raons aquells que ja no veien amb bons ulls tirar endavant l’aposta si no es comptava amb l’aval de tots els partits independentistes.

Amb la idea de possibilitar candidatures independentistes votades per la ciutadania el 26-M, Primàries Catalunya es va presentar a 41 municipis i va obtenir representació en 14. Amb un total de 26 regidors i 46.630 vots arreu del país, la fotografia final és la d’una única alcaldia -a Alcoletge (Segrià)- i una altra entrada amb força a Sant Feliu de Codines, amb 5 regidors. Les úniques capitals de comarca on ha fet forat Primàries són Granollers i el Vendrell, amb un regidor a cada localitat. “No és una valoració excel·lent, però és bona”, defensen, amb tot, fonts de la iniciativa.

L’ANC ha estat un actor important d’aquest moviment perquè es va implicar amb recursos econòmics i humans. El coordinador del grup de treball de l’entitat que va treballar en el procés de Primàries, Jordi Ollé, xifra en 79.000 euros els diners que es va dedicar a insercions publicitàries als mitjans, bàners i anuncis a la via pública. Fa balanç d’aquesta participació i assegura a l’ARA que es tracta d’un “projecte vàlid” a llarg termini que tindrà èxit quan es trenqui la “disfunció entre la voluntat ciutadana i l’oferta de les formacions polítiques”. L’ANC ha entomat amb preocupació alguns pactes postelectorals, sobretot aquells en què JxCat, ERC i la CUP han prioritzat el PSC o els comuns en lloc de bastir governs nítidament independentistes.

A ulls dels impulsors de la iniciativa, les enteses a què han arribat en alguns pobles són la prova definitiva del poc interès que tenien els partits per col·laborar amb Primàries, un moviment que comportava la renúncia a les sigles. Ollé subratlla que ERC i la CUP van descartar de seguida implicar-se en el projecte, mentre que amb l’espai del PDECat es va lluitar “fins al final”. Els únics partits que sí que s’hi van involucrar van ser Demòcrates de Catalunya i Solidaritat Catalana per la Independència. Primàries va néixer amb la voluntat d’unir tot l’independentisme per assegurar-se les alcaldies, però la realitat és que aquestes candidatures ciutadanes van competir com a mínim amb dues opcions independentistes més a les 41 localitats on es van presentar, amb l’excepció d’Alcoletge, on es va arribar a un acord amb JxCat. Ollé constata que l’ANC no va calibrar la importància que tenen les municipals per als partits a efectes d’assolir càrrecs en diverses institucions.

Incidència mínima

En aquest escenari, les opcions de Primàries es reduïen i, efectivament, la influència als consistoris és mínima. L’independentisme només ha perdut dues alcaldies allà on es presentaven les candidatures apadrinades per l’ANC: a Sabadell -d’ERC a PSC- i a Molins de Rei -de CiU a PSC-. La resta les ha mantingut i n’ha guanyat dues: Palau-solità i Plegamans i Lleida, on ERC ha arrabassat l’alcaldia als socialistes. Tot i que l’independentisme ha guanyat alcaldies respecte al 2015, queda la incògnita de si l’aposta de fer llistes unitàries hauria pogut donar encara més governs al moviment.

Fonts de Demòcrates puntualitzen que la representació institucional de Primàries o de candidatures vinculades al partit d’Antoni Castellà i altres forces locals independents augmenta fins als 60 regidors i vuit alcaldies. Afirmen que s’obre una etapa de “formació” dels nous càrrecs electes i, al setembre, una trobada dels més de 40.000 inscrits a Primàries per debatre el futur.